Del bàsquet als còmics: Andrés Jiménez publica la seva autobiografia dibuixada
Als aficionats que seguien les competicions basquetbolístiques els anys 80 i 90 —veterans, ja— no els caldrà que presentem a Andrés Jiménez. Per a la resta, doncs, explicarem que Jiménez va ser un extraordinari aler pivot que va jugar 12 temporades al Barça després de fer-ho, també, al Cotonificio i al Joventut.
De la cistella al llapis
Entre altres títols Jiménez va guanyar 7 lligues, 4 copes del Rei i una medalla de plata, amb la selecció espanyola, als Jocs Olímpics de Los Àngeles. Però si ara en parlem, no és pas per rememorar els seus èxits esportius, sinó per explicar que Andrés Jiménez, a banda del bàsquet, té una segona passió: els còmics. Per això, a 64 anys ha substituït la pilota pel llapis —o l'Ipad, perquè s'ajuda amb les noves tecnologies— per publicar "Mi loca historia del básquet", un àlbum en què l'exjugador ens convida a fer tres viatges visuals.
El primer és la seva autobiografia, en què queda ben clar que convertir-se en esportista d'elit mai no és fàcil. A la segona història del llibre, Jiménez desenvolupa la seva inventiva en una història de ficció en què imagina el naixement del bàsquet en èpoques pretèrites com l'Antic Egipte o l'Edat Mitjana. I finalment, el tercer bloc de l'àlbum està dedicat al diari que va escriure durant els Jocs Olímpics de Los Angeles.
Jimix, un nom ideat per Fernando Martín
Queda clar, doncs, que la passió de Jiménez pel dibuix ja ve de lluny tal com certifica el fet que va ser el seu company i amic, el malaguanyat Fernando Martín, qui el va batejar amb el nom artístic amb què Jiménez signa el llibre: Jimix, un nom artístic que evoca els personatges dels àlbums d'Astèrix.
El pròleg el signa Pau Gasol, que va coincidir amb Jiménez al vestidor del Barça durant una única temporada. Gasol escriu que "a la seva autobiografia, Jiménez ens diu que els somnis es poden aconseguir gràcies a la feina, l'esforç i el compromís". I llegint aquesta autobiografia sembla que el comentari no és sobrer, ja que Jiménez no ho va tenir, precisament, fàcil.
Una carrera forjada a base de tossuderia
Nascut al poble sevillà de Carmona, el contacte de Jimix amb el bàsquet es va iniciar, a mitjans dels anys 70, amb una iniciativa de la Federació Espanyola que consistia a reclutar jugadors alts ("Operación Altura"). I tot que Jiménez ja fregava els 2 metres d'alçada quan era adolescent, la prova no va ser reeixida, ja que cap equip no va voler comptar amb ell.
Però poc temps després, el Cotonificio de Badalona es va posar en contacte amb la seva família: volien fitxar-lo. Així que Jiménez, amb només 15 anys, va aterrar, tot sol, a Badalona, amb molts somnis i també moltes incerteses. Les seves llacunes tècniques eren enormes, però l'entrenador del Cotonificio, Aíto García Reneses, va veure en el sevillà un jugador de gran potencial.
Per tot plegat, no va trigar a debutar al primer equip. Començava així una llarga carrera que va culminar al Barça amb la retirada de la seva samarreta, un honor reservat únicament als esportistes més llegendaris del club. Ara, a través del còmic, Jimix rememora una època que molts aficionats al bàsquet troben a faltar.