La milícia kurda de Síria es dissol: de la lluita contra Estat Islàmic a l'abandonament de Trump

La milícia kurda de Síria ha anunciat la seva dissolució i integració dins les forces armades regulars del país. Un moviment que suposa el final de l'autogovern dels últims quinze anys a la regió de Rojava i que és una victòria per al pla de reunificació siriana, que té el suport dels Estats Units.

La decisió arriba després de vuit mesos de negociacions, en un context de canvis profunds a Síria. Les circumstàncies han canviat, però els socis també. 

Si en plena guerra civil les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) –el grup liderat per la milícia kurda, amb més de 100.000 combatents– van ser les principals aliades dels nord-americans en la lluita contra Estat Islàmic, amb la caiguda del règim de Bashar al-Assad els interessos de Washington van fer un gir de 180 graus.

Les FDS havien estat el gran soci terrestre de la coalició internacional contra el terrorisme islamista al país. El 2017 van alliberar Raqqa i el 2019 van certificar la derrota territorial definitiva d'Estat Islàmic a Síria. 

Però, amb el final de la dictadura, el desembre del 2024, la Casa Blanca va apostar per un règim estable governat per Ahmed al-Sharaa, l'exlíder de la branca local d'Al-Qaeda, i va donar l'esquena als kurds.

Adeu a l'autogovern dels kurds

Així, la milícia kurda es va quedar sola enfront de l'exèrcit sirià i va anar perdent territori progressivament, fins que el govern d'Al-Sharaa els va proposar un alto el foc el gener d'aquest any.

Abans, les FSD havien arribat a controlar el 30% del territori de Síria, inclosos els camps fèrtils del nord-oest del país i els principals jaciments petroliers de l'est. En tot aquest territori van instaurar una administració civil autònoma basada en el confederalisme i l'equitat de gènere, donant un paper més rellevant a les dones.

Ara, la dissolució no només és militar, sinó també institucional, perquè implica el tancament de tot el sistema educatiu, judicial i econòmic propi que els kurds havien construït a la regió autònoma de Rojava des del 2011. 

A canvi, el president Al-Sharaa es compromet a protegir els drets culturals i lingüístics dels dos milions de kurds que hi ha a Síria.

Segons Wladimir van Wilgenburg, analista neerlandès especialitzat en el Kurdistan, s'espera que les forces kurdes "s'integrin al Ministeri de Defensa sirià amb almenys quatre brigades" i que l'organització kurda Asayish –la policia– "s'incorpori al Ministeri de l'Interior i obtingui càrrecs als ministeris de seguretat".

Pel que fa a l'ensenyament i el reconeixement de l'idioma kurd, diu que s'ha assolit un "acord" entre les parts. I pel que fa a les seves aspiracions nacionals, afirma que els kurds tindran "una certa autonomia" en la governança local, però que en termes generals "Damasc mantindrà el control".

El paper de Turquia i els Estats Units

Durant tots aquests anys, Turquia ha llançat diversos atacs per acabar amb les milícies kurdes de les FDS, a qui considerava una prolongació dels independentistes del PKK al seu territori.

A més, la caiguda d'Al-Assad i l'arribada al poder dels islamistes a Damasc, hostils al model secular i autònom dels kurds, va estrènyer els llaços entre Ankara i el nou govern sirià, que han lluitat plegats per neutralitzar les FDS.

Finalment, l'arribada de Donald Trump al poder als Estats Units va complicar encara més la seva situació. Després de prendre possessió, el president nord-americà va anunciar que els retiraria el suport militar, amb la finalitat que acceptessin dissoldre's i integrar-se al nou estat sirià.

Aïllades militarment, les FDS han acabat negociant el seu encaix en el nou escenari polític de Síria.

Damasc fa ara un pas més per culminar el projecte de reunificació de l'Estat, coincidint amb la decisió dels Estats Units de retirar aquest país de la llista dels promotors del terrorisme internacional.