Playa Carrilito, quan el Carib es converteix en un infern
La Yudianny Pirela és infermera. Fa 4 dies que no dorm. "Aquesta nit descansaré en un hotel d'aquí al davant que no s'ha ensorrat, que m'he pagat jo de la meva butxaca", explica aquesta veneçolana, voluntària sanitària, en una pausa mentre cura i assisteix ferits. Ho fa en una clínica improvisada que els rescatistes voluntaris veneçolans han instal·lat en el local d'una coneguda cadena d'hamburgueseries.
Uns pocs sanitaris i paramèdics com la Yudianny també fan una pausa i descansen recolzats a la barra on normalment es fan les comandes de menjar ràpid. A sobre dels seus caps, els rètols amb els menús i els tipus d'hamburgueses. Un escenari del tot dantesc.
La Yudianny, explica per què ha decidit deixar-ho tot i ajudar els damnificats, ferits i els qui són víctimes del doble sisme de la setmana passada. "Fa un mes vaig patir un accident de trànsit en el qual va morir el meu fill de pocs mesos. Déu Nostre Senyor m'ha enviat ara aquí per ajudar. Em va treure el que més estimava per donar-me alguna cosa superior", relata i confessa entre llàgrimes.
És impossible no commoure's amb els testimonis dels supervivents, dels familiars que han perdut éssers estimats i dels voluntaris que ajuden com poden. Plorar és necessari: passa també entre els reporters que informem de tot plegat.
La solidaritat és abismal en aquesta crisi veneçolana. Tothom aporta alguna cosa. Des de joves que reparteixen ampolles d'aigua que han pagat de la seva butxaca; els repartidors riders que van amunt i avall amb les motos esquivant carreteres ara ondulades i esquerdades per portar medicaments de manera àgil i ràpida; o bé altres que, en pensar què fer, han decidit reconfortar els equips de rescat i recerca amb una dosi d'afecte i energia. És el cas de la família Carnevale, que, pensant com poder col·laborar en la catàstrofe pel doble sisme a Veneçuela, va veure clar que amb petits gestos es podia donar un cop de mà.
Serveixen cafè i reparteixen dolços a policies, militars, membres de protecció civil i voluntaris que busquen una persona possiblement viva.
"Hem perdut un familiar, hem perdut béns aquí, però la idea és col·laborar amb tothom i amb tota la gent que ens està ajudant, no només nacional sinó també de l'exterior. I venim a compartir, a portar-los aliment, a portar-los dolços, que també ajuden per donar energia en el treball tan forçat que estan fent, igual que begudes, cafè", explica Alfredo Carnevale.
Els seus dos fills serveixen cafè amb tapaboques i guants. La pudor de cossos en descomposició és molt forta. Alguns dels paramèdics i rescatistes es beuen el cafè d'un glop i tornen a la feina.
A pocs metres es busca una persona que es creu que podria estar viva 10 dies després dels sismes. "Hem volgut portar-los alguna cosa dolça a les persones que estan aquí baix, fins i tot als qui estan esperant que treguin els seus supervivents o els cadàvers dels seus familiars", explica la seva dona, mentre reparteix caramels.
Al costat del local de menjar ràpid on els voluntaris assisteixen els damnificats hi ha un dels diversos espais on s'han instal·lat els qui ho han perdut tot. Són una mena de camps de refugiats on els veïns de La Guaira, la zona 0 més destrossada pels tremolors, intenten sobreviure.
És un espai que va ocupar en algun moment un camp de golf. És a prop de la platja, del mar Carib, de Playa Carrilito, on les palmeres i els para-sols encara hi són, com si esperessin que s'acabés el malson.
Les ONGs internacionals, la Creu Roja i l'exèrcit veneçolà i mexicà, així com la UE, han aixecat aquí plantes potabilitzadores, tendes de campanya militars per a l'assistència sanitària i espais on es començarà a servir menjar.
Els qui ja ocupen l'espai amb les seves precàries tendes de campanya estil càmping i matalassos expliquen la por d'una epidèmia o crisi sanitària. Fa molta calor. I això no es solucionarà en poc temps. Al contrari. Hi ha por també d'un esclat social a mitjà termini. Ho comenten els especialistes en crisis humanitàries. La veneçolana és de les grosses.
Aquesta zona del Carib de Veneçuela i els pobles que s'encadenen un al costat de l'altre formen un corredor marítim preciós. Estava ple d'apartaments de cap de setmana i de vacances. Molts jubilats hi vivien tot l'any.
A 40 km de Caracas i per autopista, s'hi arribava molt bé des de la capital veneçolana. Caribe, Caraballeda, Catia la Mar….. Ara són una zona apocalíptica amb edificis ensorrats, caiguts i de cantó o tallats per la meitat. Imatges que es veuen a la televisió quan es parla, per exemple, de la guerra a Ucraïna o a Gaza.
El Carib ara és un infern. És com si la línia de la costa de Blanes a Palamós hagués explotat i hagués quedat aniquilada per un immens bombardeig.
Caracas, també zona afectada
Un grup de treballadors de la construcció es fa una selfie amb les excavadores al costat. No és una selfie qualsevol, una fotografia més que quedarà emmagatzemada al mòbil. Els conductors i operadors de maquinària pesant i excavadores són dels qui més morts han vist, a banda dels equips de rescat.
Ara fan tasques de desenrunament per netejar els solars on ja no hi ha edificis. A Caracas n'hi ha 6 d'ensorrats, i són una mostra de les moltes ferides provocades pel doble terratrèmol.
Les vides trencades per un fenomen de la natura a qui no es pot llançar les culpes per les destrosses. Al peu de l'edifici caigut al barri de Palos Grandes, escampats, passaports, fotografies, llibretes bancàries i records de les vides de les famílies afectades. Poden ser coses personals de vius o morts.
La xifra de desapareguts és inimaginable: més de 50.000 persones. La paraula «reconstrucció» no està ara en el diccionari mental dels supervivents de La Guaira, la idíl·lica costa del Carib veneçolà on els caps de setmana, festius i durant les vacances es respirava vida. Ara, només pudor de cossos en descomposició i desesperació.
Els veneçolans es preparen per rebre un nou cop de realitat… Els desapareguts encara no consten a les xifres oficials de persones que han perdut la vida del govern veneçolà. En pocs dies, les llistes ja tindran els seus noms i el total de morts farà un salt monumental i augmentarà.