Crítica de les estrenes de cine: el preu de Facebook i el preu de Palestina
"El precio de la red" és una seqüela menor de "La xarxa social". Si aquella relatava el naixement de Facebook, aquesta indaga en com el seu algoritme maligne propicia l'auge de la ultradreta a escala global. A més, s'estrena el documental "Naza", on diversos soldats i agents secrets israelians confirmen les tàctiques genocides del seu exèrcit.
"El precio de la red"
La pel·lícula relata com una treballadora de Facebook revela a través del Wall Street Journal una sèrie de documents comprometedors per a aquella empresa. Els anomenats "Facebook Files" confirmaven les sospites que el seu algoritme tenia efectes en la salut mental juvenil, la polarització política i la desinformació. Només 5 anys després dels fets, però, aquesta lluita sembla ja absolutament infructuosa, de manera que el film queda obsolet ràpidament.
Sorkin, guanyador de l'Oscar pel guió de "La xarxa social" i creador de sèries com "El ala oeste de la Casa Blanca", s'embolica ara en un cas massa feixuc d'explicar, curull de tecnicismes incomprensibles. Vol imitar les pel·lícules de Frank Capra, com "Caballero sin espada", però es queda a mig camí, que ja és molt dir. Tot i així, l'ajuden a arribar a bon port els seus dos protagonistes, Mikey Madison (Oscar per "Anora") i Jeremy Allen White ("The bear").
"Naza"
Dos cineastes israelians, sota el paraigua del diari britànic The Guardian, han elaborat un magnífic reportatge periodístic. Val a dir que el documental és pobre, cinematogràficament parlant, però el seu valor rau a haver aconseguit que una vintena de soldats i agents secrets del seu país expliquin com es perpetra l'aniquilació d'un poble. El terme "Naza" n'és un exemple. Fa referència a la xifra d'innocents que està previst que morin en un bombardeig, els anomenats danys col·laterals. Impactant.
"El árbol muy muy lejano"
Una encantadora cinta d'aventures fantàstiques dirigida a un públic familiar amb un repartiment que encaixa a la perfecció. Claire Foy i Andrew Garfield són els pares d'uns nens que, quan s'endinsen en el bosc, descobreixen un món màgic ple de personatges estrambòtics. La història està basada en una dels centenars de novel·les de la llegendària i imaginativa Enid Blyton.
"Escape room 2"
Joel Joan i Hèctor Claramunt tornen amb aquesta entretinguda i senzilla seqüela de les seves exitoses obres de teatre. Els 4 protagonistes del primer film tornen a quedar-se tancats en un local a mercè d'un suposat psicòpata que els planteja diversos reptes per trobar la sortida. L'objectiu és que tots reconeguin algunes veritats inconfessables a les seves parelles respectives. L'humor és blanc, però abraça a estones la irreverència i és aleshores quan brilla més.
"Ceniza en la boca"
L'actor Diego Luna exposa amb valentia les dificultats d'una noia immigrant per sentir-se com a casa en territori estranger, atrapada entre el racisme, la misogínia, la precarietat i la pressió familiar. Barcelona, com a exemple de ciutat d'acollida, hi apareix com a solució transitòria, però no definitiva. És una pel·lícula, al cap i a la fi, amarga, emotiva i, sobretot, molt realista.
"La vida de una mujer"
Pretensiós drama sobre una dona que tria dedicar-se en cos i ànima a la seva professió i com trontolla el seu món quan hi entra una escriptora que vol observar-la a totes hores per inspirar-se. És una pel·lícula delicada i elegant que, malauradament, acaba sent insubstancial i anodina.
"Su propio infierno"
Nicolas Winding Refn explica que va morir durant una intervenció quirúrgica recent i que ha tornat a la vida amb una nova flama creativa. Costa de creure, tenint en compte que aquesta pel·lícula repeteix el mateix pecat original de la seva filmografia: molta llum de neó per il·luminar la buidor. Visualment captivadora, excessiva, amb una música hipnòtica del mestre Pino Donaggio, però lenta i dolorosament artificial.
També s'estrenen dues cintes d'animació infantils, "Mascotas al rescate" i "Doraemon: Aventures al món de l'art"; la cinta de terror "La otra madre" i un bon thriller basc ambientat als anys 30, "Las ciegas hormigas".