Catalunya lidera l'oferta de roba i objectes de segona mà a tot l'Estat

Comprar roba de segona mà és una tendència global des de fa anys, sobretot entre els joves. Tot i que Barcelona encara està lluny de ciutats com Londres o Nova York, que lideren el mercat de roba usada, l'oferta a la capital catalana ha crescut molt i ja se situa entre les set grans ciutats europees amb més establiments de roba i objectes reutilitzats.

Segons un informe de la Fundació Humana, a Catalunya és on hi ha més botigues de segona mà de l'Estat, 181 de registrades. La meitat, 91, es concentren a Barcelona, que a escala europea queda al darrere de Londres, París, Roma, Berlín, Madrid i Viena. 

Però no totes les botigues del sector són iguals. Hi ha cadenes sense ànim de lucre, però també botigues particulars, sobretot de roba vintage.  

Aquest informe, que s'ha fet amb dades del 2025, no inclou les línies de negoci de segona mà de grans empreses com Zara o Mango, ni tampoc plataformes de venda a internet ni les paradetes de mercats. 

Un canvi de mentalitat

Joan Carles Montes, responsable de comunicació de la fundació, explica quin és el perfil habitual dels que compren roba usada: "Persones que veuen el valor de la roba reutilitzada i el valor ambiental, aquest valor afegit sostenible de la roba usada, però que també busquen un preu assequible."

El preu, diu Montes, hi influeix molt, però també la consciència social en el cas de les cadenes sense ànim de lucre: "Evidentment, la roba de segona mà és més barata que una peça de roba nova. També donen importància a l'impacte social d'aquesta roba".

El responsable de comunicació d'Humana constata que hi ha hagut un canvi en la percepció d'aquest tipus d'establiments. Abans, el sector estava una mica mal vist, assegura, com si comprar roba de segona mà fos de pobre. 

Però tot això ha canviat radicalment, en consonància amb el que es porta a les grans capitals del món: "Ara, la moda de segona mà és un sector que està prestigiat, que ha tingut un creixement incontestable i ha deixat de ser un sector ple de prejudicis, potser ple de suspicàcies".

Potser crèiem que la roba que s'hi venia era de poca qualitat o lletja

El canvi l'han notat sobretot des de la pandèmia: "Aquests prejudicis s'han esvaït, sobretot en els darrers anys, a partir de la pandèmia i sobretot entre els més joves. I avui dia, la roba de segona mà és una alternativa a la 'fast fashion', a la moda ràpida".

"I és una alternativa per a molta gent que entén que a una peça de roba, si està en bon estat, se li pot donar una segona vida i no cal llençar-la i dur-la a un abocador, on no es podrà reaprofitar de cap manera", conclou Montes.

Comprar de segona mà permet estalviar matèries primeres, prolongar la vida dels productes i accedir a peces de roba més barates. I això en un moment en què la quantitat de roba que es fabrica i es llença fa pràcticament impossible reciclar-la.

Botigues que triomfen entre els joves

Els joves són els principals consumidors de la roba de segona mà, i no només per motius econòmics. Sovint són més conscients de la petjada ambiental que deixen i també tenen la necessitat de diferenciar-se de la resta de gent. 

Entre ells també s'està estenent la moda del vintage. Peces de determinades marques que tothom portava fa anys i que ara tornen a triomfar. Les botigues que en venen són tendència a Barcelona i cada cop se n'obren més. 

Els barris de Gràcia i el Raval s'han convertit en els aparadors ideals i és on més ha crescut l'oferta. Hem visitat dos comerços perquè ens expliquin la seva experiència. 

El primer, Tropical Pizza Vintage Shop, el porten dos germans de Milà que es van establir a la ciutat fa 20 anys. 

Un d'ells, el Francesco, assegura que el negoci viu un moment dolç: "Les modes vintage sempre van i venen. En aquest moment, la tendència és molt forta, a més hi ha molta consciència entre els joves sobre el canvi climàtic i el fet de reutilitzar la roba. Veiem que hi ha hagut aquest canvi amb els anys".

A l'altra cara de la moneda hi tenim l'Aleix. Ell i la seva sòcia tenen altres feines, i després d'obrir la seva botiga Dress Martini Vintage al carrer Torrent de l'Olla n'han obert una altra al carrer Verdi per veure si així cobreixen despeses. 

Per l'Aleix, és un negoci complicat perquè no poden competir amb els preus de les organitzacions que accepten roba a pes, ni amb les grans multinacionals de la moda: "Nosaltres escollim les peces una per una. Aleshores ens surt un pelet més car. Preferim fer-ho així, sabem que podem agafar talles que la gent es pot posar. Que no hi ha taques, que no hi ha forats, coses que estiguin en condicions."

Però després es troben que a vegades no els surt a compte: "el tema és que a vegades compres productes que després a les grans multinacionals els veus pel mateix preu que el que tu estàs comprant; una roba reutilitzada", es lamenta. 

Tot i que a Barcelona hi ha hagut un gran creixement d'aquestes botigues, no es pot comparar encara amb Londres, que té més de 900 establiments de roba de segona mà.

Segons l'estudi d'Humana, l'interès del client de les botigues de segona mà oscil·la entre la consciència ambiental –persones que volen contribuir a l'economia circular, evitar els residus o la fabricació de roba nova– i el factor d'exclusivitat, de diferenciació i identificació en la moda. 

O també hi ha persones, tal com recull l'informe, que volen desafiar el model de moda ràpida a la recerca d'un model de consum alternatiu.