"Ja no ets el meu fill, et mataré": la fugida a Ceuta d'un jove gai i la seva parella
"Teníem una bona vida. Vam començar la relació, tot anava bé... Però fa quatre mesos, el nostre secret va deixar de ser secret." I tot se'n va anar en orris.
Duien tres anys junts, fent veure que eren amics i res més. Mai havien explicat a ningú que eren parella, ni tan sols a les persones més properes.
S'havien conegut a la feina, en una empresa de roba. "Em va agradar tot, d'ell. La seva cara, el seu cor. Em feia sentir bé."
Poques setmanes abans del 30 de juliol, però, el pare va descobrir que estaven junts. "A partir d'ara ja no ets el meu fill. Et mataré, no em busquis."
Van marxar de casa i van canviar dos cops de ciutat. I aleshores van veure la crida a les xarxes: s'estava preparant una sortida massiva cap a Ceuta.
No van dubtar-ho. Era la seva oportunitat de canviar de vida, d'intentar trobar un altre lloc lluny de la família, de poder deixar de dir una mentida permanent.
"Tinc una família molt tancada. No podem tornar amb ells. Seria molt perillós, si ens retornessin al Marroc."
Dos mesos a El Trampolín
Des d'aquell dia, en què més de 70.000 persones van anar cap a Ceuta, tots dos es dilueixen entre la multitud. Durant tot aquest temps tampoc han explicat que són parella.
Esperen poder dir-ho, per primera vegada, en l'entrevista per demanar protecció internacional. "Aquí, la gent com jo també ho viuen en secret."
A Ceuta, les entitats tenen al radar uns 40 menors que han manifestat que són LGTBI. També una quarantena d'adults, pel cap baix. Creuen, però, que en realitat n'hi ha molts més, que encara no s'han atrevit a comentar-ho.
"Han entrat moltes persones LGTBI, en situacions molt, molt vulnerables", explica Kauzar Laasri Mohamed, membre de l'associació Ceuta Acoge. "També persones trans, que són les que més problemes tenen al carrer."
La federació Sur Acoge, la fundació Raíces o l'entitat Coordinadora de Barrios han demanat que s'habiliti de manera urgent un espai d'acollida segur per a persones LGTBI.
I a la vegada, que s'estableixi un protocol d'identificació confidencial que no exposi aquestes persones davant de tot un grup o de l'assentament. "Tenen molta por i en alguns casos fins i tot poden haver demanat l'asil sense dir res de la seva orientació sexual", apunta Laasri.
Sobre si ara hi haurà persones que demanaran protecció internacional al·legant que són LGTBI sense ser-ho en realitat, l'advocada especialitzada en migracions Patricia Fernández Vicens avisa:
"Obtenir la protecció internacional pel fet de ser una persona LGTBI és molt complicat. Se sotmet a tothom a un escrutini personal molt exhaustiu. Per tant, pensar que hi pot haver frau és francament difícil."
L'advocada defensa que ara mateix no hi ha espais segurs a Ceuta per a aquestes persones i considera que les haurien de traslladar immediatament a la Península.
Un futur a Europa
Tots dos tenen ganes de poder girar full i deixar enrere aquestes setmanes eternes a Ceuta. S'imaginen en una capital de la Península o en un altre país europeu. A qualsevol lloc, però lluny del Marroc.
"A Europa, la gent és molt oberta. Poder viure una bona vida amb el meu company i que no ens mirin malament. M'imagino això."
De moment encara no tenen cita per a l'entrevista per demanar asil. Ni tan sols han passat per l'anomenat triatge, el moment en què processen les seves dades personals bàsiques al principi del procés.
Encara formen part del nombrosíssim grup indeterminat de persones que segueixen entre els assentaments de Ceuta. De moment, se'n tornen cap a les cabanes de la platja.