La Comissió de la Dignitat torna a exigir el retorn pendent de més de 30.000 papers de Salamanca
Redacció
Crida de la Comissió de la Dignitat a la Generalitat i al Ministeri de Cultura perquè reactivin les converses pel retorn dels papers de Salamanca que encara no són a Catalunya. Són més de 30.000 documents, com va avançar 3CatInfo, que el règim franquista es va endur dels arxius catalans.
La Comissió de la Dignitat denuncia que, després de 21 anys de la llei de retorn i quatre de la llei de memòria democràtica, encara no s'han restituït tots els documents confiscats l'any 1939 i que encara són a l'Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca.
Des d'aquesta entitat reclamen una reunió de la conselleria i el Ministeri de Cultura, que és el mecanisme per activar el retorn.
L'última entrega dels Papers de Salamanca es va fer fa quatre anys, el 2021, quan van retornar a Catalunya documents requisats a particulars, entitats i partits polítics.
Els primers documents, però, van arribar fa 20 anys –el gener del 2006– a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Abans, però, es va haver de superar el boicot polític i judicial de l'Ajuntament de Salamanca i de la Junta de Castella i Lleó, tots dos governats llavors pel PP.
Petició d'ajuda a l'ONU
El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, lamenta que ni el govern català ni l'espanyol hagin demostrat cap interès per desencallar l'entrega pendent de documents. I és molt crític amb el paper del president Salvador Illa:
És la primera vegada que un president de la Generalitat no ha tingut com a prioritat recuperar els fons requisats pel franquisme.
Cruanyes assegura que han mantingut reunions amb el govern i amb diferents grups parlamentaris perquè es reactivi el procés de retorn. I afegeix que recorreran al relator de les Nacions Unides de Veritat, Justícia i Reparació perquè consti l'incompliment de la llei de memòria.
Greuge comparatiu
L'entitat també recorda que no van caldre lleis per traspassar diversos fons documentals, com el de la Biblioteca del Comissariat de l'Esport el 1983, el Servei Meteorològic de Catalunya d'Eduard Fontserè el 1984, fotografies del Comissariat de Propaganda el 1990, pel·lícules de Laia Films el 2001 o el Servei de Recuperació del Patrimoni Artístic de la Generalitat 1936-39 el 2004.
Això demostra, diuen, que no hi ha impediments legals, sinó manca de voluntat política.