Com Trump ha claudicat amb l'Iran
"No hi haurà cap acord amb l'Iran tret que hi hagi una rendició incondicional", escrivia Donald Trump a Truth Social el 6 de març.
Tres mesos després, aquell missatge ha envellit molt malament, perquè lluny de rendir-se, l'Iran surt victoriós del torcebraç amb Washington.
I és que l'entesa signada electrònicament per les dues parts per frenar la guerra a l'Orient Mitjà desbloqueja els fons econòmics iranians, permet a Teheran vendre petroli lliurement d'immediat, no descarta que el règim dels aiatol·làs cobri peatge a l'estret d'Ormuz, i fa que l'Iran estigui més a prop que mai de poder desplegar un programa de míssils balístic que fins ara era anatema a Washington.
L'alto el foc permanent que també es desprèn del text, Líban inclòs, culmina una negociació que l'Iran celebra amb entusiasme.
El president del Parlament i principal negociador, Mohamad Baqer Qalibaf, assegurava que han obtingut amb escreix per la via diplomàtica tot el que pretenien aconseguir amb l'acció militar.
I si bé tot s'haurà de ratificar en 60 dies, la percepció post-signatura és que Trump ha claudicat.
La clau: l'economia
La pressió econòmica interna ha acabat per fer agenollar el magnat novaiorquès, que ha vist estimbar-se els seus índexs de popularitat a mesura que el preu del carburant s'enfilava als Estats Units arran del tancament de l'estret d'Ormuz.
La base MAGA del president ha castigat l'aventura internacional d'un Trump que en campanya s'havia compromès a centrar-se en les angúnies domèstiques. L'Iran l'ha posat al seu lloc.
Això ha fet que Trump esgrimís la pressió econòmica per justificar la signatura durant el G7 de França.
No volia veure una catàstrofe econòmica, deia un president que admetia que el comportament dels mercats ha influït en la seva decisió.
Trump també ha vinculat l'anunci del desbloqueig de fons econòmics iranians amb el temor que el dòlar deixés de ser la divisa de referència mundial.
Que l'acord també permeti a Teheran vendre petroli lliurement d'immediat és una concessió inesperada de Washington, i suposa un baló d'oxigen dinerari per al règim dels aiatol·làs, asfixiat per la congelació dels seus fons que ara s'alliberen per valor de 300.000 milions de dòlars.
Però les concessions de Trump no han acabat aquí.
El president Trump també ha insinuat una ruptura amb les dècades d'oposició nord-americana al programa de míssils balístics iranià.
El magnat ho justifica perquè si l'Aràbia Saudita o Qatar en tenen, és just que l'Iran també en tingui en una proporció relativa.
Aquest aspecte ha erosionat fortament el relat de la delegació nord-americana a les converses, perquè falcons del Pentàgon son obertament hostils a la idea.
La llarga ombra d'Obama
Un dels arguments de Trump per desencadenar la guerra contra l'Iran el 28 de febrer va ser el seu convenciment que el Pla d'Acció Conjunt Integral (JCPOA) del 2015 impulsat per Barack Obama amb l'Iran encoratjava Teheran a desenvolupar l'arma nuclear.
Trump també denunciava que Washington "va regalar" 1.700 milions de dòlars en efectiu a Teheran a canvi de la signatura del JCPOA.
Davant d'això, durant el seu primer mandat, el 2018, Trump va trencar el compromís nord-americà amb aquell pacte.
Els països cosignants del document --els membres del consell de seguretat de l'ONU, a més d'Alemanya i la Unió Europea-- ho van qualificar d'error greu del president.
I és que si bé tant l'acord signat ara com el JCPOA prohibeixen que l'Iran adquireixi armes nuclears, el text del 2015 era molt més específic sobre el com.
Refermava que sota cap circumstància l'Iran buscarà, desenvoluparà o adquirirà armes nuclears, sense esperar a l'acord final que exigeix el nou text.
Una altra diferència clau és que el nou memoràndum és un acord bilateral entre Washington i Teheran, cosa que fa que no estigui clar com reaccionaran els països tercers que també tenen sancions a l'Iran.
Respecte als diners, el JCPOA no incloïa finançament per al desenvolupament econòmic.
Els 1.700 milions de dòlars en efectiu van servir per resoldre una disputa de dècades.
Abans de la revolució iraniana de 1979, el país va pagar als Estats Units 400 milions de dòlars per compres d'armes que mai es van lliurar.
Sota Barack Obama, Washington els va retornar els diners amb interessos que ascendien aproximadament a 1.300 milions de dòlars.
També cal subratllar que el JCPOA tenia clàusules de caducitat de 10 i 15 anys, una crítica clau dirigida contra l'acord.
El memoràndum d'entesa no té clàusules de caducitat, cosa que genera una ombra de dubte sobre fins a quin punt Teheran transigirà amb la idea de només enriquir amb finalitats no militars per sempre.
Que ara l'Iran digui que es "reafirma" a intentar no desenvolupar ni adquirir una arma nuclear indica simplement que reiteren el que ja deien al JCPOA.
Així que el viatge ha servit per poc. La guerra ha fet 13 morts al costat nord-americà, lesions a 400 més, i almenys 132.000 milions de dòlars fins ara en costos immediats.
Pèrdues d'ingressos i costos de consum més elevats, només per deixar els Estats Units en una situació significativament pitjor pel que fa a l'Iran que abans que Trump comencés a bombardejar.
Els costos per al món han estat significativament més alts tant en termes de vides --començant per més de 175 escolars iranians i els seus professors-- com d'economies malmeses arreu.
Per l'Iran, "victòria total"
I mentrestant, el govern iranià està declarant la "victòria total". El règim ha perdut lideratge però està intacte, la seva ala militar està més empoderada, el poble més empobrit i reprimit, malgrat que Trump els conminava a rebel·lar-s'hi en contra.
L'únic "assoliment" de l'alto el foc és la reobertura de l'estret d'Ormuz, que estava obert abans que comencés la guerra.
Al Palau de Versalles, Trump ha signat un memoràndum d'entesa en un moment amb reminiscències històriques poderoses.
Va ser allà mateix, després de la Primera Guerra Mundial, que les potències aliades van obligar Alemanya a signar el Tractat de Versalles, un dels documents de rendició més famosos de la història moderna.
107 anys després, ha estat Trump qui ha signat un document amb aires de claudicació.
Un altre document per a la història.