El llibre revelació de l'any a França, exclòs del premi Goncourt per sospites que està escrit amb IA

"C'était ça ou mourir" és l'òpera prima de l'autor haitianocanadenc Thélyson Orélien i ha estat un èxit de vendes aclaparador

L'Acadèmia Goncourt retira la novel·la de l'autor Thélyson Orélien de la llista de finalistes al premi més prestigiós del món literari francòfon que s'ha d'entregar el 4 de novembre. En les últimes hores Orélien ha estat acusat de plagi i d'haver escrit l'obra amb intel·ligència artificial. 

La novel·la "C'était ça ou mourir",  ha estat el fenomen literari de l'any a França. Publicada originalment al Canadà, va sortir a la venda el mes d'agost a França i, amb més de 30.000 exemplars venuts, s'ha convertit en un dels llibres més venuts i més premiats de l'any. Dilluns va guanyar el premi Novel·la Fnac, un guardó que acompanya el premi Méduse i el premi Première Plume i estava preseleccionada, a més de al premi Goncourt, als premis Fémina i Médicis.

Aquest divendres, l'Acadèmia Goncourt l'ha eliminat de la llista de 16 candidats. 

En un dur comunicat, els membres de l'acadèmia justifiquen la decisió pels "casos de plagi dels quals l'autor ha estat culpable al llarg del temps i que tot just han sortit a la llum". A més, asseguren que "les conclusions d'investigadors i periodistes de prestigi destaquen el fet que "C'était ça ou mourir" és, amb tota probabilitat, en gran part, producte de la IA".

L'Acadèmia vol preservar la integritat i el bon nom del Goncourt, un premi que s'entrega des de l'any 1903. A diferència d'altres grans premis literaris com el Planeta o Nobel de Literatura, el Goncourt té una dotació monetària simbòlica de 10 euros. Però, en contrapartida, l'obra guanyadora de cada edició és un èxit de vendes assegurat. 

La novel·la s'està traduint a una vintena de llengües

Thélyson Orélien és un autor poc conegut al nostre país. "C'était ça ou mourir" és la seva primera novel·la i encara no ha estat publicada ni en català ni en castellà. Tot i que ja s'havia començat a traduir a una vintena de llengües. 

La novel·la narra el viatge de supervivència d'un professor d'història haitià que fuig del convuls país caribeny i inicia un recorregut de 12.000 quilòmetres fins a l'exili al Canadà, en un recorregut que el porta des del Brasil, fins a Mèxic i els Estats Units. Una història basada en les experiències personals de Thélyson Orélien i en què ressonen les històries de centenars de milers de migrants a tot el món. 

Un cop desfermada la tempesta mediàtica derivada de les acusacions de plagi i de fer servir la IA per escriure la seva primera obra, Thélyson Orélien ha dit que és víctima d'un atac organitzat que pretén "silenciar-lo": "Hi ha un desig, no només d'atacar el llibre, sinó sobretot la meva veu", afirma. Ha demanat temps i assegura que no farà declaracions fins que "les coses s'hagin calmat". 

Quines són les sospites?

Encara no fa un mes que l'obra d'Orélien es va publicar al mercat francès. L'èxit de vendes i de crítica immediat ha sorprès tothom. Però ha estat aquesta setmana, un cop s'ha sabut que ha estat la novel·la guanyadora del premi Novel·la Fnac, que han aparegut les primeres acusacions de plagi i s'ha escampat la sospita que "C'était ça ou mourir" s'ha escrit amb l'ajuda de la intel·ligència artificial.

El mateix dilluns, un compte d'X alertava que havia sotmès diversos fragments de la novel·la a Pangram, un programa dissenyat per detectar textos generats amb intel·ligència artificial. Segons la publicació, els resultats mostraven que els textos estaven fets gairebé un 100% amb IA. 

Thélyson Orélien, en una presentació del llibre a la població francesa de Manosque aquest dijous (3CatInfo)

El rumor es va estendre ràpidament a les xarxes i va arribar fins als cercles literaris, mitjans de comunicació i editorials. Dimarts, France Info publicava un article en què es qüestionava si l'escriptor Thélyson Orélien havia fet servir IA per escriure la seva exitosa opera prima.

Segons recull el mitjà francès, Pangram és el detector d'IA més fiable del mercat, amb una taxa de falsos positius propera a zero. 

En canvi, els detractors d'aquests programes afirmen que no són gaire fiables perquè funcionen buscant regularitats lingüístiques sobre un text i comparant-lo amb altres continguts generats per IA, però no permeten saber quan ha estat escrit, ni qui l'ha escrit, ni com ha evolucionat des del manuscrit original. Per aquestes raons, asseguren els crítics de Pangram, el percentatge de coincidència amb IA que mostra el programa no es pot considerar una prova definitiva d'autoria.