Lula vs Bolsonaro: el Brasil tria entre el centreesquerra o l'onada ultraliberal que domina Sud-amèrica
Quasi 160 milions de brasilers estan cridats a les urnes per triar cap d'estat en unes eleccions que no són només presidencials, sinó també regionals i legislatives. La tria és entre una quarta presidència per al líder de la coalició de centreesquerra actualment al poder, Lula da Silva, i introduir el país sud-americà de la mà del candidat de l'extrema dreta, Flávio Bolsonaro, en l'onada ultraconservadora que ja domina la regió.
L'avinguda Paulista de Sao Paulo és una gran representació del Brasil: una cèntrica avinguda de la capital paulista, motor econòmic del país sud-americà, al llarg de quasi tres quilòmetres, tant un veí de Sao Paulo com un turista s'hi poden trobar una radiografia d'un país de grans potencialitats, enormes riqueses i una gran pobresa. Com que és el centre financer del país, l'avinguda Paulista aplega oficines de bancs, grans empreses i hotels de luxe.
Però també són molts els brasilers que deambulen i viuen en aquests carrers, un país amb una gran desigualtat i amb assignatures d'assistència social encara pendents. És en aquest espai on els partits polítics i els candidats s'hi passegen reclamant el vot.
Un d'aquests cercadors de vots és Mário Frias, candidat a diputat federal pel bolsonarisme. Escortat per guardaespatlles i envoltat del seu equip de comunicació electoral amb banderes amb la seva cara, respon a 3CatInfo sobre el present i el futur del Brasil: "El principal problema del nostre país ara mateix és la falta de seguretat jurídica. També ens cal un govern que faci honor als impostos que la gent paga. Calen millores en salut, educació i seguretat. La gent cada vegada viu més malament. El govern actual ja el coneixen molt els brasilers. Ha promès treure els més necessitats de la pobresa, però ja ha complert quatre mandats i el poble continua a la pobresa".
Deixem el candidat a diputat federal Mário Frias fent la caminada per l'avinguda Paulista per trobar-se amb possibles electors, i a pocs metres una carpa electoral d'una agrupació d'esquerres demana el vot per a Lula da Silva.
Als 80 anys, Lula és un incombustible polític de raça, amb set campanyes electorals a les espatlles. Va ser a la tercera quan Lula da Silva, líder del Partit dels Treballadors, va arribar a la presidència del Brasil. Ara opta a un quart mandat presidencial liderant una àmplia coalició de centreesquerra que busca evitar el retorn de la ultradreta al poder.
I demanant el vot per a Lula hi ha Pedro Brito: "La dreta vol acabar amb l'educació pública, amb la inversió en ciència. No vull mai més cap dictadura al meu país. Vull llibertat, poder-me expressar. Realment tot està molt polaritzat i estem en un moment de gran incertesa política. No s'aguanta per enlloc tenir un govern de dretes una vegada més".
Les principals preocupacions dels brasilers passen per millores en educació, sanitat, seguretat, transport i els preus dels aliments. No són preocupacions diferents de les que tenen els seus veïns regionals. "La clau d'aquestes presidencials al Brasil passa per triar entre democràcia o caure en la ultradreta que representa el bolsonarisme. Lula pot ser més bon o més mal polític, però és un demòcrata. En canvi, ja sabem el que és capaç de fer el bolsonarisme quan ocupa el poder", destaca el professor Eduardo Grin, de la Universitat Paulista FGV, analista polític també.
I és que, segons les diferents enquestes que s'han publicat de cara a les presidencials, els electors ja tenen, la gran majoria, molt clar a qui votaran. I és una tria entre un model de centreesquerra o bé un d'extrema dreta. Un 42% de les darreres estimacions de vots publicades abans dels comicis destaquen que guanyarà a les urnes Luiz Inácio Lula da Silva, i derrotarà Flávio Bolsonaro, que obtindria un 38% dels vots.
Els votants d'esquerres asseguren que Flávio Bolsonaro és un delegat del trumpisme del president dels EUA, Donald Trump, al Brasil, i que, si guanyés, li lliuraria el país. Bolsonaro reivindica el govern del seu pare, l'expresident conservador Jair Bolsonaro, sota detenció domiciliària acusat per l'intent de cop d'estat del gener del 2023 contra el govern de Lula da Silva, que acabava d'assumir les seves funcions ara fa quatre anys després de guanyar les anteriors eleccions.
Aquesta campanya de cara a les presidencials, si una cosa ha estat, és molt intensa en xarxes socials. Fins a tal extrem que les campanyes de desinformació i les notícies falses han catalitzat els moments més tensos de la lluita electoral. Nostra Senyora d'Aparecida, la patrona del Brasil, ha estat la gran protagonista d'una polèmica que encara cueja, tot i saber-se que va ser i és una notícia falsa. Per les xarxes socials s'assegurava que el candidat ultraconservador Flávio Bolsonaro la destronaria com a patrona del Brasil. I en un país molt catòlic i evangèlic, la polèmica ha estat monumental.
Bolsonaro ho ha negat diverses vegades, i fins i tot GloboNews, el canal de notícies més important del Brasil, s'ha hagut de disculpar per haver amplificat el cas sense haver fet una verificació exhaustiva del tema. "La mentida, la desinformació, és més atractiva que la veritat, perquè les persones poden crear desinformació sense límits; la imaginació és el límit. Hi ha una banalització i normalització dels continguts fets per IA. Les persones ja no donen importància a si un contingut és real o generat per intel·ligència artificial", destaca Sérgio Lüdtke, editor en cap del Projecte Comprova, unitat d'investigació sobre les fake news i les campanyes de desinformació.
La clau d'aquestes presidencials, asseguren diversos analistes i experts electorals, la tenen els votants indecisos, que ronden entre un 3% i un 4%. La diferència entre Lula i Flávio –al Brasil, els polítics se'ls anomena pel nom i prou– pot ser molt petita a les urnes, i els indecisos poden fer decantar la balança. Hi ha un clima de certa eufòria entre els votants progressistes, i no descarten que Lula da Silva guanyi en primera volta, sense que calgui una segona volta a finals d'octubre.
ãã