Com un veí jubilat de Sants es va convertir en un atracador, al "Sense ficció"
En sis dies, el Jesús, l'anomenat "avi pistoler", va cometre cinc atracaments que van sembrar la inquietud als barris de la Bordeta i Hostafrancs, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. El documental "El cas de l'avi pistoler", que "Sense ficció" estrena el 15 de setembre, va més enllà d'aquesta història delictiva, ja que fa servir el cas del Jesús per posar el focus en una realitat sovint invisibilitzada: la solitud no desitjada.
A través del testimoni del Jesús i d'entrevistes amb veïns i víctimes dels atracaments, així com amb psicòlegs i experts, el documental construeix una radiografia completa del fenomen i transforma una història aparentment anecdòtica en un relat profund sobre la vulnerabilitat, la vellesa i la necessitat de pertinença en les societats contemporànies.
El naixement de la llegenda de l'avi pistoler
9 de febrer de 2017. Els treballadors d'una oficina de CaixaBank truquen al 112 per alertar que acaben de patir un atracament. El lladre anava sol, duia una mitja al cap i, segons tots els testimonis, era un home d'edat avançada. Els havia intimidat amb una pistola i s'havia endut un botí de només 1.200 euros. Quan la primera patrulla dels Mossos d'Esquadra arriba al banc, l'atracador ja s'ha esvaït.
Els agents demanen als testimonis que el descriguin per avisar la resta de patrulles. Tots coincideixen: els acaba d'atracar un home que semblava gran i que ha marxat tot sol, a peu. La premsa el bateja com l'"avi pistoler".
Durant els sis dies següents, el mateix sospitós continua perpetrant atracaments a la mateixa zona. En total, va atracar dos bancs, dues farmàcies i una perfumeria per acumular un botí de menys de 2.000 euros i una capsa de comprimits de Viagra. Sempre amb el mateix modus operandi: atracava amb una pistola en mà, i amb amenaces pròpies d'una escena de western, comerços que tenia al costat de casa, els únics llocs dels quals podia fugir caminant al seu ritme abans que arribessin els Mossos.
Vinga, que et foto un tret que et deixo sec, eh?
Acabava de néixer la llegenda de l'avi pistoler, un home gran que durant sis dies va posar contra les cordes la Unitat Central d'Atracaments dels Mossos i que va sembrar d'inquietud els barris de la Bordeta i Hostafrancs de Barcelona.
Per als Mossos d'Esquadra, l'edat del delinqüent era tota una sorpresa, com destaca un agent del Grup de Delinqüència Urbana Sants-Montjuïc.
No havia vist mai debutar cap delinqüent amb aquesta edat, amb aquesta avançada edat.
Els Mossos bategen aquesta investigació com a cas Pantis, perquè l'avi pistoler es tapa el rostre amb una mitja com a les pel·lícules, tot i que cap agent d'Atracaments l'havia vist mai a la vida real. Al cap de sis dies, els Mossos aconsegueixen detenir-lo i el barri respira tranquil.
Quan l'identifiquen, els investigadors descobreixen que l'avi pistoler és un veí del mateix barri on cometia els atracaments, una persona que mai havia transgredit la llei i que no tenia cap antecedent: l'avi pistoler és un jubilat marcat per la solitud.
Maria Rosa Ruiz, advocada d'ofici del Jesús, recorda com va al·legar davant el jutge que el Jesús no tenia antecedents.
Aquest senyor ha tingut una vida de treballar, i ara de jubilat no ha fet mai res malament. No té ni multes de trànsit.
Com un veí jubilat de Sants es converteix en un atracador
Al documental, el Jesús s'asseu per primera vegada davant d'una càmera per explicar amb tot detall com passa, gairebé d'un dia per l'altre, de ser un jubilat solitari a convertir-se en un dels delinqüents més buscats pels Mossos d'Esquadra.
La de Jesús Montroig és una història petita d'una ciutat gran com Barcelona, la d'un home que als 70 anys busca en el joc i les males companyies posar fi a la solitud que l'angoixa d'ençà de la mort de la Carme, la dona de la seva vida.
Necessitava quartos i vaig fer-ho. Tot era pel mateix. Pel puto bingo. M'estava matant jo mateix.
En total, el Jesús va ser condemnat a 16 anys de presó, dels quals en va complir quatre. La seva història té dues cares: la del rebel social que narra amb mig somriure les seves ocurrències amb una pistola de joguina a les mans i la de la víctima de la soledat no desitjada, una xacra social invisible a les societats occidentals.
Us demano perdó pel que vaig fer. I estic penedit d'haver-ho fet.