Com repercutirà l'eclipsi en la producció d'energia solar i el preu de l'electricitat
Cesar Sempere
Aquest dimecres, 12 d'agost, la Lluna passarà per davant del Sol i enfosquirà bona part de la Península durant uns minuts. Però l'eclipsi també tindrà una conseqüència menys visible: durant uns minuts, una part de les plaques fotovoltaiques produiran menys electricitat.
Tot i això, Red Eléctrica no preveu cap problema per garantir el subministrament. L'operador calcula que la reducció màxima de la producció solar a la Península serà d'uns 5 gigawatts, aproximadament un 13% de la demanda màxima prevista per a un dimecres típic d'agost.
Hi ha dos motius principals que expliquen l'impacte limitat. El primer és l'hora: l'eclipsi arribarà a última hora de la tarda, quan el sol ja és baix i la producció fotovoltaica disminueix de manera natural. El segon és geogràfic: la zona de l'eclipsi concentra aproximadament un 20% de tota la potència fotovoltaica instal·lada a la Península. Per tant, l'eclipsi no afectarà les principals zones de generació solar de l'Estat.
Si el mateix fenomen es produís al migdia, quan les plaques generen molt més, l'impacte sobre el sistema i sobre el mercat elèctric podria ser considerablement més gran.
Catalunya, menys exposada a la caiguda de la solar
Catalunya té, a més, una particularitat dins del sistema elèctric espanyol: és una de les zones de la Península on la fotovoltaica té menys pes relatiu i on la nuclear té més importància.
Això fa que la caiguda de la producció solar tingui aquí un impacte menor que en altres territoris amb una implantació fotovoltaica molt més elevada.
Però Catalunya no funciona de manera aïllada. La xarxa elèctrica és interdependent a escala estatal i europea i l'electricitat circula entre territoris segons la producció i la demanda de cada moment. Catalunya produeix una gran part de l'electricitat que consumeix, però també hi ha intercanvis amb la resta de l'Estat i amb França.
Per això, encara que l'eclipsi afecti directament una part de la generació solar, el sistema pot compensar aquesta baixada amb altres fonts i amb els intercanvis entre xarxes.
Un eclipsi que arriba quan el sol ja és baix
L'eclipsi començarà al vespre i la franja de totalitat travessarà la Península d'oest a est, fins a les Illes Balears.
A l'estiu, cap a dos quarts de vuit, la producció solar encara té un pes molt important en el sistema, al voltant d'un 40%. Però a dos quarts de nou el sol ja és molt més baix i la generació fotovoltaica cau ràpidament, fins a situar-se al voltant del 15%.
Dimecres, la lluna farà que aquesta baixada s'avanci i sigui una mica més pronunciada durant uns minuts. És, per tant, com una posta de sol anticipada.
La solar ja és una de les grans fonts d'electricitat
La situació és especialment interessant perquè el sistema elèctric espanyol ha canviat molt en els últims anys. L'energia solar fotovoltaica ja és una de les principals fonts de generació i ha anat guanyant pes fins a convertir-se en una peça essencial del sistema.
Xavier Cugat, director de Revenergètica, ho explica així:
La solar és la segona font de generació des de fa dos mesos, en còmput anual, i seguirà així, al voltant d'un 20%. Però tot el que teníem abans que existís la solar continua estant en el sistema elèctric. Per tant, quan no tenim solar, totes aquestes fonts entren en el mercat.
Així, la solar cada vegada té més pes, però la xarxa continua disposant d'altres tecnologies capaces d'assumir el relleu quan la producció fotovoltaica disminueix.
Què passa quan desapareixen 5 gigawatts?
La xarxa elèctrica ha de mantenir en tot moment un equilibri molt precís entre l'electricitat que es genera i la que es consumeix. Si una font deixa de produir, una altra ha d'assumir el relleu.
En el cas de l'eclipsi, però, no hi haurà cap element d'imprevisibilitat. Red Eléctrica sap amb antelació quan arribarà l'eclipsi, quina zona afectarà i com evolucionarà l'ombra sobre la Península.
L'operador ha desenvolupat un model matemàtic propi que permet calcular les corbes d'enfosquiment per zones geogràfiques i estimar-ne l'impacte sobre la generació solar.
La previsió actual situa la pèrdua màxima en uns 5 GW, una potència equivalent, aproximadament, a la de cinc reactors nuclears convencionals. Això no vol dir que desaparegui aquesta quantitat d'electricitat ni que falti subministrament. Significa que el sistema haurà de substituir temporalment aquesta capacitat de generació amb altres fonts.
La dada de 5 GW pot impressionar, però cal posar-la en context. Red Eléctrica calcula que la reducció màxima representarà aproximadament un 13% de la demanda màxima prevista per a un dimecres típic d'agost. A més, serà una reducció temporal i prevista amb antelació.
La xarxa ja sap què haurà de fer
La clau perquè l'eclipsi no provoqui cap problema és la previsió. Xavier Cugat explica que l'operació ja està integrada en el funcionament habitual del sistema:
El que succeirà és que caurà una mica abans i entraran les fonts que són més ràpides de reacció, com ara la hidràulica convencional, la de nova generació i el gas de cicle combinat.
Així, quan les plaques redueixin la producció, aquestes tecnologies podran assumir una part del buit.
Les previsions s'actualitzen fins al mateix dia de l'eclipsi amb dades meteorològiques cada vegada més precises. La nuvolositat també pot modificar l'impacte final: un cel molt ennuvolat ja reduiria prèviament la producció solar.
I què passarà amb el preu de la llum?
Una menor producció solar pot tenir efectes sobre el mercat elèctric perquè, quan entra menys energia solar, cal recórrer a altres tecnologies per cobrir la demanda. Algunes poden tenir costos de generació més elevats.
Però l'impacte de l'eclipsi sobre el conjunt del mercat serà molt limitat. El període d'afectació és molt curt i, a més, una variació puntual del mercat majorista no es trasllada necessàriament de manera immediata a totes les factures.
En el mercat regulat, el PVPC incorpora l'evolució dels preus del mercat. En el mercat lliure, el consumidor acostuma a tenir un preu pactat amb la comercialitzadora.
Ara bé, si l'eclipsi es produís al migdia, quan la producció solar és molt més elevada, l'escenari seria diferent. "Un eclipsi total que hagués passat al migdia hauria tingut una afectació important en els preus", destaca Xavier Cugat.
El precedent de l'eclipsi del 2025
L'eclipsi del 12 d'agost no és el primer que obliga els operadors elèctrics europeus a preparar-se per a una caiguda sobtada de la producció solar.
El 29 de març del 2025, un eclipsi parcial va travessar Europa durant el matí, en una franja en què la producció fotovoltaica estava creixent. S'estima que aquell episodi va provocar una reducció de més de 20 GW de generació solar a tot Europa.
La diferència respecte de dimecres és fonamental: el 2025 l'eclipsi va afectar les hores de pujada de la producció solar; el 2026 arribarà quan la producció ja baixa. Per això el fenomen d'aquest dimecres serà menys exigent per al sistema espanyol.
I la coincidència no acabarà aquest 12 d'agost. El 2 d'agost del 2027 hi haurà un altre eclipsi total visible des de la Península, aquest cop al matí i principalment al sud, amb la franja de totalitat passant per zones de Cadis, Màlaga, Granada, Almeria, Ceuta i Melilla. I el 26 de gener del 2028 arribarà un eclipsi anular, visible des de diverses zones de la Península, com ara Sevilla, Màlaga, Múrcia i València.
Tres eclipsis en tres anys permetran estudiar com aquests fenòmens interactuen amb un sistema elèctric cada vegada més electrificat i amb més generació renovable.