El gall fer, en regressió: menys de la meitat de mascles que fa 20 anys
El gall fer, conegut també com a gall de bosc o gall salvatge, és una espècie en perill d'extinció i el nombre d'exemplars que hi ha al Pirineu va a la baixa any rere any. Els 245 mascles de gall fer que encara hi ha als boscos catalans són menys de la meitat dels que hi havia fa 20 anys.
Per intentar revertir la situació, la Generalitat i el Conselh Generau intensifiquen durant la primavera la vigilància i seguiment de l'espècie.
Càmeres de videovigilància
Una de les mesures que s'implementarà aquest any és la monitorització dels punts de cant del gall fer. El cant dels mascles és el que atrau les femelles durant l'època d'aparellament.
Això vol dir que s'instal·laran càmeres per detectar l'accés de persones no autoritzades a les zones d'aparellament. Hi haurà diversos cartells informatius advertint que no es pot passar i que la zona està videovigilada.
Calma als cantaders
Als anomenats "cantaders", els mascles es concentren per atraure les femelles i aparellar-se. I en aquests punts, qualsevol molèstia produïda per humans o depredadors pot alterar la reproducció dels galls fers.
Per això, els esforços es concentren a protegir aquests espais. "Es poden controlar els accessos. Però també s'intensificaran les campanyes de conscienciació i divulgació de l'impacte que poden tenir activitats com la fotografia furtiva o sense autorització sobre la dinàmica d'aparellaments als punts de cant", explica Ivan Afonso, cap de l'Àrea de Medi Ambient del Conselh Generau.
Un descens sense aturador
El gall fer té una probabilitat d'extinció de més del 50% en els propers 40 anys si no es mitiguen les amenaces que pateixen. El darrer cens general de l'espècie es va fer el 2025:
En conjunt, hem observat que perdem un 3% de la població cada any.
Segons Ivan Afonso, "a la Vall d'Aran i a la zona alta del Pallars és on l'espècie encara aguanta el cop, però en algunes zones del Prepirineu ja ha desaparegut".
Actuar sobre els predadors
A més de la presència humana, l'altra gran amenaça per al gall fer són els predadors directes, principalment la marta ("Martes martes"), però també la fagina ("Martes foina") i la guineu ("Vulpes vulpes").
En aquesta línia, s'està analitzant la possibilitat de donar aliment alternatiu als depredadors per evitar que consumeixin menys ous de gall fer i, en conseqüència, augmentar la supervivència dels polls.
Aquesta mesura ja s'ha incorporat com a mesura de recuperació en altres zones amb presència de gall fer, com Escòcia, on s'ha determinat que incrementa la supervivència dels polls de gall fins a un 130%.
Actualment, el departament està estudiant si aquesta actuació podria aportar un benefici real i sostingut per a la productivitat del gall fer a Catalunya i la viabilitat de la seva implementació als Pirineus.
La normativa catalana vigent preveu sancions per a qui molesti de manera intencionada espècies en perill d'extinció i molt sensibles, com és el gall fer. Les sancions poden arribar a ser de fins a 3.000 euros.