La reducció d'emissions de CO2 s'encalla a Catalunya durant el 2025
El 2025, les emissions de diòxid de carboni a Catalunya es van situar en 37,9 milions de tones, només un 1% menys que l'any anterior. Una reducció clarament insuficient per assolir els objectius climàtics fixats per al 2030, que preveuen retallar un 29% les emissions respecte del 1990, segons el Pla Integrat d'Energia i Clima de Catalunya (PINECCAT). El full de ruta del govern marca que, d'aquí quatre anys, Catalunya hauria d'emetre un màxim de 27,7 milions de tones de CO₂.
Les dades formen part del Monitor públic d'emissions de Catalunya, una iniciativa impulsada per experts en clima i energia que elabora estimacions pròpies abans que es publiquin els inventaris oficials. L'objectiu és seguir gairebé en temps real l'evolució de les emissions i comprovar si el país avança prou ràpidament cap a la descarbonització.
Segons els seus càlculs, després de la forta baixada del 2023, quan les emissions van caure un 5,5%, la reducció pràcticament es va estancar el 2024, amb una davallada mínima del 0,2%. Els experts atribueixen aquella caiguda sobretot a la crisi energètica derivada de la guerra d'Ucraïna i a l'impuls de les renovables gràcies a les ajudes europees.
Marta Torres i Gunfaus, investigadora sobre energia i clima a l'IDDRI i membre del Monitor, alerta que les dades del 2025 evidencien una clara desacceleració de la transició climàtica. Els pressupostos de carboni, aprovats entre el 2026 i el 2030, recullen que per assolir els objectius del 2030 s'han de fer reduccions sostingudes superiors al 7% anual, molt lluny del ritme actual. Amb les dades actuals, el Monitor alerta que aquest escenari queda lluny:
Passar de reduccions inferiors a l'1% anual a reduccions sostingudes del 7% requerirà canvis estructurals profunds
Per sectors, el transport continua sent el principal problema. Les emissions vinculades a la mobilitat han augmentat un 2% l'últim any i ja representen més d'un terç del total. Tot i que augmenten les vendes de vehicles elèctrics i híbrids, el consum de benzina i gasoil es manté elevat i fins i tot creix.
El transport, lluny dels objectius climàtics
Els responsables del Monitor consideren que ni la implantació del vehicle elèctric ni el pas del transport privat al transport públic avancen al ritme necessari. Torres assegura que el transport continua sent el sector més difícil de descarbonitzar, tant a Catalunya com a Europa. Atribueix part del problema a la falta d'inversions i a les tensions dins del sector industrial que han frenat part de l'impuls inicial per electrificar el parc mòbil i consolidar una indústria vinculada al vehicle elèctric, les bateries i les noves tecnologies associades.
Torres també apunta al factor econòmic i geopolític que hi ha darrere del desplegament del vehicle elèctric. Explica que bona part dels models més assequibles provenen de la Xina, mentre que els vehicles fabricats a Europa continuen tenint preus més elevats. Segons la investigadora, Europa ha optat per prioritzar el desenvolupament d'una indústria pròpia del vehicle elèctric per no dependre completament de les importacions asiàtiques, però això també encareix la transició per als consumidors.
Per això, defensa que les administracions hauran de decidir "com es reparteix el cost de la transició" i quines ajudes es destinen tant a la indústria com a la ciutadania. L'objectiu, diu, és evitar que el canvi cap a una mobilitat més neta acabi tenint un impacte econòmic massa gran sobre les famílies.
Segons les estimacions del Monitor públic, també han crescut les emissions del sector energètic, sobretot per un ús més intensiu de les centrals de gas per generar electricitat després de l'apagada de l'abril del 2025. En canvi, la indústria ha reduït emissions un 3,5%, un descens que ha ajudat a compensar parcialment l'augment dels altres sectors.
Tot i així, Marta Torres i Gunfaus alerta que moltes empreses continuen depenent massa del preu del gas i dels combustibles fòssils. Segons explica, quan l'energia fòssil és barata es continua utilitzant, però quan els preus es disparen, part de la indústria redueix activitat perquè deixa de ser competitiva. Per la investigadora, això demostra que encara no s'han impulsat prou mesures estructurals per accelerar una transició real cap a una energia neta, estable i assequible:
El que hem de fer és garantir alternatives locals, netes i més resilients.
La clau és reduir la dependència del petroli i del gas apostant molt més ràpidament per l'electrificació i les energies renovables. Els membres del Monitor públic d'emissions també reclamen més informació detallada sobre què està passant dins de cada sector industrial per saber quines activitats s'estan modernitzant i quines continuen lligades als combustibles fòssils.
Dades encara lentes i incompletes
Catalunya continua sense disposar d'indicadors oficials recents sobre emissions. Les dades oficials del 2025 no es publicaran fins, com a mínim, mitjans del 2027, mentre que la Unió Europea ja publica estadístiques trimestrals. Torres defensa que disposar d'indicadors avançats és clau en un context de crisi energètica i tensions geopolítiques. Segons explica, aquestes estimacions permeten detectar vulnerabilitats i adaptar les polítiques climàtiques abans que els impactes siguin més greus.
La investigadora adverteix que Catalunya està acumulant reduccions massa petites i que això obligarà a fer canvis cada vegada més ràpids, cars i difícils de gestionar. Segons alerta, retardar la transició climàtica pot acabar deixant les empreses i la ciutadania amb menys temps per adaptar-se i amb menys capacitat de decidir com afrontar aquest canvi de model.
Està demostrat que la contaminació atmosfèrica té un impacte per a la salut humana semblant a la del tabac. A Europa, cada any, s'atribueixen més de 790.000 morts a la contaminació de l'aire, de les quals aproximadament la meitat són a causa de malalties cardiovasculars, com es pot veure en aquest reportatge: