Graven un os bru a tocar del poble de Bagergue, a la Vall d'Aran
Un conductor va gravar dissabte, cap a les vuit del vespre, un os bru a la zona de la ribera de Margalida, a uns 900 metres del nucli de Bagergue, a la Vall d'Aran. Els experts assenyalen que els ossos que s'observen prop dels pobles són habitualment mascles joves i femelles amb cries que busquen aliment.
A més, aquesta època és la de més mobilitat perquè entre l'abril i el juny és quan els ossos estan en zel. En aquest període, els mascles poden recórrer quilòmetres en un sol dia a la recerca de femelles.
Les observacions d'ossos en entorns pròxims als pobles s'han fet més freqüents en els darrers anys, coincidint amb l'augment de la població pirinenca de l'espècie, fet que ha impulsat les administracions a reforçar els protocols de prevenció i seguiment. Actualment, segons les dades oficials del seguiment transfronterer de l'espècie del 2025, als Pirineus hi ha un mínim de 108 ossos, dels quals 54 són a Catalunya (Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Alt Urgell).
Nou protocol per a ossos conflictius
Tot i que actualment no hi ha cap os classificat oficialment com a problemàtic als Pirineus, a mitjans de maig el Conselh Generau d'Aran va apostar per una estratègia preventiva per evitar futurs conflictes entre la fauna salvatge i les activitats humanes. La iniciativa s'inspira en l'experiència desenvolupada a la serralada Cantàbrica, on les autoritats intervenen de manera precoç sobre aquells exemplars que comencen a mostrar signes d'habituació a la presència humana.
L'objectiu és actuar abans que aquests comportaments derivin en situacions de risc o en episodis de depredació reiterada. Segons defensa el Conselh, "intervenir en fases inicials resulta molt més efectiu i permet evitar situacions de conflicte", ja que facilita la correcció de conductes inadequades abans que es consolidin.
En aquest marc, l'organisme aranès impulsa, conjuntament amb la resta d'agents implicats en la gestió de l'os bru als Pirineus, una actualització dels protocols de captura i intervenció. Paral·lelament, també es preveu l'adquisició de nou material de teleseguiment, especialment collars GPS, amb l'objectiu de millorar el control i la localització dels exemplars que puguin requerir una actuació específica.
Aquestes eines han de permetre disposar de més informació sobre els moviments dels animals i garantir una resposta ràpida i eficaç en cas que sigui necessari intervenir. D'aquesta manera, es reforça la seguretat de les persones, la protecció de la ramaderia i la conservació de l'espècie.
Més seguiment remot dels ossos
El Conselh Generau d'Aran continua reforçant les eines de monitoratge de la fauna salvatge amb el desplegament de nous sistemes de seguiment remot que permetran obtenir informació sobre la presència d'ossos gairebé en temps real. Les actuacions s'emmarquen en el projecte europeu transfronterer LoupO i inclouen la instal·lació de càmeres fotogràfiques, antenes de comunicació LoRaWAN i collars GPS per al bestiar.
Aquesta nova infraestructura facilitarà una detecció més ràpida dels moviments dels exemplars i contribuirà a millorar la gestió de la coexistència entre la fauna salvatge i les activitats ramaderes de la Vall d'Aran.
Malgrat participar en el projecte com a soci associat, el Conselh Generau no rep directament finançament dels fons FEDER. Les actuacions que desenvolupa són possibles gràcies a una línia d'ajuts específica del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) destinada a la Vall d'Aran.
El govern aranès també treballa en la incorporació de noves tecnologies basades en intel·ligència artificial per millorar el seguiment de la població d'ossos. En concret, es preveu implementar sistemes capaços d'identificar individualment cada exemplar a partir de les imatges obtingudes mitjançant parament fotogràfic, una innovació que representaria un avenç significatiu respecte als mètodes actuals de control i catalogació.
El Conselh Generau també mantindrà l'ús de gossos especialment entrenats per a la detecció d'indicis de fauna. Aquesta tècnica, considerada altament eficient i no invasiva, permet localitzar mostres biològiques com pèls o excrements i aporta informació valuosa per al seguiment científic i la conservació de l'os bru als Pirineus.