La pressió comercial als empleats de la banca: "Ens hem convertit en venedors d'alarmes i mòbils"
Ambient laboral tòxic, sobrecàrrega de feina, una estratègia comercial asfixiant per col·locar productes als clients i un impacte en la salut mental.
Aquesta és la fotografia que fan els treballadors de la banca, que fa uns dies es van concentrar a Barcelona i a altres ciutats de l'estat espanyol per dir "prou" a aquest model de negoci.
Íngrid Vilanova es representant sindical de CCOO al Banc Santander:
Rebem pressions constantment per bonus, per objectius, ens pregunten per les vendes. També hi ha rànquings amb els companys que venen més i amb els que ho fan menys.
Des del BBVA, Xavi Galícia, de la CGT explica que "els treballadors estem controlats per un sistema de semàfors". Si està en vermell, diu, "es que no has complert els objectius marcats".
Els treballadors de la banca, mobilitzats
Aquesta no és la primera mobilització dels treballadors del sector financer aquest any. Els empleats d'oficina de CaixaBank també han sortit al carrer durant els mesos de febrer i març per dir "prou" a la sobrecàrrega de treball i coacció comercial per augmentar les vendes.
En declaracions al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, Begoña Peiró, presidenta de SECB, el sindicat majoritari a CaixaBank, explica com s'exerceix la imposició de vendes per part dels directius:
Aquesta setmana has de vendre cinquanta alarmes i et trucaré a les vuit, a les deu, a les dotze i a les dues. Això no es pot assumir.
Peiró recorda que a la banca existeix un codi deontològic per evitar abusos, però en el cas de Caixabank afirma que "no es compleix". Afegeix que hi ha un regulador, que és el Banc Central Europeu, i que els treballadors fan cursos obligatoris per evitar aquest tipus de pràctiques, tot i que després "a les oficines passa el contrari":
Ens hem convertit en venedors d'alarmes, de mòbils i d'assegurances"
Peiró posa l'exemple de la "venda creuada" i la "venda vinculada". La creuada, explica, "és quan tu vas a demanar una hipoteca i jo, com a bona gestora, t'assessoraré sobre la conveniència de tenir una assegurança de la llar o de vida". En aquest cas és el client que decideix què vol.
En canvi, la "venda vinculada" funciona d'aquesta manera: "O et fas una assegurança de la llar o no et concedeixo la hipoteca". Peiró, igual que la resta de treballadors mobilitzats, alerta que aquestes pràctiques han trencat el vincle i la confiança amb els clients.
L'impacte en la salut mental
Segons dades de FINE, l'organització sindical independent més important del sector financer, més del 90% dels treballadors de la banca afirma haver tingut ansietat per culpa de l'estrès laboral.
Una enquesta feta recentment per CCOO a més de 46.000 treballadors de tot l'Estat assenyala la pressió comercial com una de les causes d'aquest estrès. Un 85% dels que han participat en l'estudi afirma que "la pressió comercial ha pujat els últims 3 anys i està arribant a nivells insuportables".
Aquesta voràgine per objectius ja fa temps que es tradueix en una plantilla esgotada i malalta. Domènec Sadurní, delegat sindical de CCOO al Banc Sabadell assegura que "hi ha molta gent amb depressions i que va a treballar 'empastillada', com vulgarment es diu".
Teresa Solà, la seva companya al sindicat i representant dels treballadors de BBVA, explica per què: "el problema que hi ha és que la gent aguanta moltíssim abans d'agafar una baixa" i afegeix "la rotació entre els que arriben nous cada vegada és més alta perquè són pocs els que ho suporten".
Des del sindicat SECB, Begoña Peiró explica que s'han trobat amb oficines de La Caixa on hi ha fins a "tres persones de baixa". La representant del sindicat majoritari de CaixaBank diu que, malgrat reclamar la xifra de baixes de manera recurrent, no poden donar el nombre real de les que estan ocasionades per estrès perquè l'empresa "no els ho facilita de manera desglossada" i les barreja amb la resta de baixes mèdiques.
Una altra dada de l'enquesta de FINE constata que més del 70% dels empleats consultats reconeix "treballar sota uns nivells de pressió constant".
Des de la CECA, l'associació que representa la patronal de la banca, el seu portaveu, Alberto Aza, diu que tot i les transformacions que hi ha hagut al sector "les entitats garanteixen la qualitat del servei i el benestar de les plantilles". I afegeix que els informes sobre l'entorn laboral fets per les entitats "asseguren que l'evolució d'aquest entorn es positiu".
Beneficis rècord
Les reivindicacions dels treballadors contrasten amb els beneficis rècord que acumula la banca des de fa temps. Les sis grans entitats del sector, Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Banc Sabadell, Bankinter i Unicaja van aconseguir un benefici de 34.000 milions el 2025, un 7% més que l'any anterior.
El que també han augmentat són els guanys dels banquers. Segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, es van apujar el salari un 17%. L'Autoritat Bancària Europea conclou que Espanya és el quart país de la Unió Europea amb més banquers amb sous milionaris.
Begoña Peiró, presidenta de SECB, el sindicat majoritari a CaixaBank, recorda que el sou del conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, es de "5 milions d'euros i que tot el consell d'administració s'ha apujat el salari, mentre que nosaltres tenim els sous congelats".
Begoña Peiró, que porta vinculada a l'entitat més de 20 anys, diu que la direcció actual "no es preocupa pels treballadors", mentre que en l'època d'Isidre Fainé com a director de La Caixa –i abans que l'entitat passés de ser una caixa a convertir-se en un banc– "hi havia més sensibilitat pel benestar dels empleats".
La Caixa: Una història mai no explicada
En el periodisme anglosaxó existeixen molts treballs d'investigació publicats sobre el sector financer i la seva influència. Al nostre país, però, són escassos.
El periodista i historiador Rafa Burgos acaba de publicar a Pol·len Edicions "La Caixa. Una història mai no explicada". Un llibre que és el resultat de més de quatre anys de feina, de gairebé 150 entrevistes i de desenes de visites a arxius públics i privats.
Tot això li ha permès accedir a documentació fins ara inèdita i a fonts que parlen per primera vegada sobre "La Caixa", una de les institucions financeres més influents de l'Estat. Burgos creu que és molt important omplir els buits existents:
Cal conèixer qui és i com actua el poder financer. És una anomalia dins de l'entorn periodístic que no existeixi cap estudi crític sobre la institució més poderosa del país.
El periodista i historiador explica −en les 600 pàgines de llibre i entre les més de 700 acotacions a peu de pàgina− la història de La Caixa des dels seus orígens, a principis del segle XX, quan actuava com una espècie de seguretat social, i fins avui, que forma part de l'accionariat de moltes de les empreses de l'IBEX-35.
Burgos parla de la seva influència en la política, en els mitjans de comunicació, en l'esport, en la cultura i en la investigació, i constata que "el poder de La Caixa es omnipresent".
El llibre és al mateix temps un recorregut per la història de Catalunya i d'Espanya –des de la Segona República fins a l'arribada de la democràcia– on s'aborden, per exemple, els lligams de l'entitat amb la monarquia: "la relació de la Casa Reial amb La Caixa es remunta al regnat d'Alfons XIII", explica Burgos.
Al llibre també es documenten les inversions en armament, l'escàndol de les preferents o el negoci amb l'habitatge. El periodista explica que "La Caixa es el primer propietari d'habitatge privat a Catalunya i la resta de l'Estat".
Burgos, en sintonia amb les reivindicacions dels treballadors de la banca, conclou el que li han traslladat alguns dels empleats de l'entitat: "Des que La Caixa es va convertir en un banc ha perdut l'ànima".