Maltractament a la gent gran: "De vegades comença de manera molt subtil, no ens n'adonem"

Hi ha un fil prim que uneix l'edatisme i el maltractament, l'expressió més extrema de les discriminacions quotidianes que pateix la gent gran. En el seu dia a dia, molts d'ells viuen situacions en aparença banals, però que amaguen comportaments basats en prejudicis. 

El repertori és divers. Tractar les persones de més edat com si fossin nens petits, parlar d'elles com si fossin invisibles –quan el metge s'adreça directament als fills, per exemple–, o menystenir-ne l'aspecte, el desig o la sexualitat són escenes massa normalitzades. 

Ho resumeix amb precisió la professora d'antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili Dolors Comas d'Argemir: "El maltractament, de vegades, comença d'una manera molt subtil, no ens n'adonem".

Suposar que la gent gran no pot ser autònoma o associar-la només a les malalties són dos dels prejudicis edatistes més habituals. La realitat, però, ho desmenteix: només una de cada sis persones de més de 65 anys necessita ajuda en el seu dia a dia.

Un cúmul de situacions discriminatòries que recull i explica el reportatge "Els grans maltractats", del programa "30 minuts".

Noves càrregues per a la gent gran

Custodia Moreno va arribar a Barcelona des de Granada quan era petita, el 1947, amb els seus pares. Ha estat una líder veïnal a Can Baró, i ara, amb més de 80 anys, destina una part del seu activisme a combatre les discriminacions que pateix la gent de la seva generació. Per exemple, aquells a qui es deixa enrere perquè tenen menys competències digitals o problemes de mobilitat.

Quan parlo amb els polítics, els dic que els meus veïns i jo baixarem a la plaça Sant Jaume amb els caminadors i les crosses.

Com en molts altres llocs, a Can Baró les crisis econòmiques han transformat l'envelliment del barri, sobretot pel retorn a casa de fills que ja s'havien emancipat i que ara no es poden pagar un pis, ni de compra ni de lloguer. 

"A poc a poc t'adones que et van apartant, que van disposant d'allò que és teu. És un maltractament silenciós, d'anar-te anul·lant", diu Moreno.

"O la seva vida o la meva"

"Les persones grans s'han convertit en el cul-de-sac de moltes problemàtiques socials", denuncia Glòria Fité, psicòloga i especialista en psicogeriatria.

Glòria Fité viu diàriament la cara més dura d'aquestes situacions des de l'Equip d'Atenció a la Vellesa de l'Anoia, un servei pioner a Europa que atén víctimes de maltractaments a casa seva.

A Catalunya, el 2025 els Mossos van rebre 1.766 denúncies per aquest tipus de casos, tot i que la vergonya i el vincle amb els agressors fan que la majoria d'abusos quedin ocults.

El "30 minuts" recull el testimoni d'una de les dones que ha tingut el coratge de denunciar el seu fill, que l'agredia. Puntades de peu, cremades i empentes. I, finalment, una pallissa que ho va precipitar tot.

No tenia cap més opció, o la seva vida o la meva.

"Aconsello a tothom que denunciï, que no esperin 20 anys, com he esperat jo", explica.

Els abusos de fills cap als pares poden prendre formes diverses, més enllà de la violència física. Per exemple, a través del xantatge emocional i les coaccions per anar drenant-los diners. Una espiral perillosa,  si no s'aconsegueix tallar a temps.

Morir sol a casa

Els estudis conclouen, però, que el maltractament no sempre és conscient ni intencionat. A vegades, pot haver-hi una negligència o un abandonament social, com passa en alguns casos de gent que mor sola a casa. 

El 2024, a la ciutat de Barcelona 170 persones van morir en la solitud del seu domicili, una persona cada tres dies.

En contraposició a aquesta solitud no desitjada, a Catalunya prop de 97.000 persones tenen cura d'un familiar. La majoria de les qui es carreguen a l'esquena aquesta feina són dones. 

Dolors Comas d'Argemir considera que el sistema d'atenció a la dependència ja és en si mateix "un maltractament":

Si tenim aquest model tan insuficient i insatisfactori és per edatisme. No es considera que calgui invertir prou en la qualitat de vida de les persones grans.

Es tracta d'una realitat que, segons aquesta professora de la URV i exdiputada al Parlament, no pot quedar-se en l'esfera individual, sinó que ha de ser "una qüestió social i política". 

Una qüestió sovint silenciada i que retrata, amb tota la seva complexitat, el reportatge "Els grans maltractats".