San Fernando de Henares
Ajornat el judici del cas Caront contra els jihadistes que volien atemptar a Barcelona
Redacció
El judici contra una cèl·lula jihadista que suposadament volia atemptar a Barcelona ha quedat ajornat fins al 29 de gener. L'operació policial, que es va anomenar Caront, va desmantellar l'abril del 2015 un grup que, segons la fiscalia, tenia la intenció d'atemptar al Parlament o en una comissaria dels Mossos d'Esquadra o en un hotel del Port Olímpic.
10 persones s'asseuran al banc dels acusats, després que s'hagi ajornat l'inici del judici a petició d'un dels advocats d'ofici perquè no s'ha pogut mirar la causa que té des de fa només uns dies.
Els detinguts s'enfronten a condemnes d'entre 7 i 19 anys de presó, a petició del ministeri públic, pels delictes d'integració i col·laboració amb banda terrorista. El judici es preveu que s'allargui fins al març.
Vivien a diverses ciutats de Catalunya
La fiscalia ha assegurat que, entre els plans de la presumpta cèl·lula, també hi figurava segrestar una persona, vestir-la amb una granota taronja, com la dels presos de Guantánamo, i degollar-la mentre la gravaven.
Aquests eren alguns dels suposats plans de la cèl·lula jihadista que els Mossos d'Esquadra van desmantellar fa gairebé tres anys, gràcies, en part, al fet que van aconseguir introduir-hi un infiltrat.
Segons la fiscalia, a començaments del 2014 van crear un grup denominat Fraternitat Islàmica, amb una metralleta i un matxet com a anagrama. Els detinguts vivien a diverses ciutats de Catalunya i són ciutadans d'origen marroquí i espanyols convertits a l'islam.
En una perruqueria de Barberà del Vallès es va fer, suposadament, el setembre del 2014, una reunió en què es va parlar de preparar un atemptat.
A més, eren els encarregats d'adoctrinar joves perquè s'integressin a Estat Islàmic. Tres van ser detinguts a Bulgària.
Enfrontament entre la conselleria i el ministeri
L'operació Caront va ser la primera gran operació antiterrorista liderada pels Mossos, i va ser motiu d'enfrontament públic entre la conselleria i el ministeri.
Els Mossos van acusar la Policia Nacional d'interposar-se en la investigació i d'haver filtrat informació sensible. Finalment, el jutge va arxivar el cas i va dir que no s'havia posat en perill l'operació.
El que sí que es va evidenciar va ser la descoordinació i la rivalitat, que es van agreujar amb els atemptats de Barcelona i de Cambrils.