L'augment de la temperatura del mar sobrepassa l'escalfament global: al Mediterrani, més que enlloc

Els efectes sobre els ecosistemes marins són molt greus i les cadenes alimentàries es trenquen

Un informe internacional alerta que el ritme a què s'escalfen els mars sobrepassa fins i tot el de l'escalfament global, i ho atribueix a la crisi climàtica, especialment a l'ús de combustibles fòssils.

El Mediterrani és el mar que ha registrat les pitjors xifres, amb fins a sis graus al juny per sobre del normal i amb onades de calor marines que també han batut rècords per arribar abans que mai. 

Claire Bergin, investigadora de la Universitat de Maynooth (Irlanda), explica que "les regions del Mediterrani s'estan escalfant encara més ràpid, amb aproximadament 2,9 graus més a l'est i 3,4 a l'oest". 

Això és més del doble de l'escalfament global de la Terra i més del triple de l'escalfament dels oceans.

Els efectes sobre els ecosistemes marins són molt greus: moltes espècies migren a la recerca d'aigües fredes, d'altres incrementen la població perquè prefereixen les aigües més càlides. 

Conseqüències en la cadena alimentària

Això provoca que les cadenes alimentàries es trenquin. En aquest sentit, s'han observat dofins alimentant-se de meduses, molt més disponibles que el verat, la seva presa habitual. 

John Bruno, investigador de la Universitat de Carolina del Nord (Estats Units), explica que el menjar es fa malbé: "Les espècies que més ho pateixen són els depredadors, animals com els ocells marins, els mamífers marins, els grans peixos que depenen del que pesquen. Tots pateixen."

Els animals que no es poden moure encara pateixen molt més aquestes temperatures. 

Els experts alerten que la capacitat d'adaptació de molts éssers és més lenta que el ritme d'escalfament del mar i algunes espècies podrien morir en massa, com el corall, les esponges marines o les macroalgues. 

Les conseqüències també es noten a la superfície amb humitat extrema i temperatures nocturnes molt elevades. A més, poden desencadenar tempestes molt sobtades i destructives. 

En aquest sentit, els autors de l'estudi atribueixen la dana de València del 2024 a les altes temperatures del Mediterrani occidental. De fet, temperatures de la superfície del mar com aquestes haurien estat impossibles a l'era preindustrial.