El preu de l'habitatge marca un nou rècord, però es frena en sec a Catalunya: consulta on puja i on baixa
El preu dels pisos assoleix un nou rècord. L'habitatge de compra s'ha encarit un 10% a Catalunya respecte a ara fa un any, i el preu del metre quadrat s'enfila als 2.753 euros de mitjana.
Les dades del Ministeri d'Habitatge, que publica les taxacions en l'habitatge de compra, assenyalen una novetat pel que fa a Catalunya: els preus s'han estabilitzat amb un creixement del 0,2% respecte al primer trimestre del 2026.
En el conjunt de l'Estat, l'augment anual és d'un 12,5%, mentre que l'augment trimestral és d'un 1,7%.
Com han evolucionat els preus per municipis
L'estadística oficial també recull els preus dels municipis de més de 25.000 habitants, i aquest semestre hi ha hagut alguns descensos notables. Els preus dels habitatges nous de Barcelona han caigut un 1,7% respecte al trimestre anterior, tot i que segueixen sent un 6,9% més cars que fa un any.
El preu dels pisos han baixat amb força en municipis com Figueres (-6,9%), Granollers (-4,9%) i Vic (-4,2%).
Les ciutats on els preus han pujat més l'últim trimestre han estat Martorell (+11,8%), Montcada i Reixac (+8,3%) i Sant Joan Despí (+7,7%).
A Barcelona, el preu per metre quadrat ha baixat a 4.306 euros el primer trimestre, tot i que encara és 300 euros més car que l'any passat.
Les ciutats més cares del país són Sant Cugat del Vallès, que cau un 0,9% respecte al primer trimestre del 2026, i Sitges, que s'ha encarit un 2,3% l'últim trimestre.
La ciutat de més de 25.000 habitants amb el metre quadrat més baix és Tortosa, amb 963 euros.
La capital del Baix Ebre és l'única ciutat de Catalunya amb un preu per metre quadrat inferior als 1.000 euros. La segueixen Salt (1.137 euros) i Lleida (1.244 euros).
Els preus augmenten i el poder adquisitiu disminueix
Des del 2019, els preus de l'habitatge han continuat augmentant –els actuals són els més alts des que hi ha registres–, mentre que el poder adquisitiu ha disminuït un 1,8%.
Ara bé, si mirem més enrere i comparem la inflació i l'estancament del poder adquisitiu, l'habitatge va arribar a ser més car durant la bombolla immobiliària.
Els càlculs del Banc d'Espanya situen el màxim en el tercer trimestre del 2007, abans de l'esclat de la crisi financera. Amb els preus actualitzats per la inflació, el nivell actual encara està un 14,7% per sota d'aquell sostre.