Junts obre la batalla contra Aliança Catalana

Les campanyes electorals serveixen, bàsicament, per mobilitzar els convençuts i per arrossegar els indecisos, els que dubten entre més d'una papereta. I aquests seran els objectius que mouran bona part de la política, a Catalunya i al conjunt de l'estat, en el nou curs polític. 

Un curs que pot acabar sent una campanya permanent per a les eleccions municipals del maig i davant un possible avançament de les eleccions espanyoles. 

Amb aquest escenari, els partits comencen a afinar els discursos i a encarar-los cap als rivals amb què fan frontera, és a dir, cap a les formacions amb qui més es disputen els votants. Ho veurem entre el PSC i els Comuns, o entre ERC, el PSC i Junts. I ja ho hem començat a veure entre Junts i Aliança Catalana. 

Junts passa a l'atac

Els principals alcaldes de Junts, fa mesos que expressen inquietud per l'ascens –per ara, només demoscòpic– d'Aliança. De fet, l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) pronosticava un enfonsament de Junts al Parlament, amb una distància d'entre 5 i 9 escons per darrere d'Aliança. 

Els juntaires tenen por que la irrupció del partit d'Orriols sigui especialment contundent a les comarques gironines, a la Catalunya Central i a la plana de Lleida, però també que Aliança pugui treure el cap clarament a Barcelona capital. De fet, són les zones on ja va recollir més vots a les últimes eleccions al Parlament, a les quals es va presentar per primera vegada. 

Diversos alcaldes ja van reclamar directament al líder del partit, l'expresident Carles Puigdemont, més mà dura en qüestions com la immigració, la principal bandera d'Aliança, i ara la direcció estrena la recepta per guanyar el "combat", en paraules del secretari general del partit, Jordi Turull.

I és el mateix Turull qui ha començat a desgranar, aquesta setmana, les línies bàsiques del discurs que marcarà la batalla contra Aliança. Una estratègia que passa per endurir el to, anar al cos a cos amb Orriols, i situar Aliança com a factor de risc per a la independència del país i per a la cohesió social. 

"L'extrema dreta no farà res més que allunyar-nos del nostre objectiu de tenir una república catalana rica i plena", deia Turull des del Conflent, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada. I afegia que Aliança té "efectes nocius" perquè aparta ciutadans per ser diferents: "Diferents, qui? On és la ratlla entre el diferent i el no diferent?".

Un gir en el discurs que Junts vol complementar amb l'acció parlamentària. Bàsicament, tornant a portar al Congrés la delegació de competències d'immigració a la Generalitat. Una iniciativa que té el suport del PSOE, però que va acabar descarrilant la tardor passada per l'oposició de Podem. Tot plegat, després que ja aconseguissin fer moure tant el PSOE com el PP a Madrid per aprovar la nova llei que endureix les penes contra els delinqüents multireincidents. 

I, per reblar-ho, a les properes municipals, Junts està bastint aliances amb formacions vinculades al PDeCat o que havien format part de l'antiga Convergència Democràtica. Justament, l'objectiu és evitar la dispersió de vots i sumar múscul. De les candidatures, en destaca la de Manresa, on el candidat juntaire ha fitxat com a segon a la llista l'antic cap de files del Front Nacional de Catalunya, a qui Orriols també havia sondejat perquè se sumés a les seves files.

Les fugues de vot a Aliança

Les eleccions municipals són difícils de pronosticar. D'entrada, perquè no hi ha enquestes continuades a les principals ciutats –amb l'excepció de la capital– i perquè, en moltes localitats, els ciutadans elegeixen més en funció dels caps de cartell que no pas de les sigles. 

De fet, hi ha veus del partit que expliquen que la possible pèrdua de vots en benefici d'Aliança es pot notar més en unes eleccions al Parlament que no pas en unes de municipals, tot i que l'últim baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona situava Aliança per sobre de Junts en intenció de vot. 

Les alarmes estan enceses, en bona part pel que han anat indicant les enquestes. El darrer baròmetre del CEO apuntava que un 28% dels votants que van confiar en la llista de Carles Puigdemont fa dos anys, a les eleccions catalanes, passarien ara al partit d'Orriols. Són pràcticament un terç dels electors. Cap altre partit tindria una sagnia de vots d'aquesta mida. Només s'hi acosta -de bon tros- Vox, que perdria un 23% dels vots, també transvasats a la formació de l'alcaldessa de Ripoll. 

Cordó sanitari o pacte?

Una cosa és l'estratègia de Junts per frenar el creixement d'Aliança, i l'altra és què passarà un cop s'hagi votat. La irrupció de l'extrema dreta en molts ajuntaments pot acabar condicionant les majories de govern, els pactes municipals que es puguin tancar després. PSC, ERC, els Comuns i la CUP mantenen un cordó sanitari contra Aliança, un cordó al qual també s'hi va sumar Junts.

Tot i això, dirigents del partit, alcaldes i candidats a alcaldies rellevants han qüestionat l'eficàcia d'aquest aïllament a l'extrema dreta. Un dels últims casos és el de Barcelona, on el candidat juntaire, Jordi Martí, ha posat en dubte els efectes del cordó, tot i que ha descartat cap entesa amb Aliança a la capital. 

El primer objectiu, doncs, és frenar la pèrdua de vots i capgirar les enquestes. La batalla definitiva, però, serà poder mantenir alcaldies i poder municipal malgrat la probable entrada de l'extrema dreta a més consistoris a partir d'aquest mes de maig.