Centenars de menors migrants malviuen sols a Ceuta: "Prefereixo morir que tornar al Marroc"
Molts dels joves que han entrat els últims dies a Ceuta són menors no acompanyats, un col·lectiu vulnerable per al qual s'ha de buscar una alternativa d'acolliment. Segons dades de la Delegació del Govern espanyol a la ciutat autònoma de Ceuta, almenys un centenar de menors d'edat procedents del Marroc hi han entrat des de dijous.
El sistema de protecció de menors està totalment desbordat a la ciutat, ja que en poques hores hi van arribar almenys un miler de nens i nenes sols, sense cap familiar ni amic com a suport.
Fins fa uns 10 dies, la xifra de nens i nenes acollits a Ceuta era de 180. Dijous la xifra es va incrementar fins a 800 i divendres el govern ceutí va deixar de comptar-los perquè assegura que superen el miler. El sistema està dimensionat per acollir una trentena de menors.
Aquests menors s'acumulen ara a la zona de les naus d'El Tarajal, un polígon industrial i comercial situat al sud de Ceuta i a prop de la frontera.
A ple sol, asseguts o estirats a terra s'acumulen nens i nenes, barrejats amb persones adultes. Les autoritats diuen que no tenen ara mateix la capacitat d'identificar els perfils més vulnerables i donar-los l'atenció que necessiten.
Un equip de 3CatInfo ha parlat amb alguns d'aquests menors. Expliquen que són en aquest polígon perquè se senten més protegits. N'hi ha que afirmen tenir 16 anys, però el seu aspecte físic evidencia que en tenen molts menys.
El Kamal, un jove de Casablanca, explica que amb ell hi ha "nens que no passen dels 12 anys i que van travessar la frontera sols". Explica que tots els que són aquí tenen un mateix somni, que canviï la seva situació.
Molts diuen que volen aconseguir una feina. Al Marroc, expliquen, els discriminen i s'aprofiten d'ells per la seva curta edat:
Et fan treballar i et donen dos euros. Jo no vull tornar a aquell país. Preferiria morir que tornar-hi.
La Mouna, una noia de 17 anys de Casablanca, explica que és futbolista i que ha estat en l'equip nacional. També ha anat a Ceuta a buscar un futur millor: "No hi ha cap futur al Marroc."
Aquest és el discurs més habitual. Nois i noies que creuen que la seva única sortida és marxar a Europa a la recerca d'un futur millor: "Nosaltres patim. Però sabem que el nostre futur és a Europa. Treballarem, salvarem la nostra família, ens salvarem de la pobresa."
Els centres de menors i les ONG, desbordats
Veuen passar les hores en una espera permanent. Reben un àpat al dia i poca ajuda més.
Halima Ahmed, de l'ONG Luna Blanca, explica que la prioritat ara és proporcionar-los menjar: "Demanen aigua, demanen menjar. El nostre principal objectiu és que ningú passi gana."
Però també els preocupa que en un espai obert es barregin centenars d'adults amb menors, nens i nenes de set, vuit, deu anys sols sense cap persona responsable que en pugui tenir cura, i també la situació vulnerable de moltes dones que estan soles: "Ens diuen que als menors, nens i nenes, els estan posant en espais separats. Però sí que ens preocupa la quantitat de dones que són al carrer, amagades, amb por que les puguin repatriar als seus països d'origen.
José Miguel Morales, director general de la federació d'entitats d'acollida Sur Acoge, explica que abans de retornar aquests menors al Marroc cal garantir que es compleixen tots els protocols que marca la llei i "que de veritat tornen amb les seves famílies".
De fet, ells esperen que això serà possible en la majoria dels casos, però que hi ha una part d'aquests menors que continuaran en territori espanyol. I alerta que Ceuta no serà capaç d'atendre'ls en condicions dignes: "Una part d'aquests menors hauran de ser repartits segurament entre la resta de comunitats autònomes."
El delegat del govern espanyol a Ceuta ja ha anunciat "mesures urgents de suport" a l'Àrea de Menors, que gestiona els recursos d'atenció de menors migrants a Ceuta, i també ha dit que s'acceleraran els expedients d'expulsió dels que han entrat de forma irregular.
"No hi ha cap futur al Marroc"
Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), hi ha prop de 3 milions de joves marroquins entre 15 i 29 anys que no estudien i tampoc tenen feina. La xifra de l'últim informe, del mes d'abril, duplica la registrada fa només tres anys.
D'aquests tres milions, més del 70% són dones, i gairebé la meitat es concentren en la franja d'edat dels 25 al 29, un perfil amb moltes dificultats d'inserció en la vida laboral activa.
Però en l'èxode cap a Ceuta i Melilla no hi han participat només ni-nis. Segons l'Associació Marroquina dels Drets Humans, també hi ha joves amb feina, estudis, i membres de famílies de classe mitjana que es juguen la vida per sortir del Marroc. Són joves, diuen des de l'associació, que veuen en l'emigració la sortida a una situació de "corrupció, autoritarisme i abús de poder que els envolta".
Una enquesta recent entre joves marroquins feta pel Centre per a la Joventut i les Transicions Democràtiques mostra que més de la meitat dels enquestats volen emigrar perquè volen viure en països amb una millor qualitat de vida i oferta educativa i de salut.
Ara fa un any joves de la generació Z van sortir als carrers de Rabat, Casablanca, Marràqueix, Agadir o Tànger convocats pels moviments GenZ 212 i Veus de la Joventut del Marroc. Reclamaven millores en el sistema educatiu i sanitari, més justícia social i mesures efectives contra l'atur.
El govern va sufocar les protestes amb detencions massives i condemnes de fins a 15 anys de presó. El moviment de protesta s'ha diluït, però el malestar entre els joves perdura.