Pla a Barcelona perquè hi hagi menys mosquits tigre: n'alliberen 80.000 cada setmana amb el bacteri "Wolbachia"
A Barcelona, s'estan alliberant 80.000 mosquits tigres mascles, cada setmana, des del mes de juny i fins a mitjans de novembre. Paradoxalment, l'objectiu és justament el contrari: introduir-ne més per tal que n'hi hagi menys.
Aquesta prova pilot de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), en col·laboració amb Lokímica i Debug, s'està fent al parc de la Ciutadella, al Zoo i a la plaça de les Corts.
Tomàs Montalvo, cap del Servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l'ASPB, destaca que és el primer estudi a gran escala que es fa en una ciutat europea amb la tècnica del mosquit estèril amb el bacteri "Wolbachia". És a dir, que porten una variant d'aquest microorganisme, propi del mosquit comú i molt habitual en molts insectes.
Què els fa el bacteri "Wolbachia"?
Aquest bacteri impedeix que els ous de les femelles salvatges amb què s'aparellen arribin a desenvolupar-se.
La tècnica aprofita un mecanisme natural per intentar reduir en un 50% la població de mosquits tigre en aquestes zones on es fa l'estudi.
Montalvo subratlla que els mosquits mascles no piquen i que, per tant, no hi ha perill que transmetin aquest bacteri a les persones:
El 'Wolbachia' és un bacteri totalment segur. No afecta ni les persones, ni els animals, ni el medi ambient. I a més, també trenca el cicle de transmissió de malalties com el dengue, el zika o el chikungunya.
Més mosquits per guanyar la batalla
La clau de l'experiment és que els mascles alliberats guanyin la batalla als mosquits locals i aconsegueixin copular abans amb els exemplars del gènere femení de la població natural. Per això, han calculat els individus que es necessiten setmanalment.
Els mosquits provenen d'un centre de cria industrial de Miami (Estats Units) i han estat desenvolupats a partir de poblacions locals de mosquits tigre de Barcelona. Els subministra gratuïtament l'empresa Debug, de manera que l'ASPB no ha d'assumir el cost dels insectes.
Per ara, a Europa, no hi ha cap centre de producció de la tècnica de l'insecte estèril amb aquest bacteri.
Montalvo, de l'ASPB, n'explica tot el procés: el microorganisme s'incorpora als ous de mosquit tigre local al laboratori; quan les larves es fan adultes, se'n separen els mascles amb l'ajuda de noves eines que incorporen intel·ligència artificial.
L'ús de "Wolbachia" per controlar els mosquits ja s'ha assajat en altres països, però Barcelona vol comprovar fins a quin punt és eficaç en un entorn urbà mediterrani.
Per què el mosquit tigre preocupa les ciutats mediterrànies?
El mosquit tigre s'ha convertit en un problema creixent a les ciutats mediterrànies. Durant el 2025, l'Agència de Salut Pública de Barcelona va rebre la notificació de 123 casos de malalties transmeses per mosquits, i va fer 243 intervencions de vigilància i control.
Revisen tant el domicili de les persones afectades com els carrers, i altres espais per on s'havien desplaçat. L'objectiu és evitar la transmissió autòctona, és a dir, que una persona infectada, per exemple, després d'un viatge a un país on circula el dengue, sigui picada per un mosquit tigre local i aquest últim transmeti posteriorment el virus a una altra persona de Barcelona.
L'ASPB també va fer més de 37.242 revisions en punts de vigilància i control per la proliferació de mosquits a la via pública, com ara en embornals o fonts. I va haver d'aplicar larvicida en 20.549 punts.
Els barris on es va trobar més concentració de mosquits és al Poble-sec, Sarrià-Sant Gervasi i la Marina del Port.
A Roma, un estudi publicat el 2025 a la revista Communications Medicine exposava que, durant el 2023, un any excepcionalment calorós, hi va haver més mosquits tigre i durant més dies que el 2012. Els investigadors també van calcular que hi havia hagut un augment del risc de transmissió de dengue i chikungunya.
A Itàlia, segons dades de l'Institut Superior de Salut italià, des de l'1 de gener al 13 d'octubre d'aquest any, s'han confirmat 70 casos autòctons de dengue, i un de chikungunya.
A Atenes, un altre estudi destaca que el mosquit tigre està molt estès i que els hiverns amb temperatures més altes afavoreixen que n'hi hagi durant tot l'any.
Per aquest motiu, Frederic Bartumeus, professor d'investigació d'ICREA del Centre d'Estudis Avançats del CSIC, considera que el fet que Barcelona s'anticipi a reduir les poblacions de mosquits tigre, quan encara no hi ha un problema greu amb brots d'aquestes malalties, és crucial.
Què han estudiat en altres països?
En un estudi científic a la ciutat xinesa de Changsha, a la província de Hunan, l'any 2022, es va aconseguir reduir la població de mosquit tigre alliberant mascles portadors del bacteri "Wolbachia", amb una tècnica semblant a la que ara es prova a Barcelona.
Les reduccions que es van obtenir en l'estudi són molt significatives: els ous que van arribar a descloure's es van reduir en un 97%; les femelles adultes capturades, en un 85%, i les picades van disminuir en un 94%, en comparació amb una zona de control.
A més, els investigadors van fer un seguiment durant dos anys i no van detectar que els mosquits alliberats haguessin substituït la població local.
Bartumeus subratlla que en altres ciutats mediterrànies també s'han fet estudis amb metodologies semblants.
A Grècia, un estudi científic fet l'any 2023 va reduir entre un 85% i un 93% la població adulta de mosquit tigre en comparació amb una zona de control.
En aquest cas, els investigadors van fer servir una tècnica diferent de la de Barcelona: van alliberar mascles esterilitzats recoberts d'un larvicida que impedeix el desenvolupament de les larves. Tot i que es van obtenir bons resultats sobre els mosquits adults, no es va veure una reducció general del nombre d'ous.
Limitacions per implementar el mètode
Montalvo comenta que l'objectiu no és eliminar la població de mosquits tigre, ni substituir cap de les mesures que es fan servir actualment de control i vigilància. En tot cas, s'ha d'avaluar si pot ser una tècnica complementària eficaç, perquè molts mosquits crien en patis, terrasses i jardins particulars, on l'Ajuntament no pot accedir tan fàcilment.
La tècnica d'esterilitzar aquests insectes amb el bacteri "Wolbachia" podria ajudar a controlar també aquests focus, però Montalvo insisteix que continuarà sent imprescindible eliminar l'aigua estancada i implicar-hi els veïns.
Bartumeus remarca que caldrà comprovar si és viable econòmicament.
S'ha de veure el benefici i el cost, i si aquest cost és inferior al de la vigilància tradicional.
Segons comenta l'expert, la vigilància que es fa actualment també té un cost econòmic elevat. Per això, considera que caldrà avaluar si els beneficis de la nova tècnica poden ajudar a reduir les despeses de control, sense substituir la vigilància epidemiològica.
Encara els falten dades per avaluar el resultat d'aquesta prova pilot, comenta Montalvo, però ja han comprovat que sí que aconsegueix que els ous dels mosquits tigre no arribin a eclosionar.
Barcelona té una altra eina per mesurar si la prova pilot funciona: la ciència ciutadana. A través de l'aplicació Mosquito Alert, tothom que ho desitgi pot comunicar on detecten mosquits tigre i els seus punts de cria.
Segons Frederic Bartumeus, aquesta participació els ha permès elaborar un mapa molt detallat de la presència del mosquit a la ciutat. Ara, les observacions dels ciutadans també poden ajudar a saber si disminueixen les picades als barris on s'alliberen els mascles amb "Wolbachia".