Notícies falses, fora de context i algunes de reals atien la psicosi d'una guerra a Europa
En els últims dies, les xarxes socials han tornat a bullir amb una nova onada de psicosi bèl·lica. La por a una guerra directa i total amb Rússia ha revifat i el motiu és la barreja de notícies reals i arguments falsos o descontextualitzats.
L'últim episodi ha estat la publicació a El Mundo d'una notícia segons la qual la CIA hauria avisat Espanya, França i Itàlia que Rússia planifica atacs amb drons en aquests països des de vaixells al Mediterrani.
La notícia, que només cita una font anònima propera al govern lituà (interessat que Europa mantingui a ratlla Rússia, amb qui comparteix frontera), ha estat desmentida pel president francès, Emmanuel Macron:
Podem desmentir aquesta informació: la CIA no en va informar França i el ministre de Defensa italià ha dit el mateix.
És només un més dels episodis de la guerra pel relat i per qui aconsegueix insuflar més por i inestabilitat en el rival.
Sense indicadors d'incursió terrestre
Un altre dels relats populars que aquests dies han generat més inquietud (pels seus efectes potencials) és el que diu que Rússia podria estar preparant una incursió terrestre per posar a prova l'OTAN.
Aquest relat situa els punts calents en dos enclavaments molt concrets: el poble estonià de Narva i l'anomenat corredor de Suwalki, entre Polònia, Lituània, Bielorússia i l'enclavament rus de Kaliningrad.
Els serveis secrets danesos han explicat en un informe que el risc d'una incursió terrestre d'efectius russos, probablement sense insígnies que els identifiquessin com a part de l'exèrcit rus (com ja va passar al Donbàs i Crimea), és poc probable, tot i que no es pot descartar.
El punt més assenyalat és Narva, un poble amb un 90% de la població russòfona i 70.000 habitants molt a prop de la frontera entre Estònia i Rússia.
L'informe detalla que una operació d'aquestes característiques seria difícil d'amagar i es podria detectar, com ja va passar abans que Rússia envaís Ucraïna. Els Estats Units van enviar advertiments d'aquella possibilitat 100 dies abans que passés finalment. Actualment no s'ha detectat cap situació semblant.
El mateix passa amb el corredor de Suwalki. Sobre aquest espai d'uns 80 quilòmetres, hi ha l'especulació que Rússia podria voler unir Bielorússia amb Kaliningrad per aïllar per terra els països bàltics de la resta d'Europa.
Aquesta operació, però, suposaria un desplegament encara més ambiciós de força militar que no s'ha detectat. El que sí que ha passat és que Bielorússia ha fet maniobres militars amb tancs implicats a prop de la frontera lituana, però els experts no ho consideren indicatiu de preparatius a gran escala.
Aquest mateix divendres l'agència estatal russa RIA ha penjat momentàniament un article on es defensava una nova Operació Militar Especial (com en diu el Kremlin de la invasió d'Ucraïna) a Lituània. Minuts després, però, l'article va desaparèixer i l'agència va emetre un breu comunicat dient que l'article no es corresponia amb l'opinió del consell editorial, la política editorial o la política estatal russes.
En canvi, el president rus, Vladimir Putin, s'ha desmarcat d'aquesta possibilitat amb unes declaracions que reflecteixen exactament els punts clau del discurs rus a xarxes: que Europa vol exagerar l'amenaça russa, que els dirigents europeus enganyen els ciutadans perquè donin suport a Ucraïna i que el suport als russòfons del Bàltic serà dins de la legalitat internacional.
Campanya assenyalant Europa
Justament aquest relat és el que ha rebut molt impuls els últims dies a les xarxes amb forma de milers de tuits, visualitzacions a YouTube i interaccions de tota mena.
Assegurar que és la Unió Europea qui està preparant la seva població per a la guerra, perquè els líders europeus són els que volen un enfrontament directe amb Rússia i que Putin és qui està aguantant per no respondre de manera hostil és l'eix de la narrativa pro-russa que inunda internet.
Fins i tot des de comptes amb molt pocs seguidors, aquest discurs s'ha amplificat de manera extraordinària.
Aquesta narrativa posa l'èmfasi en la pretensió real de la UE de rellançar la seva indústria militar i la relaciona amb la voluntat dels 27 de tapar amb aquesta suposada guerra imminent la seva situació econòmica i política i treure el focus dels seus problemes de cohesió.
Fins i tot arriba a especular que l'objectiu final dels líders europeus és reduir la població total del continent.
Exageracions a banda, l'escalada tant dialèctica com pressupostària que la relació amb Rússia està generant a Europa no admet cap dubte.
La Comissió Europea i els principals estats de la Unió han expressat la necessitat que el continent es rearmi i miri de resoldre la seva dependència actual dels Estats Units en l'àmbit militar. I això, més enllà de campanyes desinformadores, genera divisions i debats entre els partidaris d'aquesta línia i els que hi són contraris.
Aprofitant això, aquesta narrativa amplificada en diversos entorns virtuals reuneix informacions falses amb altres de reals, però fora de context per atiar un relat desinformador.
En aquest context, no cal que les notícies que s'escampin siguin falses per generar desinformació.
Acumular per desinformar
Un exemple d'aquesta acumulació d'informació per manipular el relat és aquesta publicació a les xarxes que ha circulat molt (més de 400.000 visualitzacions a X) i ha escampat que els països europeus han posat en alerta la seva població en les últimes 24 hores i que s'han pres una quarantena de mesures per preparar-se per a la guerra.
Entre aquestes mesures, preses al llarg d'anys (no en 24 hores), s'enumera, per exemple, que Suècia ha repartit un llibre als seus ciutadans perquè es preparin per a la guerra. Aquesta mena de llibres, que existeixen, són manuals de protecció i defensa civil que a Suècia es reparteixen des de després de la Segona Guerra Mundial. Els més actuals es van començar a repartir el 2018 (abans de la invasió russa d'Ucraïna del 2022).
En aquesta línia també ha corregut la brama que al Regne Unit s'ha demanat a la població que acumuli aliments. La informació apareix en un article de la BBC d'aquest mes, però la campanya per demanar als ciutadans que tinguin un kit d'emergència es va fer pública el 2024, en la línia com s'ha fet en altres països i fins i tot a Catalunya, per prevenir la població de situacions d'emergència meteorològica, d'una apagada o qualsevol altra eventualitat, com una guerra.
Un altre ítem que es destaca com si fos recent i sobtat és que els països bàltics han activat la creació d'un escut terrestre a la frontera amb Rússia. Aquest escut, fet de tota mena de barreres físiques i tecnològiques, està en construcció des del 2024 i es va activar arran de la invasió d'Ucraïna.
El mateix passa amb la petició d'alguns països bàltics o de Polònia d'acollir armament nuclear. Un clam que, de moment, té més de fals que de cert. Per una banda, és cert que dos països bàltics (Estònia i Lituània) han expressat els últims mesos la seva predisposició a fer-ho i Lituània ha començat els tràmits parlamentaris per obrir aquesta porta, però encara falten mesos per a la votació final. Polònia, per la seva banda, ha descartat tenir-ne al seu territori precisament pel risc geopolític que podria suposar.
A banda dels moviments polítics en aquesta línia, de la declaració de disponibilitat a un moviment físic d'armes nuclears cap a aquests països, hi ha molts passos que no s'estan donant.
A l'estat espanyol, una notícia d'El Economista ha fet fortuna amb aquest titular: "El nord d'Europa es prepara per a una cosa desconeguda: les funeràries compren terra, les autoritats acumulen gra en sitges enormes i els experiments de defensa civil es multipliquen."
En aquest cas, els preparatius per acumular gra parteixen d'una iniciativa anunciada per Noruega el 2024 i l'acumulació de terra per part de les funeràries per l'eventualitat d'una guerra a Suècia és real, però del 2023. No és una reacció a la situació actual.
Pel que fa a l'exercici de defensa civil, l'article es refereix a un exercici que van fer a Finlàndia el 2 i 3 de setembre que efectivament va implicar 2.000 persones en un simulacre de catàstrofe que incloïa des de desastres naturals fins a un atac militar.
Això sí, no era un exercici preparat per a un possible atac imminent, sinó que estava previst des del mes de febrer. Anteriorment, i fins i tot abans de la invasió d'Ucraïna, països com Suècia, Lituània o el Regne Unit ja havien fet exercicis semblants.
Un altre missatge que ha fet fortuna assegura que Alemanya s'està preparant per a la guerra fins al punt de blindar les finestres dels hospitals. Aquesta afirmació, que ha assolit les 124.000 visualitzacions, és falsa i es basa en un reportatge real de Bloomberg on s'explica que Alemanya prepara la seva infraestructura sanitària per reaccionar millor a un atac exterior i, entre les possibles mesures que es valoren, hi hauria la de blindar els hospitals. Tot i que la preparació és real, no és cert que s'estigui produint a marxes forçades per una amenaça imminent.
Encara relacionat amb hospitals, una altra brama que també s'ha escampat és que Rússia està preparant 20.000 llits d'hospital a prop de les fronteres amb els països bàltics. La informació, que ha reproduït algun mitjà ucraïnès, no té gens de credibilitat perquè sorgeix d'un periodista i soldat ucraïnès anomenat Kyrylo Sazonov (Volya) conegut per difondre propaganda i, en aquest cas, no cita cap font per sostenir aquesta informació.
La guerra soterrada, en marxa
El que obvia aquesta narrativa, però, són els atacs híbrids reals que s'estan duent a terme a tota Europa amb diners russos.
Entre el 2024 i el 2026, se n'han documentat més d'una quarantena.
En un mapa elaborat per la corporació pública de mitjans finlandesos Yle s'hi poden trobar com a mínim deu d'aquests atacs de guerra híbrida a Europa entre el 2025 i el 2026.
Entre el 2024 i el 2025 la xarxa d'investigació de la European Broadcasting Union (EBU) va poder establir fins a una trentena d'atacs de guerra híbrida més al continent.
L'exemple més evident dels darrers mesos és la detecció de diversos drons al voltant de l'aeroport de Leipzig (Alemanya) carregats amb explosius. Alemanya ha atribuït l'acció directament a Rússia.
Però n'hi ha molts més i van des de sabotatges, fins a ciberatacs, incendis, l'entrada puntual de drons en països europeus o l'enviament de migrants a la frontera Polònia-Bielorússia.
Un altre concepte que engloba aquestes campanyes és el de "psy-op" (operacions psicològiques), destinades a minar la moral del rival.
En aquest escenari, la guerra convencional, de moment, queda al marge.
Aquestes operacions són les més visibles, però n'hi ha de menys escandaloses però igualment perilloses.
Les operacions de desinformació que es desenvolupen a internet i amb milers de continguts que difonen un missatge esbiaixat interessat i favorable a Rússia.
Així, s'han descrit operacions com la Doppelganger, Portal Kombat, Storm, Overload, Revolubots o Matryoshka que han clonat webs de mitjans, difós continguts interessats o falsos o assetjat periodistes de verificació per mirar d'anul·lar-ne la feina.
La guerra soterrada impulsada pel Kremlin està documentada i demostrada a molts nivells.
Rússia, per la seva banda, nega qualsevol implicació i es presenta com la víctima de la guerra híbrida ucraïnesa, que atribueix directament als seus aliats europeus.
En aquest sentit, també és clar que Ucraïna està impulsant una guerra asimètrica contra Rússia. Els atacs amb drons a infraestructura russa són pràcticament diaris i recentment la justícia alemanya ha admès a tràmit una acusació contra els aparells de l'estat ucraïnès com a autors del sabotatge d'un gasoducte que portava gas natural de Rússia cap a Alemanya.
L'objectiu del sabotatge seria impedir que Rússia seguís venent gas a Europa i obligar Alemanya a canviar de soci energètic.
Informació real que atia el relat
A tots aquests rumors, notícies falses o descontextualitzades que s'han fet servir per atiar la impressió que Europa és qui es prepara per atacar, s'hi afegeixen altres notícies que sí que són actuals i reals que contribueixen a l'alarma general.
Un exemple és la notícia del diari El Mundo sobre eventuals atacs amb drons russos a Espanya, França o Itàlia desmentida per Macron.
En aquesta línia, però, en un article amb noms i cognoms, The Guardian explicava el 20 de setembre que ha parlat amb els tres responsables d'intel·ligència de tres països europeus que alerten que els atacs russos per posar a prova l'OTAN es podien intensificar en els propers "mesos, no anys".
Els serveis secrets danesos també han apuntat en aquesta direcció.
Aquestes alertes se sumen a les declaracions del primer ministre polonès, Donald Tusk, que va dir al Parlament que informes d'intel·ligència apuntaven en la mateixa direcció: va advertir d'un possible atac rus per posar a prova si l'OTAN respon com un bloc o si hi ha fissures a l'Aliança.
També aquesta setmana, la BBC ha publicat l'article al què fèiem referència, el títol del qual, sens dubte, crida l'atenció: "La guerra es podria estar acostant. Estem psicològicament preparats?". És en aquesta peça on podem llegir tant la petició a la població que acumuli menjar (feta des del 2024) com la informació nova sobre l'actualització dels anomenats "war books", els documents on es detalla com l'Estat respondria en cas de guerra, que no s'actualitzaven des del 2004.
Un altre esdeveniment que ha contribuït a l'especulació és la visita del director de la CIA, John Ratcliff, a Moscou a finals d'agost amb una aturada a Letònia. La informació que n'ha transcendit és que Ratcliff hauria advertit a Rússia, justament, que no intensifiqués els atacs contra països de l'OTAN.
Amb tot plegat, les proves de la guerra soterrada per dominar el relat que lliuren els dos bàndols són per tot arreu, igual que els interessos creuats per presentar l'altre com l'agressor.
En aquest cas, però, les intervencions militars russes a Geòrgia (2008), el Donbàs i Crimea (2014) i la invasió final d'Ucraïna (2022) reforcen la perspectiva de qui és l'agressor en aquest escenari.