Eleccions generals 2026: guia per votar, dates clau i tot el que cal saber per al 29N
Compte enrere per a les eleccions del 29N, convocades per Pedro Sánchez de forma anticipada després de la caiguda dels decrets d'habitatge al Congrés i en ple esclat del cas Maricarmen. El 29 de novembre els ciutadans de més de 18 anys estan cridats a votar per triar qui volen que ocupi la presidència espanyola i també l'hemicicle al Congrés dels Diputats i al Senat. El resultat final seran les Corts Generals de la pròxima legislatura.
Què es vota en les eleccions generals
Congrés
Hi ha en joc 350 diputats, 48 dels quals es trien des de Catalunya, segons el pes de cada circumscripció electoral, és a dir, de cada província.
Els ciutadans de Barcelona n'escullen 32, els de Girona i els Tarragona 6, i els de Lleida, 4.
Senat
El Senat s'elegeix per un doble procediment: votació directa dels ciutadans (208 senadors) i designació per part dels parlaments autonòmics (58).
Dels 208 senadors electes, Catalunya en tria 16, 4 des de cada circumscripció electoral: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
En el cas del Parlament de Catalunya, a més, n'haurà de designar 8, que són nomenats d'acord amb la composició política de la cambra.
Com funciona el sistema
El 29N l'elector té dues paperetes, que ha d'introduir en sobres i urnes diferents. En el cas del Congrés, la papereta és la de color blanc, i en el del Senat, la sèpia.
Congrés
Es vota en llistes tancades un partit. Hi ha tantes paperetes per triar com partits o coalicions es presenten i el ciutadà n'ha d'escollir una i introduir-la al sobre. Si es vol votar en blanc, el sobre s'ha de deixar buit.
Senat
Es vota en llistes obertes a la persona. Hi ha una sola papereta, i l'elector ha de marcar amb una creueta els candidats que vol votar. Es recomana revisar les dues cares de la papereta perquè hi poden constar noms en totes dues.
Si es viu a la Península, s'han de marcar fins a tres representants. Poden ser de llistes diferents.
Només se'n poden marcar dos si es viu a Gran Canària, Mallorca, Ceuta i Melilla. I les persones que votin des de la resta d'illes, només en poden triar 1.
Candidats a les eleccions generals del 29N
Aquests són els caps de llista que es presenten per la demarcació de Barcelona dels partits que ja tenen representació parlamentària:
- PSC - Jordi Hereu
- Front Ampli - Ada Colau
- ERC - Gabriel Rufián
- Junts - Miriam Nogueras
- PP – Xavier García Albiol
- Vox - Juanjo Aizcorbe
La CUP ha decidit que no es presenta en aquests comicis a diferència del 2023. A banda, Front Ampli és una coalició nova que inclou Moviment Sumar, Comuns, IU i Més Madrid.
Com sé on he de votar el 29N
A casa es rep la targeta censal amb la informació sobre la secció censal, la mesa electoral i l'adreça del col·legi electoral on correspon votar. Aquesta targeta només és informativa i no cal presentar-la a l'hora de votar.
A banda, aquesta informació es pot consultar per internet a través de la web de l'INE, al telèfon 900 343 232 o presencialment a l'ajuntament o a la delegació provincial de l'Oficina del Cens Electoral corresponent.
Si has canviat de pis o votes per primera vegada és important que hagis comprovat abans el cens electoral.
Quins horaris tenen els col·legis electorals
La votació té lloc entre les 9.00 i les 20.00 hores del dia 29 de novembre.
Documentació per anar a votar
Abans de dipositar el vot cal acreditar-se davant la mesa electoral mitjançant un dels documents següents: DNI, passaport o permís de conduir amb fotografia de la persona titular.
Els documents poden estar caducats, però han de ser originals. No s'admeten fotocòpies.
En cap cas es pot delegar el vot. Qui no pugui anar personalment al col·legi electoral, pot votar per correu.
Com funciona el vot per correu
Té 3 fases diferenciades, totes gratuïtes per al ciutadà:
- Sol·licitar el vot, per via telemàtica o presencialment a l'oficina de Correus: hi ha temps fins al 19 de novembre.
Un cop l'Oficina del Cens Electoral admet la sol·licitud de vot per correu, ja no es pot votar de forma presencial a la mesa. - S'envia la documentació per poder votar mitjançant correu certificat al domicili de l'elector. L'enviament no es fa més tard del 22 de novembre.
El votant ha de rebre personalment la documentació, un cop ha acreditat la seva identitat. En cas de no ser a l'adreça assenyalada en l'imprès de sol·licitud, caldrà presentar-se a l'oficina de Correus corresponent. - S'entrega el vot a Correus i Correus el lliura a la mesa electoral que toca el dia de les eleccions. Hi ha de límit fins al 25 de novembre per fer-ho amb correu certificat.
Com funciona el vot des de l'estranger
Els residents a l'estranger han d'estar inscrits al Registre de Matrícula Consular i en el Cens d'Electors Residents Absents (CERA). El cens electoral vigent per a aquestes eleccions està tancat amb data 1 d'agost de 2026 i es podia consultar fins al 19 d'octubre.
Aquests votants han de rebre per correu postal una part de la documentació per votar fins al 30 d'octubre. En un segon enviament, no més tard del 8 de novembre, han de rebre les paperetes. En el cas que hi hagi hagut impugnacions de candidatures, l'enviament es pot demorar fins al 14 de novembre.
El termini per dipositar el vot de forma presencial en les urnes disposades a la seva ambaixada, consolat o centre habilitat és des del 21 al 26 de novembre. En el cas que ho vulguin fer per correu el poden remetre per correu postal certificat a l'oficina consular entre el 6 d'octubre i el 24 de novembre.
Què és una mesa electoral i quan se sap a qui li ha tocat ser-hi
La mesa electoral vetlla pel desenvolupament correcte de la votació i fa els recomptes.
Està integrada per una persona que la presideix i dos vocals, escollits per sorteig entre les persones censades en una secció electoral.
S'ha de tenir menys de 70 anys i saber llegir i escriure. En el cas del president o presidenta, ha de tenir el títol de batxillerat o el de formació professional de segon grau, o subsidiàriament, el graduat escolar o equivalent.
El sorteig de les meses de les eleccions –per triar presidència, els dos vocals i també les persones designades com a suplents– es farà entre el 31 d'octubre i el 4 de novembre. El resultat del sorteig es notifica en un termini de tres dies.
Formar-ne part és obligatori i, en cas de negar-s'hi, es pot acabar sancionat amb una pena de presó de 3 mesos a un any o una multa de 6 a 24 mesos.
Un cop rebuda la notificació, es disposa de set dies per presentar al·legacions davant la Junta Electoral de Zona amb una causa justificada i documentada.
Les persones que formen part d'una mesa perceben una dieta i tenen dret a una reducció de la jornada laboral de cinc hores el dia immediatament posterior a les eleccions.
Supòsits per no ser en una mesa
La Junta Electoral Central estableix quines causes es poden al·legar per no formar part d'una mesa electoral. Es tracta de causes personals, familiars i professionals, que estan desgranades al detall al BOE.
Algunes s'accepten de forma automàtica i d'altres les valorarà la Junta Electoral.
Entre les causes automàtiques hi ha:
- Les persones de més de 65 anys que hagin estat nomenades hi poden renunciar en el termini de set dies a partir de la comunicació de la notificació.
- Tenir una discapacitat declarada.
- Ser pensionista amb incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
- Estar en situació d'incapacitat temporal per al treball, acreditada mitjançant la baixa mèdica.
- Gestació a partir dels sis mesos d'embaràs i el període corresponent de descans per a la cura del menor.
- Estar internat en un centre penitenciari o psiquiàtric.
- Haver format part d'una mesa electoral amb anterioritat, almenys tres cops en els darrers deu anys.
- Ser víctima d'un delicte en què una resolució judicial imposi una ordre d'allunyament a l'acusat o investigat, que aparegui al mateix cens de la mesa assignada.
Les al·legacions es resolen en un termini de cinc dies i es comunica, quan és el cas, la substitució produïda al primer suplent.
La condició de persona que integra la mesa electoral només es perd un cop la Junta Electoral de Zona ha acceptat l'excusa al·legada.
Si posteriorment qualsevol de les persones designades no pot acudir a la mesa electoral per dur a terme la seva funció, ho ha de notificar a la Junta Electoral de Zona almenys 72 hores abans del 29N amb la justificació pertinent.
Si posteriorment hi ha una impossibilitat d'acudir-hi, s'ha de notificar immediatament a la Junta Electoral de Zona abans de la constitució de la mesa electoral, el mateix dia de les eleccions a les 8 del matí.
Tinc permís a la feina per anar a votar?
Sí. Qui treballa el dia de les eleccions disposa d'un permís, dins l'horari laboral, de fins a quatre hores, que seran retribuïdes, per exercir el dret de sufragi.
Si es tracta d'una jornada reduïda, s'efectuarà la corresponent reducció proporcional del permís.
En el cas que els treballadors temen una jornada laboral que no coincideixi ni totalment ni parcialment, no es té dret al permís.
El justificant s'ha de sol·licitar a la mesa electoral el mateix dia de la votació.
Diferències entre votar en blanc, nul o abstenir-se
A dins l'urna hi ha els vots als partits, els blancs i els nuls. Només es recompta i es computa els que van als partits i els blancs. Amb això es calcula la barrera electoral, que és del 3%, el percentatge mínim de vots que han de superar els partits per poder optar al repartiment d'escons segons la llei D'Hondt.
Un vot nul, entès molts cops com un vot de protesta contra els partits i el sistema, és per exemple quan es vota amb paperetes diferents del model oficial, quan es diposita la papereta sense sobre o quan hi ha paperetes de més d'un partit al sobre. També es considera nul si una papereta o el sobre estan ratllats, escrit o alterats expressament.
Es compten i s'indiquen en l'acta electoral, però no computen. És a dir, el vot nul té el mateix efecte pràctic que l'abstenció.
- El vot en blanc és vàlid i influeix en el càlcul electoral, però no té cap tipus de representació, és a dir no va a cap dels partits. El vot en blanc és amb un sobre buit.
Com es fa l'escrutini
L'escrutini provisional és el recompte de vots que es fa a la mesa un cop s'ha acabat la votació. Qui presideix la mesa extreu un a un els sobres de l'urna i llegeix en veu alta el nom de la denominació de la candidatura. Després ensenya la papereta als vocals, interventors i apoderats o apoderades.
Un cop acabat el recompte, es resolen per majoria els dubtes o protestes que hi pugui haver.
Finalment, el president o presidenta anuncia en veu alta el resultat i la mesa els farà públics mitjançant una acta d'escrutini, de la qual tenen còpia els interventors, apoderats i candidats que la sol·licitin.
L'escrutini en directe es podrà seguir per 3CatInfo, TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma 3Cat, i el definitiu el faran del 4 al 7 de desembre les Juntes Electorals Provincials. Aquestes verifiquen la informació que els han enviat les meses electorals i incorporen el vot exterior, el vot CERA.