La vacunació infantil retrocedeix lleugerament en 16 països de la Unió Europea
Un estudi publicat a la revista The Lancet Regional Health-Europe mostra "un deteriorament recent, preocupant i generalitzat" en la vacunació infantil a la Unió Europea.
Els autors de l'estudi remarquen que això és especialment preocupant a Bulgària, Xipre, Irlanda, els Països Baixos, Romania i Suècia, on els últims anys la vacunació ha baixat en les set vacunes estudiades.
Pel que fa a l'estat espanyol, com a Alemanya, hi va haver un lleuger descens en cinc de les set vacunes estudiades, tot i que la cobertura vacunal general es manté clarament per sobre del 90%.
Segons Montse Martínez, cap del Servei de Medicina Preventiva de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut, les xifres catalanes són similars a les espanyoles.
L'estudi, que analitza la sèrie històrica de vacunació del 1980 al 2024, detecta que la majoria de les disminucions van començar entre el 2019 i el 2022, coincidint amb la pandèmia de la covid-19.
Els autors de la investigació remarquen que no es detecta un col·lapse en la vacunació, però sí un canvi de tendència en molts països, que hauria de ser un senyal d'alerta.
Segons el Dr. Xavier Martínez, cap d'Epidemiologia i Medicina Preventiva de l'Hospital Vall d'Hebron, l'estudi posa dades al que ja s'intuïa en la pràctica clínica: "Ja no és una qüestió de percepció, ara ja tenim dades."
Es posa sobre la taula una percepció que teníem des del final de la pandèmia de covid i que ara ja es veu reflectida amb dades.
De fet, Leonardo Villani i Luigi Russo, els autors, consideren urgent garantir una vacunació alta i sostinguda "per tal de prevenir el ressorgiment de les malalties infeccioses".
Segons l'OMS, la immunitat de grup s'aconsegueix amb el 95% de vacunats quan parlem del xarampió; en el cas de la poliomielitis, el llindar se situa en el 80%. Així, es considera que la vacunació general per sobre del 90% és el més desitjable per evitar la reaparició de malalties que ja no suposen un risc de salut pública.
Per tot plegat, Martínez apunta que cal reforçar la informació sobre vacunes: "Des de Salut Pública hem de reactivar o intensificar els mecanismes que tenim per comunicar a la població per què és important la vacunació."
Des del Departament de Salut, Montserrat Martínez recorda que l'administració opta més per la pluja fina que per campanyes puntuals: "La nostra és més una feina de fons de continuar mantenint els consells i que la vacuna importa."
A vegades, fer campanyes publicitàries puntuals també té el risc que les fem puntuals i després la gent se n'oblida.
Els motius del canvi de tendència
Els responsables de l'estudi han remarcat que l'objectiu de la investigació no ha estat explicar per què hi hauria aquest canvi de tendència.
Tot i això, apunten que la crisi sanitària derivada de la pandèmia i la desinformació i les campanyes contra les vacunes poden haver tingut un paper a l'hora de fer créixer les reticències dels pares.
El Dr. Martínez explica que les reticències sobre les vacunes que són al calendari vacunal són menors i que, en canvi, "n'hi ha més amb les de la covid o la grip de cada any".
Pel que fa a la capacitat d'arribar a tota la població, Montserrat Martínez recorda que l'atenció primària és la principal porta d'entrada a la vacunació:
Tenim eines perquè els professionals puguin fer el seguiment, trucar i captar la ciutadania que ho necessita i fer-los les recomanacions corresponents.
Un estudi elaborat el 2024 i impulsat per l'OMS estima que entre el 1974 i el 2024, les vacunes van evitar 154 milions de morts a tot el món.