La llei de nets, l'espantall del frau electoral que el Suprem manté en suspens
L'anomenada llei de nets s'ha convertit ja fa mesos en un element més de confrontació entre el govern espanyol i l'oposició.
Des de la convocatòria electoral de dilluns, ja s'ha convertit en arma llançívola que barreja arguments falsos amb informació certa.
La brama més estesa sobre aquesta llei de nets és que Pedro Sánchez va avançar les eleccions al 29 de novembre perquè així podria introduir al cens centenars de milers de persones esquivant una decisió del Tribunal Suprem.
Què diu la llei de nets?
La llei de nets és una disposició addicional que forma part de la llei de Memòria Democràtica aprovada l'any 2020.
Aquesta disposició addicional permetia (entre el 2022 i el 22 d'octubre del 2025 ) demanar la nacionalitat espanyola a les persones que podien acreditar que són descendents d'exiliats per la Guerra Civil espanyola o la repressió franquista posterior.
Una instrucció posterior ampliava aquest supòsit i permetia demanar la nacionalitat a tothom que hagués sortit d'Espanya entre el 1936 i el 1955.
A través d'aquesta via, 2,4 milions de persones han manifestat que volen la nacionalitat espanyola, i 1,2 milions han començat els tràmits. A hores d'ara, de totes aquestes només 330.000 ja estan inscrites al cens i tenen dret a vot.
La resta estan en diversos punts del procés administratiu que, d'altra banda, ha col·lapsat els serveis dels consolats espanyols arreu del món, especialment a l'Amèrica Llatina.
En aquest context, el PP i Vox han acusat el govern espanyol d'haver creat una via per inflar el cens (la instrucció) fent-hi entrar més persones per, suposadament, beneficiar-se dels seus vots.
Per apuntalar aquesta acusació han subratllat que qui va signar la instrucció que permetia entrar més persones al cens era la germana del ministre Óscar Puente, Sofía Puente, aleshores directora general de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia.
Amb aquest objectiu, Vox i el partit Iustitia Europa van portar l'assumpte al Tribunal Suprem.
El Suprem va suspendre el dret a vot dels nets
La paradoxa en aquesta qüestió és que, mentre que Vox i el PP sostenen que la llei de nets és una via per manipular el cens, el cert és que el Tribunal Suprem manté el dret de vot dels "nets" suspès.
Així ho va dictar en una mesura cautelar emesa el 10 de setembre.
Ara per ara no és clara la xifra exacta de quantes persones tenen suspès el dret a vot. L'Advocacia de l'Estat demana que la suspensió n'afecti unes 170.000, però la mesura podria afectar els 330.000 nacionalitzats en virtut de la llei de nets.
Amb el dret de vot dels "nets" suspès, l'argument que és un intent per manipular el cens quedava sense efecte.
Abans d'emetre aquestes mesures cautelars, el Suprem havia qualificat la llei de nets de "perill fundat, real i seriós" o de "risc d'alteració del cens electoral" en una interlocutòria.
El Suprem preval sobre el cens
Com dèiem, però, la tesi que ha circulat molt aquestes últimes hores manté que Pedro Sánchez va avançar les eleccions per saltar-se aquesta suspensió del Suprem.
L'argument diu que això és possible perquè el cens de les eleccions serà el del dia 1 d'agost, abans que el Suprem prengués les mesures cautelars i deixés suspès el dret a vot d'aquestes persones.
Però això no és cert. Malgrat que el cens electoral serà el corresponent al dia 1 d'agost i que les cautelars del Suprem són del 10 de setembre, la interlocutòria del Suprem preval per sobre del cens, perquè ja contemplava aquest supòsit:
Respecte de les persones que, havent obtingut la nacionalitat espanyola d'origen mitjançant la llei de nets, ja hagin estat inscrites al CERA, els efectes electorals de la inscripció en aquest Cens quedaran SUSPESOS per als successius processos electorals que es puguin convocar, fins que es dicti sentència en aquest procediment.
Per tant, és fals que la convocatòria electoral s'hagi fet ara per evitar la mesura cautelar del Suprem.
La situació podria canviar abans del 29N
Com dèiem, a 7 d'octubre el dret a vot de les persones nacionalitzades per la llei de nets està suspès.
Això, però, podria canviar en les pròximes hores.
El dimarts 6 d'octubre el Suprem va donar 48 hores a les parts per presentar al·legacions sobre el tema i podria emetre una altra interlocutòria sobre aquesta qüestió.
És probable que quan es pronunciïn totes les parts el Suprem aclareixi com queden aquests vots.
Un vot amb poder limitat
Independentment de si la suspensió del Suprem es manté, si aquestes 330.000 persones poguessin votar, la seva capacitat d'influència en els resultats electorals seria molt limitada.
Aquests votants estan inscrits en el que s'anomena CERA, cens electoral d'espanyols residents absents que viuen a l'estranger.
En aquest CERA, el dia del tancament del cens per a aquestes eleccions hi havia 2,7 milions de persones, totes elles amb dret a vot.
El que passa és que, d'aquest total de persones, habitualment només voten al voltant d'un 10% i solen repartir el vot pràcticament meitat i meitat per als dos grans partits estatals.
En les últimes eleccions generals del 2023, el PP i el PSOE van ser els partits més votats. I per aquest ordre. Els populars es van endur 66.422 vots, i els socialistes, 50.597.
El total del vot exterior només ha decidit escons en set ocasions, i el PP és qui més hi ha sortit guanyant.
En eleccions generals, el PP ha guanyat dos diputats i el PSOE un. En autonòmiques, el Partit Popular n'ha guanyat tres i el PSOE un.
Per tant, inferir que el PSOE vol nacionalitzar estrangers per comprar vot no té gaire sentit, segons explica Ismael Peña-López, professor de Ciència Política en declaracions a 3CatInfo:
És molt improbable que aquestes persones, dues generacions després, encara estiguin ressentides per la guerra Civil i siguin alienes a la política del seu país. No hi ha cap fonament per pensar que votaran l'esquerra ni de bon tros.