Jonathan Andic nega haver-se interessat mai en la teràpia de confrontació familiar a la muntanya

La defensa del primogènit del fundador de Mango denuncia vulneració de la presumpció d'innocència des de l'inici de la investigació

Redacció

Jonathan Andic, fill del fundador de Mango, Isak Andic, nega haver-se interessat mai per les teràpies de simulació de caigudes a la muntanya ni saber-ne res.

La defensa de Jonathan Andic denuncia en un comunicat que s'està vulnerant el dret de defensa del seu client, "des del mateix dia de la detenció".

Jonathan Andic està investigat per la mort del seu pare en un barranc de la muntanya, a la zona de les coves de Salnitre de Collbató, el 14 de desembre del 2024. Està en llibertat provisional des del mes de maig, després de pagar una fiança d'un milió d'euros per eludir la presó provisional.

Aquesta setmana han sortit noves informacions arran de la declaració davant els Mossos d'Esquadra d'una nova testimoni del cas. Es tracta d'una intèrpret britànica i professora d'anglès que col·laborava amb la terapeuta de la família Andic, María Julia Lüderwaldt. Va anar als Mossos d'Esquadra a declarar de forma voluntària el juny passat, un dia abans que la jutgessa de Martorell que instrueix el cas cités a declarar la terapeuta.

Segons la declaració d'aquest testimoni, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, Jonathan Andic es va mostrar "molt interessat" en les teràpies de confrontació i, més concretament, en un tractament que consistia a simular que es tirava per un barranc un familiar amb qui hi hagués una relació conflictiva.

La testimoni va donar a la policia el seu mòbil per mostrar-los les converses que havia mantingut en la seva relació laboral amb la terapeuta dels Andic. Quan es va informar de la mort d'Isak Andic, ella va preguntar a la terapeuta si sabia què havia passat i aquesta va respondre: "Millor no vull saber-ho, a veure si la següent seré jo".

Julia Lüderwaldt, la terapeuta dels Andic, el 30 de juny als jutjats de Martorell (Europa Press/David Zorrakino)

Lüderwaldt havia ideat aquesta activitat per a un altre pacient i havia demanat a la professora d'anglès que busqués una ruta amb precipicis a Montserrat. Andic es va oferir a presenciar l'exercici. La teràpia estava pensada per a un altre pacient, que tenia esquizofrènia i que, en el seu cas, projectava odi cap a la mare.

Entre altres coses, aquest nou testimoni va explicar a la policia que el 7 de desembre del 2024, set dies abans de la mort del fundador de Mango, ella va acompanyar Jonathan Andic al camí de les Feixades, la ruta de Collbató en què es va estimbar el seu pare.

Tot i que la policia va mostrar a la testimoni diverses imatges de la zona on va caure Isak Andic, la dona no va poder concretar si ella i Jonathan Andic s'havien aturat en aquell punt.

Es dona la circumstància que Jonathan Andic no havia explicat ni a la seva defensa, ni als Mossos ni al jutjat que conegués aquesta teràpia de confrontació ni a la professora d'anglès. En canvi, va dir que coneixia la ruta del camí de les Feixades a través d'un amic.

La defensa de Jonathan Andic sosté que encara no se'ls ha notificat el contingut de la declaració d'aquesta testimoni i que, per tant, no es poden pronunciar sobre les noves informacions que hauria aportat al cas. En qualsevol cas, els advocats de la família Andic asseguren que el primogènit del fundador de Mango no es va interessar mai en cap tipus de teràpia basada en simulacions de caigudes a la muntanya. 

El despatx dels lletrats Cristóbal Martell i Sebastián de Juan considera "una minva evident del dret a la defensa de l'investigat" que surtin a la premsa aquestes revelacions i insisteix que es vulnera la presumpció d'innocència del seu client. 

"Ni confrontació, ni res, això no és teràpia"

L'ús de teràpies de confrontació pot resultar sorprenent per a la majoria de persones, però des del Col·legi de Psicologia alerten de la proliferació de terapeutes sense formació reglada ni codi ètic que les promouen. Els professionals de la psicologia avisen que això pot suposar un risc per a la salut pública

Dolors Líria, degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, ha explicat a Catalunya Ràdio que aquestes suposades teràpies no respecten els principis bàsics de seguretat per al pacient: "Considerem que això no és una teràpia, ni de confrontació ni de res." I assegura que totes les teràpies que fan servir els professionals de la psicologia han d'evitar posar en risc la vida del pacient. 

Segons ha explicat Dolors Líria, el col·legi professional estudia si hi ha hagut intrusisme professional en aquest cas concret. En el cas que la terapeuta dels Andic s'hagués fet passar per psicòloga sense ser-ho, emprendrien mesures legals contra Lüderwaldt.