
Indemnitzat amb 2,5 milions per haver passat 15 anys a la presó per unes violacions que no havia comès
Redacció/Agències
El Tribunal Suprem ha acordat concedir una indemnització de 2,5 milions d'euros a un home que va passar 15 anys a la presó per unes agressions sexuals que no va cometre.
L'alt tribunal va anul·lar la condemna el 2023, i ara fixa aquesta compensació econòmica per "l'extrema gravetat" del cas.
A més, considera que la quantitat fixada és "l'adequada per a rescabalar, de forma raonable i proporcionada, el dany moral i patrimonial causat".
Ahmed Tommouhi va ser condemnat malgrat que existia una prova pericial exculpatòria, que no es va tenir en compte perquè els pèrits no van comparèixer en el judici oral.
Empresonat per delictes de violació, segrest i robatori
Els fets es remunten al 1991, quan Tommouhi va ser empresonat per dues violacions a Cornellà de Llobregat. Quan el cas va arribar a judici el 1992, l'Audiència Provincial de Barcelona va condemnar-lo a 24 anys de presó.
A més, va ser condemnat a 51 anys més per violació, segrest i robatori per uns altres fets ocorreguts a Olesa de Montserrat.
Les sentències van considerar el testimoni d'algunes de les víctimes, que van assenyalar-lo a les rodes de reconeixement. Però més endavant es va saber que l'havien confós amb el violador reincident Antonio García Carbonell, amb qui guardava una gran semblança física.
Tommouhi va passar 15 anys entre reixes abans de rebre la llibertat condicional el 2006, quan ja havia complert més de tres quartes parts de la pena, i va quedar definitivament en llibertat el 2009.
Les proves d'ADN demostren la seva innocència
Ja el 1997 es va anul·lar una primera condemna contra ell, perquè les anàlisis d'ADN van demostrar que el semen que hi havia en una de les víctimes no era de Tommouhi, sinó de García Carbonell, detingut i condemnat el 1995 per diverses violacions a Catalunya.
En el cas de la segona condemna, la que va ser anul·lada el 2023 per part del Suprem, en el moment del judici ja hi havia un informe que confirmava que les restes de semen trobades a la roba d'una altra de les víctimes no es corresponien genèticament amb Tommouhi, que va ser condemnat de totes maneres.
El 2025, el Suprem va anul·lar una tercera condemna contra ell, amb l'argument que existia un "dubte més que raonable de l'autoria", després de constatar una vegada més la gran semblança amb el violador condemnat García Carbonell i perquè tampoc no hi havia proves biològiques contra Tommouhi.
Juntament amb Tommouhi també va ser condemnat un altre home, Abderrazak Mounib, que va morir empresonat mentre lluitava per demostrar la seva innocència.
El 1999, quan feia vuit anys que estava entre reixes i després que es coneguessin els errors que s'havien comès per condemnar-lo, l'aleshores fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, va signar una proposta d'indult que va ser denegada.
Però Tommouhi sempre va rebutjar aquesta sortida perquè volia demostrar que era innocent i buscava que els jutges revisessin el seu cas.