L'Audiència Nacional requereix al PSOE documentació sobre la campanya del PSC a les eleccions catalanes del 2024
Redacció/Agències
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha ordenat a l'UCO que requereixi al PSOE documentació relativa a la campanya electoral del PSC a les eleccions del Parlament del 2024.
Així ho recull la interlocutòria del magistrat que ha ordenat a aquesta unitat de la Guàrdia Civil requerir informació a la seu del PSOE al carrer Ferraz de Madrid.
En el document, el magistrat reclama tota la documentació interna i comptable relativa a aquells comicis, celebrats el 12 de maig del 2024 amb Salvador Illa com a candidat a la presidència.
No especifica els motius de la petició, que inclou els papers presentats davant la Sindicatura de Comptes de Catalunya i el Tribunal de Comptes sobre contractes, factures, despeses de propaganda, publicitat i serveis electorals durant el període oficial de campanya, comprès entre el 26 d'abril i el 10 de maig.
Els socialistes catalans han emès una nota en què asseguren que han respectat "en tot moment la legislació electoral" i han actuat "amb total transparència".
També expliquen que després de conèixer el requeriment del jutge han "recopilat tota la informació, que ja havia estat enviada a la Sindicatura de Comptes, per tal que sigui posada a disposició judicial".
"Hem col·laborat, col·laborem i col·laborarem amb les autoritats judicials en tot el que sigui necessari", afegeixen, a més d'assegurar que el jutge no dona cap informació que vinculi la campanya electoral catalana amb els fets investigats.
Segons l'informe que va emetre la Sindicatura de Comptes després de les eleccions, el PSC va declarar 2.132.738 euros en despeses electorals ordinàries subvencionables, 186.890 euros en publicitat exterior, 157.342 euros en publicitat en premsa i ràdio privades i 814.661 en l'enviament de propaganda electoral.
L'informe va ressenyar aleshores una única irregularitat: que 6.607,39 euros de despeses electorals van ser pagats des de la tresoreria ordinària del partit i no des d'un compte bancari obert expressament per al procés electoral, com obliga la llei electoral.
El "període de reflexió" de Sánchez com a punt d'inflexió
En la mateixa interlocutòria, el jutge apunta que la "trama" per intentar "desestabilitzar" causes policials i judicials sobre el PSOE hauria arrencat en el moment en què Pedro Sánchez va agafar-se uns dies de reflexió per decidir si continuava a la presidència del govern espanyol.
El magistrat instructor assenyala que va ser el 24 d'abril del 2024, "pocs dies després", que el jutge Juan Carlos Peinado va obrir diligències contra Begoña Gómez, l'esposa del president del govern espanyol.
Segons afegeix Pedraz, "és precisament" en el període de reflexió de Pedro Sánchez "quan per part de Cerdán s'assenyala una reunió a la seu que el PSOE té al carrer Ferraz de Madrid" i que va tenir lloc el dia 26 d'abril.
"Aquesta reunió es considera el punt d'inflexió pel que fa a l'activitat investigada", assenyala, i afegeix que, des d'aquell moment, el grup de persones liderat per Santos Cerdán i coordinat per Díez, del qual "a més formen part Javier Pérez Dolset i Gaspar Zarrías", té com a "objectiu últim protegir els interessos posats en joc".
El jutge atribueix un "paper superior" en l'operació de desestabilització a Cerdán, llavors secretari d'Organització del PSOE, que "hauria travat una relació amb [l'aleshores militant del PSOE] Leire Díez que el va portar a encarregar-li, segons s'infereix de les comunicacions, la coordinació i execució d'una sèrie d'actuacions".
Unes actuacions, afegeix Pedraz, que són "penalment rellevants, amb el propòsit principal de desestabilitzar de forma sistemàtica i continuada qualsevol procediment judicial o actuació policial que pogués impactar directament o indirectament en els interessos del PSOE o del govern espanyol, greument afectats en aquell moment per la consecutiva obertura de procediments judicials en què s'investigava membres del partit o del govern espanyol".
L'operació Catalunya i Sandro Rosell
En aquest punt, entre altres, explica que Leire Díez hauria demanat informació sobre el tinent coronel de la Guàrdia Civil Basilio Luis Sánchez Portillo, de qui destacava que estava implicat en la denominada operació Catalunya.
El jutge també vol que el PSOE expliqui en quines dates i per quins motius van accedir a la seu del PSOE un seguit de persones entre les quals hi ha l'expresident del Barça Sandro Rosell o el comissari Villarejo.
A tots dos els cita entre la llista d'"altres acusats en importants casos investigats per la Fiscalia anticorrupció" que s'haurien sumat a Leire Díez i l'empresari Javier Pérez Dolset per intentar desacreditar l'UCO i la Fiscalia.
A més a més, Pedraz posa el focus en "pagaments sense revelar-ne l'ordenant" i que s'haurien utilitzat societats dels investigats amb "el presumible concert de la gerent de la Secretaria d'Organització del PSOE, Ana María Fuentes, que emetia les oportunes ordres d'encàrrec sobre les quals elaborar factures falses que permetrien la transferència de fons".
Entre la documentació reclamada al PSOE també figuren els registres dels viatges sufragats pel partit, els expedients comptables de campanyes publicitàries i els pagaments a advocats, assessors i empreses vinculades als investigats.
El jutge també reclamava el contingut íntegre de diversos comptes de correu corporatius del PSOE i informació sobre dispositius electrònics utilitzats pels implicats.
Junts, PP i Vox demanen la compareixença d'Illa
El requeriment d'informació relativa a la campanya del PSC ha fet saltar les alarmes de diversos grups de l'oposició.
Junts, PP i Vox han urgit aquest dimecres el president Salvador Illa a comparèixer al Parlament per donar explicacions pels casos que afecten el PSOE i que estan sota investigació judicial.
La presidenta de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha advertit en roda de premsa que Illa "no pot continuar en silenci", li ha exigit "màxima transparència" i ha emplaçat la resta de grups parlamentaris a donar suport a la petició de compareixença.
Per a Sales, "és molt greu" que la justícia demani aquesta informació relativa a la campanya dels socialistes a les eleccions que van alçar Illa a la presidència de la Generalitat i en les quals Junts va concórrer "en clara desigualtat de condicions", en trobar-se el seu número u, Carles Puigdemont, "a l'exili".
Des del PP, el portaveu al Parlament, Juan Fernández, ha reclamat en un comunicat que s'aclareixin "tots els dubtes existents sobre el presumpte finançament il·legal" en el context de les eleccions del 2024.
Per la seva banda, Vox ha sol·licitat la compareixença d'Illa per aclarir si hi va haver "càrrecs il·legals" en el finançament del PSC en la campanya de les últimes eleccions catalanes.
Els tres partits també han demanat explicacions a Illa sobre la relació de la Generalitat amb Huawei, després que el nom de l'empresa xinesa hagi aparegut en el sumari del cas Zapatero.