L'entelodon de Rocallaura, el "porc de l'infern" que va habitar a l'Urgell fa 30 milions d'anys

Els entelodòntids, més coneguts com a "porcs de l'infern", podien arribar a fer uns dos metres d'alçada, pesaven entre 300 i 500 quilos i disposaven de grans mandíbules equipades amb dents extremament grosses i esmolades que els convertien en depredadors i carronyers molt eficaços, tot i ser omnívors. 

Aquesta família extinta de mamífers artiodàctils (ungulats de dos o quatre dits) van habitar Euràsia i Nord-amèrica entre l'Eocè, l'Oligocè i part del Miocè, aproximadament entre fa 35 i 25 milions d'anys. És a dir, almenys 30 milions d'anys després que s'extingissin els dinosaures. 

Una investigació de l'Institut de Català de Paleontologia Miquel Crusafont (IPC) demostra la presència dels "porcs de l'infern" a la conca de l'Ebre durant l'Oligocè, fa vora de 30 milions d'anys. Una conclusió a la qual s'ha arribat a partir d'un nou estudi de les restes fòssils trobades el 1970 a una capa de roca a les obres de remodelació de l'església de Rocallaura, prop de Vallbona de les Monges, a l'Urgell. En concret, un fragment de mandíbula i dues peces dentals que han permès la primera avaluació detallada del material d'entelodòntid de la península Ibèrica.

Curiosament, les restes de Rocallaura van estar 54 anys al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, a Montblanc, sense que se'n fes cap recerca científica. Va ser així fins que el 2024 el paleontòleg Albert Vidal-Martí, investigador de l'ICP especialitzat en entelodòntids que s'acabava de jubilar, va decidir dedicar-hi la tesi doctoral amb el suport d'altres paleontòlegs de l'ICP: el seu director de tesi, Ángel Luján, i els doctorands Jesús Gamarra i Kelly Ann Vega-Pagán.

Parents llunyans dels senglars

Tot i l'impactant sobrenom amb què històricament els van batejar els científics, segons explica Albert Vidal-Martí, en realitat aquest grup de mamífers està més emparentat amb hipopòtams i balenes: "Aquest animal tenia unes potes amb dos unglots que s'assemblen a les d'un senglar. Per això, i pel seu aspecte terrorífic, al principi els van anomenar "porcs de l'infern" o "porcs assassins" i han quedat aquests noms. És cert que hi tenen un parentiu llunyà, i segons l'anàlisi filogenètica posterior s'ha vist que els entelodons són més propers als hipopòtams i als cetacis, que són mamífers que van tornar al mar.

Tenia una boca impressionant que s'obria com la d'un cocodril, amb 44 dents. De fet, entelodòntid en grec significa dentadura completa.

L'anàlisi d'una dent molar de l'entelodon de Rocallaura va constatar que aquesta peça feia gairebé 43 mil·límetres. I, comparant-la amb altres troballes a Amèrica del Nord, els investigadors van arribar a la conclusió que la distància entre el clatell i el musell de l'espècimen estaria entre els 75 centímetres i un metre. "Això és el que vam trobar més sorprenent".

Ens va fer pensar que estem davant d'una de les bèsties grosses d'aquesta família; dret, devia ser més alt que una persona adulta. 

Un cos immens i un cervell diminut

Els entelodòntids eren animals solitaris, enormes i temibles, però molt primaris i amb un cervell ben petit. S'alimentaven d'altres animals herbívors i, segons Albert Vidal-Martí, es van extingir perquè "van aparèixer els carnívors, que no eren tan grossos però sí més intel·ligents i tenien estratègies per derrotar-los".

El seu hàbitat, la zona coneguda com la conca de l'Ebre –actualment la comarca de l'Urgell–, era plena de llacs extensos però de poca fondària formats quan es van aixecar els Pirineus i les serralades litorals. L'investigador sospita que l'entelodon de Rocallaura va morir atrapat en una zona pantanosa: "No era un animal aquàtic, devia anar a caçar a la vora d'un llac i es devia quedar enganxat al fang. M'imagino que un cop mort se'l devien menjar els cocodrils de la zona, perquè al sediment d'on el vam treure estava ple de dents de cocodrils". 

Un dels coautors de l'estudi, Jesús Gamarra, ha il·lustrat una recreació del paisatge que envoltava Rocallaura fa aproximadament 30 milions d'anys, combinant l'evidència anatòmica preservada en els fòssils amb el coneixement actual sobre la biologia dels entelodòntids i els entorns oligocens de la conca de l'Ebre. 

Nova recerca sobre un crani del jaciment del Talladell

Gairebé tota l'evidència fòssil disponible dels entelodòntids prové d'Àsia o Nord-amèrica. A Europa, les proves són relativament escasses, i a la península Ibèrica no s'havia estudiat mai en detall. Per això la recerca dels fòssils de Rocallaura aporta nova informació sobre la distribució d'entelodons al sud-oest d'Europa i contribueix a una millor comprensió dels grans mamífers que van habitar a Catalunya durant l'Oligocè. 

Per aquest fet és tan prometedora la nova recerca que ha iniciat el mateix grup d'investigadors de l'ICP al voltant d'un gran crani trobat al jaciment del Talladell, a Tàrrega, el 2011 –a uns 20 quilòmetres de Rocallaura– i que estava pendent d'un estudi exhaustiu.

Després de 15 anys al Museu Miquel Crusafont de Sabadell, ara el gran crani és al laboratori de l'IPC a la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, juntament amb altres restes òssies trobades a la mateixa àrea. Està previst que els resultats es publiquin d'aquí a dos anys. 

A més, les futures troballes en jaciments propers podrien ajudar a determinar quines espècies d'entelodon vivien a la regió i aclarir el seu paper ecològic dins d'aquests antics ecosistemes eurasiàtics.