L'expedient sobre l'àtic de luxe de Madrid contradiu totes les versions de Díaz Ayuso
El govern de la Comunitat de Madrid ha fet públic aquest dijous l'expedient sobre l'àtic de luxe comprat per una empresa pública que se sospita que estava destinat a residència oficial de la presidenta, Isabel Díaz Ayuso.
L'expedient, que té 224 pàgines, recull tota la documentació generada per l'empresa, Planifica Madrid, i pel govern autonòmic, però no aclareix ni qui va decidir comprar-lo ni tampoc el perquè.
Sí que evidencia que la intenció era dedicar-lo a residència d'autoritats en visita oficial o "de les mateixes autoritats de l'Administració", no pas com a oficina temporal, com va argumentar Díaz Ayuso.
Els 10 anys de silenci de la propietària anterior
El gruix de l'expedient contradiu les diferents versions que ha anat donant la presidenta madrilenya des de finals de juliol, quan va esclatar l'escàndol, i en canvi ratifica les sospites i les denúncies de l'oposició.
El primer document de l'expedient és un acord de confidencialitat entre Planifica Madrid i l'antiga propietària de l'àtic datat el 3 de febrer d'aquest any i que obligava la propietària a un silenci de deu anys.
Tot indica, per tant, que en aquell moment ja s'havia decidit comprar l'àtic, que està situat en un edifici al davant del pis on viu la mare de Díaz Ayuso i que és propietat de la mateixa presidenta de la Comunitat, que el va rebre com a donació del seu pare en vida.
Segueix una taxació, un contracte d'arres i, el 14 d'abril, la compravenda per 6,3 milions d'euros, que detalla que l'àtic té 481 metres quadrats i que està situat al barri de Chamberí, un dels més cotitzats de Madrid.
Presidència va considerar "necessari" llogar l'àtic
El següent document ja és de la Comunitat de Madrid, concretament de la Secretaria General Tècnica de la Conselleria de Presidència: una memòria justificativa datada el 2 de juliol.
Aquesta memòria donava el vistiplau perquè aquesta conselleria llogués l'àtic a Planifica Madrid per 3.000 euros al mes per la "necessitat" de tenir "un immoble residencial per a autoritats en visita oficial".
I afegia "o per a les mateixes autoritats de l'Administració", frase que obria la possibilitat de destinar l'àtic a residència oficial d'alts càrrecs, com la mateixa presidenta de la Comunitat de Madrid.
La interventora no ho va veure clar
A mitjans de juliol, diversos informes de la Conselleria d'Hisenda, de Planifica Madrid i de l'Advocacia de la Comunitat van fer avançar el procés, tot insistint que la destinació seria de residència, en cap cas d'oficina.
L'últim document d'abans de l'escàndol és del 27 de juliol i és la resolució de la Conselleria d'Hisenda que autoritzava el lloguer i que incorporava observacions de la interventora de la conselleria.
En aquestes observacions va qüestionar que s'hagués "desenvolupat prou" la justificació del lloguer i es va queixar que no s'havien comparat les condicions i la idoneïtat de l'àtic amb altres alternatives, com es fa habitualment.
El canvi d'opinió de la Conselleria de Presidència
Dos dies després, el diari El País va publicar la primera notícia sobre la compra de l'àtic i, llavors, Díaz Ayuso va dir que, a causa d'unes obres a la seu de la Comunitat, el faria servir com a oficina temporal.
Les crítiques van continuar; es va afirmar que no hi havia constància d'aquestes obres i que l'àtic era un habitatge que no es podia fer servir com a oficina. La presidenta va replicar que era "una campanya de desprestigi" contra ella.
L'endemà, Miguel Ángel García Martín, conseller de Presidència, president de Planifica Madrid i portaveu de Díaz Ayuso, va dir que es vendrien l'àtic i destinarien els diners als efectes de l'incendi forestal que llavors cremava a Madrid.
En paral·lel a la polèmica, es va saber que la parella de Díaz Ayuso, Alberto González Amador, havia posat en venda el pis on viuen tots dos, que és al mateix barri de Madrid on està situat el polèmic àtic.
Necessitat "desapareguda"
Un altre document de l'expedient, datat aquell mateix dia, el 30 de juliol, és una comunicació de Presidència a Hisenda que deia que havia desaparegut "la necessitat que va motivar la sol·licitud" de llogar l'àtic.
Més documents: el 5 d'agost el consell d'administració de Planifica Madrid, presidit per García Martín, va decidir posar l'àtic a subhasta, i dos dies després es va publicar aquesta decisió, amb un preu de sortida de 6.694.201 euros.
El mateix dia, el 7 d'agost, el PSOE va anunciar que portaria el cas a la Fiscalia de Delictes Econòmics de Madrid, acusant Planifica Madrid de prevaricació administrativa i malversació.
Ningú ha volgut comprar l'àtic
L'expedient s'ha donat a conèixer el mateix dia que s'ha sabut que la subhasta per vendre l'àtic ha quedat deserta, i també el dia que García Martín s'ha defensat davant el ple de l'Assemblea de Madrid.
Des de l'inici de la polèmica, Díaz Ayuso ha intentat desmarcar-se'n, dient que fins al juliol no va saber res de l'àtic, que no era casa seva ni l'havien comprat per a ella, que ja estava en venda i que això era tot.
Però la polèmica no ha deixat de perseguir-la durant aquest mes i mig, i fins i tot el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, la va deixar en evidència a l'agost dient que ell tenia notícia de la compra de l'àtic des de l'abril.
Una jutge pregunta a la Fiscalia si ho pot investigar
Aquest divendres, la titular del jutjat d'instrucció número 8 de Madrid ha preguntat a la Fiscalia si és competent per investigar la denúncia que ha presentat el PSOE en relació a l'àtic i també dues més de Més Madrid i de Iustitia Europa.
Per la seva banda, l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha defensat que el cas de l'àtic cal posar-lo en la seva "justa dimensió", perquè, ha dit, és normal que les administracions comprin i venguin immobles.
I la mateixa Díaz Ayuso ha apujat el nivell i ha afirmat que hi ha "una màfia d'Estat" que l'ataca per l'àtic i ha insistit a intentar desentendre-se'n, tot dient que "no vol saber res més d'aquesta història".