Un públic entregat vibra en el retorn d'El Último de la Fila a Barcelona gairebé 30 anys després
Un Estadi Olímpic Lluís Companys ple a vessar ha rebut la tornada d'El Último de la Fila als escenaris amb un públic entregat a un concert nostàlgic. Ha estat el primer dels dos espectacles previstos a Barcelona, dels 12 que conformen la seva gira de retorn després de gairebé 30 anys de l'última que van fer junts Manolo García, Quimi Portet i la resta del grup. El segon a Montjuïc serà dijous, també amb les entrades exhaurides.
A quarts de nou del vespre, molt puntual, Manolo García ha donat la benvinguda als assistents amb un "Bona nit, Barcelona", tot i que de seguida ha continuat "i Viladrau, Santa Coloma de Gramenet, París, Santiago de Compostel·la...".
El cantant ha rectificat llavors dient: "Bona nit, amics i veïns de Barcelona", per incloure "tots els que han vingut de qualsevol altre lloc". "Gràcies per ser aquí", ha afegit, abans d'obrir el repertori musical de la nit amb "Huesos".
Entre les primeres cançons d'un concert que ha durat gairebé dues hores i mitja també hi ha hagut "Mi patria en mis zapatos i "Dios de la lluvia", justament quan plovia molt sobre l'Estadi Lluís Companys.
També hi han sonat èxits com "Sara" --dedicada a la filla de Manolo García, que també ha actuat dalt de l'escenari--; altres clàssics com "No me acostumbro", "Como un burro amarrado en la puerta del baile", "Lápiz y tinta" o el "Loco de la calle"; i temes de Los Burros com l'esmentada"Huesos" o "Conflicto armado".
Quimi Portet també s'ha dirigit al públic per explicar, en català, els "avantatges" de fer aquesta "petita gira", que són, ha dit, "poder fugir de la fèrria disciplina familiar una temporada; que els nostres soferts familiars es desempalleguin de nosaltres una temporadeta; tornar amb aquesta gent, que feia molts anys que no tocàvem amb aquesta configuració de grup". I, "el factor més important", ha afegit, el públic, a qui ha agraït "que s'hagin multiplicat tant" des de l'època de Los Burros.
Manolo García també ha fet una dedicatòria "a la Barcelona dels anys 70, on el Quim i jo vam créixer i jugar".
El d'aquest diumenge ha estat el segon concert de la gira 2026, que va començar a Fuengirola, a Màlaga, el 25 d'abril i acaba el 9 de juliol a València.
Gairebé 50 anys d'amistat
Després del concert a Fuengirola i abans de pujar a l'escenari barceloní, Manolo García i Quimi Portet han explicat a 3CatInfo la il·lusió que els fa quan la gent els para pel carrer i els felicita per haver tornat a tocar junts:
Si nosaltres donem alguna alegria, perfecte, molt contents.
"Tornar a tocar junts tot el grup, tots a l'escenari, emociona", reconeix Quimi Portet. "I la resposta del públic sempre ha estat espectacular", diu. I afegeix que, tot i l'edat que tenen --68 i 70 anys--, continuar tocant els ajuda a mantenir-se joves i portar una vida saludable: "La nostra feina vol certa audàcia i irresponsabilitat, un punt d'infantilisme, que és bo per conservar un mínim, potser no d'aspecte juvenil, però sí d'ànims i entusiasme".
"El grup som amics des de fa més de 40 anys i tocar junts és com un equip, tots hem de fer pinya, un sol no pot fer res, però sis o set persones juntes tocant fan un miracle i la gent s'emociona i s'ho passa bé", ha afegit Manolo García.
Als concerts, més que els llums o la posada en escena, "les cançons són el gran motor", reivindica: "Les nostres cançons han calat en la gent."
El que fa que tot funcioni són les cançons. Mouen la gent, els porten records i emocions que tenien oblidades.
Abans del concert ja han avançat que tocarien "cançons antigues", que diuen que és el que vol la gent, també algunes de Los Burros, com es deien abans de ser El Último de la Fila i després de ser Los Rápidos. I que l'acabarien amb el bis d'una ranxera, "El Rey", com sempre havien fet.
El grup es va separar oficialment l'any 1998, però tots dos artistes han continuat fent carrera en solitari. Fa un any, van anunciar que tornarien a tocar junts dalt de l'escenari, primer amb 9 concerts, als quals de seguida se'n van afegir tres més.