On són les restes de Lorca, 90 anys després del seu assassinat? Cronologia d'un misteri
Redacció
La nit del 18 al 19 d'agost d'ara fa 90 anys, Federico García Lorca va ser assassinat per les forces colpistes de Francisco Franco. Nou dècades que no han estat suficients per localitzar, encara, les restes del poeta i dramaturg més universal de la literatura espanyola.
Lorca continua sent un dels cent mil desapareguts que es calcula que encara hi ha enterrats en fosses de la Guerra Civil. Una víctima més d'un dels episodis més foscos d'Espanya.
Cronologia dels últims dies fins a l'afusellament
El 13 de juliol de 1936, Lorca decideix marxar de Madrid per anar a passar uns dies amb la família a la Huerta de San Vicente, a Granada. L'assassinat del diputat José Calvo Sotelo alerta del clima polític que comença a conquerir la península i li recomanen prudència. Seria l'última vegada que podria posar els peus a la capital.
El 17 de juliol comença l'alçament militar al Marroc i el 18, travessa l'estret. Del 20 al 23 s'inicia una repressió intensa contra càrrecs republicans, sindicalistes, mestres i intel·lectuals. Un dels detinguts és el cunyat de Lorca, Manuel Fernández Montesinos, alcalde socialista de Granada i marit de la seva germana Concha. La família García Lorca rep diversos escorcolls durant els primers dies d'agost.
Davant d'un cercle que s'estreny, al voltant del 9 d'agost el poeta i dramaturg opta per instal·lar-se a casa del seu amic Luis Rosales. La vinculació d'aquesta família amb la Falange atorguen una falsa sensació de seguretat i protecció a Lorca.
Al cap de cinc dies, és detingut per les autoritats feixistes a casa dels Rosales i el traslladen al Govern Civil de Granada. No li van fer cap judici. El van acusar per raons especialment ideològiques. Tenia simpatia amb l'esquerra republicana, però tampoc agradava la seva projecció pública i la seva homosexualitat.
El 17 d'agost el van traslladar fins a Víznar, on els revoltats havien instal·lat un centre de detenció provisional conegut com "La Colònia". Molts dels arrestats allà van acabar morint afusellats. Lorca també.
Va ser de matinada, la nit del 18 al 19 d'agost, quan el van executar entre Víznar i Alfacar, juntament amb tres persones més vinculades a l'anarconsindicalisme: Dióscoro Galindo, mestre d'escola; Francisco Galadí i Joaquín Arcollas.
El punt exacte de la mort és desconegut i també la fossa propera on van anar a parar els ossos de tots quatre.
On són les restes de Federico García Lorca?
Una de les persones que més anys ha dedicat a intentar respondre aquesta pregunta és l'hispanista i biògraf de Lorca Ian Gibson.
Va emprendre una investigació fa gairebé seixanta anys i ara, coincidint amb el 90è aniversari de la mort del poeta, la recull a "No me encontraron. La fosa de Lorca: crónica de un olvido".
Es tracta d'un relat que posa el focus, especialment, en la recerca frustrada de les restes.
Segons un testimoni amb qui va poder parlar Gibson, els ossos de Lorca s'haurien enterrat prop d'una olivera a Alfacar.
Una primera excavació les hauria trobat:
Però s'haurien amagat, tal com ha detallat Ian Gibson en una entrevista a 3CatInfo:
Aquestes restes es van amagar, es van portar a un altre espai. Els polítics van construir una enorme font monumental barroca al fons del Parc. Hi ha indicis que les restes es van enterrar allà.
Aquest primer intent d'exhumació separa les dues parts del llibre. La primera relata l'excavació que es va fer a Alfacar, però també les expectatives que es tenien, les contradiccions entre els testimonis, els errors administratius i tècnics que es van cometre i la frustració davant d'una investigació mal plantejada des d'un principi, segons ell.
La segona meitat aglutina el que ha passat des d'aquell 2009 fins al 2025. Noves hipòtesis sobre l'emplaçament de la fossa, excavacions posteriors i igualment infructuoses, noves veus aparegudes en els últims anys, dificultats polítiques i administratives per continuar buscant, el paper de la família Lorca –reticent a noves exhumacions– i com la investigació ha estat condicionada per diferents interessos polítics, locals i mediàtics.
Malgrat les últimes decepcions, Gibson no dona el cas per tancat malgrat que assumeix que potser no serà a temps de veure el misteri resolt. El biògraf té 87 anys. Per això, relata els aspectes que considera que es van fer malament i per què creu que la recerca hauria de continuar.
Desclassificar els documents vinculats a l'assassinat
Per osar fi als secrets oficials del franquisme, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha presentat aquest dilluns un escrit adreçat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, perquè desclassifiqui els documents que l'Estat pot mantenir classificats sobre l'assassinat del poeta.
El seu president, Emilio Silva, diu que "tots els crims de la dictadura haurien de ser públics".
"Hem protegit durant sis anys l'únic document en què l'estat franquista reconeix el crim de Lorca. Ens el van lliurar en secret el 2009, com si visquéssim sota un règim sense llibertats, i ens van autoritzar a treure'l a la llum el 2015 per protegir la persona que havia decidit fer-lo públic", explica sobre aquest nou capítol fosc d'una història que encara no se n'ha escrit el final.