La incertesa per la guerra a l'Iran torna a disparar el petroli al preu més alt dels últims 4 anys

Malgrat les tres setmanes de treva i enmig d'unes negociacions entre els Estats Units i l'Iran encallades, Washington estudia noves accions militars per pressionar Teheran i desbloquejar les converses. 

Unes amenaces que han fet que el preu del barril de petroli brent s'hagi disparat aquest dijous a nivells que no s'assolien des de fa quatre anys, tot i que finalment ha moderat la pujada i s'ha situat en els 114 dòlars. 

I mentrestant, Donald Trump s'ha reunit aquest dijous amb la cúpula de les forces armades, amb la intenció de debilitar l'Iran i forçar-lo a rebaixar exigències per tal de sortir d'aquest punt mort. 

El cap del comandament central de l'exèrcit nord-americà ha presentat al president els plans, que inclouen una onada "curta i potent" d'atacs contra l'Iran. 

Segons la informació publicada pel digital nord-americà Axios, l'exèrcit dels Estats Units assegura que, en el bloqueig que està fent de l'estret d'Ormuz, ha impedit el pas a més 40 vaixells procedents o amb destí a ports iranians.

També s'estudia reobrir l'estret d'Ormuz per la via militar, però això podria implicar tropes sobre el terreny. Tot això en el moment que ja s'han superat els 60 dies de guerra i que caldria una autorització del Congrés per continuar-la. 

El Secretari de Guerra, Pete Hegseth, ja ha advertit, aquest dijous, que el permís és innecessari perquè Washington va acordar la treva. 

L'Iran ja ha advertit que contestarà a qualsevol atac dels Estats Units i avisa del risc d'un allargament del conflicte. 

En un nou missatge televisat, el Líder Suprem,  Moshtabà Khamenéi, s'ha mostrat desafiant i ha evidenciat una vegada més que el règim dels aiatol·làs juga a la llarga amb l'objectiu de sobreviure. 

Atribueix als Estats Units una derrota humiliant i reivindica el control total sobre l'estret d'Ormuz d'ara endavant. 

El petroli, a nivells de fa 4 anys

Amb aquestes noves amenaces i contra amenaces, i davant dels dubtes de què passarà amb l'estret, el preu del petroli ha arribat aquest dijous a nivells que no es veien des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna, fa 4 anys. 

Ha estat un pic que, després, s'ha desinflat fins als 114 dòlars, però que fa témer que la inflació seguirà enfilant-se.

N'està molt pendent el Banc Central Europeu, per exemple, que aquest dijous ha reconegut preocupació per les pujades de preus de l'energia per la crisi a l'Orient Mitjà. Davant d'aquest escenari, l'organisme que presideix Cristine Lagarde ha decidit mantenir els tipus d'interès sense canvis en el 2%. 

Des de l'inici de la guerra s'ha encarit un 74%. I és el doble del que costava fa uns mesos. 

En aquesta gràfica podeu veure l'evolució que ha seguit el preu del barril de petroli Brent des de principis del 2022, que evidencia fins on va arribar just després de la invasió russa d'Ucraïna i als nivells que està arribant en aquesta guerra a l'Orient Mitjà.

La guerra ha costat 20.000 milions als EUA

L'administració Trump vol crear una coalició internacional per restablir el pas per l'estret d'Ormuz.

En un document del Departament d'Estat, l'equivalent al Ministeri d'Exteriors, es proposa, fins i tot, un nom per a aquesta coalició, Construcció de Llibertat Marítima, que consistiria a compartir informació i serviria perquè els països es coordinessin per aconseguir alliberar el pas per l'estret, i també s'organitzarien per fer complir les sancions a l'Iran.

De moment, el gruix de països occidentals s'han negat a participar en una coalició d'aquest tipus mentre no acabi la guerra.

De moment, la mobilització de l'exèrcit cap a l'Orient Mitjà i els bombardejos contra l'Iran han costat ja als Estats Units més de 20.000 milions d'euros, la primera xifra que proporciona l'administració Trump.

Mentrestant el govern del Pakistan, que ha exercit de mediador entre els Estats Units i l'Iran, continua fent esforços per acostar les posicions de les dues parts i que s'asseguin a negociar, de moment sense èxit.