L'ONU acusa els EUA de crims de guerra a l'Iran per l'atac a una escola on van morir 120 infants
Redacció/Agències
Existeixen "motius raonables" per creure que els Estats Units van cometre crims de guerra en dos atacs efectuats durant l'inici de la guerra a l'Iran contra una escola i una zona residencial situades al sud del país.
Aquesta és la principal conclusió que recull l'informe de la Missió d'Investigació de l'ONU per a l'Iran publicat aquest dijous i que aviat es presentarà davant el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
Una recerca duta a terme per tres experts que també acusa el règim iranià de crims de lesa humanitat per la repressió violenta de les protestes els mesos previs a l'esclat del conflicte.
Concretament, l'informe veu suposats crims de guerra en els bombardejos nord-americans del 28 de febrer, el primer dia de l'ofensiva militar conjunta dels Estats Units i Israel, contra una escola de Minab i una zona residencial de Lamerd, situades a la zona meridional de l'Iran.
120 nens morts en l'atac dels EUA a una escola
Segons la investigació de l'ONU, en l'atac de Minab –on van morir més de 150 persones, 120 de les quals nens–, els Estats Units "van cometre el crim de guerra de llançar un atac indiscriminat amb mort i lesions a civils o danys a béns de caràcter civil".
La missió de les Nacions Unides també conclou que les forces armades dels EUA van actuar "deliberadament" i "amb imprudència temerària" perquè "eren conscients que existia un risc considerable d'impactar en un objectiu de caràcter civil".
El grup d'experts utilitza termes similars per referir-se a l'atac que va provocar la mort d'almenys 22 persones a localitat de Lamerd, després que els bombardejos afectessin una zona d'habitatges, un centre esportiu i una escola de primària.
La investigació detalla que en el bombardeig es va fer servir un míssil PrSM que va dispersar uns 180.000 fragments de tungstè sobre una àmplia zona, fet que "donades les circumstàncies imperants, no podia dirigir-se contra un objectiu militar específic ni podia limitar els seus efectes sobre civils, com exigeix el dret internacional humanitari".
La repressió de les protestes, un crim de lesa humanitat
Amb relació al règim dels aiatol·làs, l'informe de la Missió d'Investigació de l'ONU per a l'Iran conclou que durant la repressió de les protestes protagonitzades per l'oposició van produir-se greus violacions de drets humans que "constitueixen els crims de lesa humanitat d'assassinat, empresonament, tortura i altres actes inhumans dirigits contra una població civil".
La investigació destaca que durant les protestes contra el govern de Teheran de finals del 2025 i principis del 2026, les forces de seguretat iranianes "van utilitzar la força letal per matar i ferir manifestants i vianants, inclosos nens".
Tanmateix, l'informe de 18 pàgines assenyala que la violenta repressió "va suposar una escalada sense precedents respecte a anteriors campanyes repressives", amb l'ús generalitzat de la força letal, fet que va provocar assassinats i ferits massius, així com detencions a gran escala.
Tot i que la missió no dona una xifra completa de les víctimes de la repressió durant les protestes –sí que indica que van morir almenys 221 nens–, el balanç de les autoritats iranianes durant la repressió de les protestes del 8 i el 9 de gener és de 3.117 morts, mentre que organitzacions de drets humans com l'opositora HRANA, amb seu als Estats Units, eleven aquesta xifra a més de 7.000.
"Ús innecessari de la força" dins els hospitals
La investigació dels experts també estableix que les forces de seguretat del règim van utilitzar armes i munició fora dels paràmetres establerts per al seu ús, fet que va provocar la mort o ferides a manifestants.
En aquest sentit, també denuncia que dins dels hospitals les forces de seguretat "van sotmetre pacients, personal mèdic i familiars a un ús innecessari de la força, detencions arbitràries i fustigació".
A més, segons l'informe les autoritats van obstaculitzar que els manifestants poguessin accedir a atenció sanitària essencial fins i tot impedint l'accés a tractaments urgents.
La repressió del règim també va significar un augment de les execucions en compliment de la pena de mort entre el març i l'agost, quan almenys 29 homes van ser executats, després de judicis ràpids, per la seva participació en les protestes.
Finalment, l'informe conclou que la població civil de l'Iran "es troba atrapada entre les greus violacions dels drets humans i els crims de lesa humanitat comesos pel seu propi govern i el mortífer conflicte del país amb els Estats Units i Israel".
Per aquest motiu, demana als governs de Teheran i Washington que posin fi a les violacions de drets humans i proporcionin garanties de no repetició i reparacions a les víctimes i a l'estat perjudicat.