La repercussió social de la mort de la Maricarmen: de la tristor a la mobilització

Els activistes acampats a diversos punts de l'Estat com a la Puerta del Sol de Madrid, a la plaça Catalunya de Barcelona o a la plaça de l'Ajuntament de València van rebre aquest dimarts la notícia de la mort de la Maricarmen com una galleda d'aigua freda, i la tristor que van sentir es va transformar després en ràbia.

A València, ha començat una manifestació  aquest dijous a la tarda al punt on des de dissabte hi ha instal·lada l'acampada en defensa del dret a l'habitatge. El nombre d'acampats no ha parat de créixer i en aquests moments ja són prop de 700, distribuïts entre unes 500 tendes de campanya.

La plaça està plena de policia per garantir la seguretat dels manifestants i s'ha acordonat. Coincideix que a una plaça annexa hi ha una altra concentració de l'extremadreta que demana desallotjar la plaça.

A Madrid, un dels acampats, Oriol Erausquin, ha precisat a 3CatInfo que es van assabentar de la noticia mentre feien una assemblea i van decidir improvisar un minut de silenci allà mateix:

Ens ha recordat que som persones fràgils, que la vulnerabilitat que patim per l'habitatge pot portar la gent a la mort, o al suïcidi.

Malgrat tot, aquest activista se sent optimista, perquè diu que organitzar-se a l'acampada ha estat el que ha permès que el problema de l'habitatge sigui central i afegeix que cal mantenir la pressió governi qui governi.

També és de la mateixa opinió l'Olivia Rosa, que no dorm a la plaça, però que ve sovint per ajudar perquè l'acampada "duri molts dies" i perquè "comenci una revolució per totes les Maricàrmens".

És del mateix parer la Pepa, que explica a 3CatInfo que ha vingut per homenatjar la Maricarmen i també per donar suport als joves acampats:

Em sembla molt bé que la joventut hagi sortit ja als carrers, estaven una mica adormits.

I la situació s'ha repetit a

L'advocada atribueix la mort al desnonament

Per la seva banda, Beatriz Duró, advocada de Maricarmen Abascal, ha explicat al programa "Tot es mou" que havia revisat amb ella les condicions del nou contracte de lloguer del seu pis, però que no va arribar a signar-lo:

Ho va rebre amb alegria i satisfacció, el problema és que el mal ja estava fet i havia arribat massa lluny.

Duró, que ha explicat que feia set anys que l'assessorava, no s'està d'atribuir directament la mort de la Maricarmen al desnonament, i ha dit que són procediments que comporten "un patiment indescriptible":

Van a dormir i es desperten pensant en això i amb una angoixa terrible.

De problema personal a problema polític

En aquest sentit, ha reclamat lluitar contra la banalització que s'ha fet i s'està fent del seu cas i dels desnonaments en general, amb gent que diu, amb sarcasme, que tampoc no vol pagar el lloguer i pregunta que com es fa.

Segons ha explicat Duró, des del principi la Maricarmen va considerar que el seu cas no era un problema personal, sinó "un problema estructural", i va decidir convertir-lo en "un problema polític".

L'advocada ha admès que sense l'acompanyament del Sindicat d'Inquilines li hagués estat impossible fer-ho, però que la Maricarmen no s'esperava gens l'enorme repercussió i les conseqüències que ha tingut el seu cas.

A favor i en contra dels activistes per l'habitatge

És a les acampades com la de Madrid on s'estan expressant de manera més espontània el record i els homenatges a Maricamen Abascal, amb persones que hi van per afegir-s'hi.

Però no hi van només els que estan d'acord amb els activistes acampats i amb l'actitud de la Maricarmen: també hi van que consideren que es fa servir la seva mort de manera il·legítima.

És el cas de Carlos Rodríguez, que lamenta que s'hagi mort, però que afirma que el seu cas està servint per no parlar de la crisi de Ceuta, i també critica els acampats, perquè n'ha vist alguns que al migdia encara dormien.

De tota manera la majoria hi van per donar suport als activistes i a la Maricarmen, com l'Ignacio Samper, que considera "una gran vergonya" que PP i Vox s'hagin negat a participar en els minuts de silenci per ella:

Després parlen molt de caritat i van a missa, és una vergonya.

En tot cas, la situació de la Maricarmen ha fet sorgir mobilitzacions no només a Madrid, sinó a diversos punts de l'Estat. També a Barcelona, on des de fa dies hi ha instal·lada una acampada per l'habitatge. 

Aquest mateix dijous els acampats han donat suport a diversos casos de desnonaments previstos. Dos d'aquests s'han aconseguit suspendre, mentre que un tercer s'ha executat. 

A més, el Sindicat de Llogateres de Catalunya, juntament amb la Confederació de Sindicats de Llogateres estatal, han fet una crida a fer un minut de silenci divendres al migdia als centres de treball i d'estudi "en record de la Maricarmen, l'Olga i totes les morts provocades pel rendisme".  També s'ha convocat una manifestació aquest divendres a la tarda.