Quan la reinserció no funciona: els Mossos fan el seguiment d'un pres violent no rehabilitat

Conegut per un llarg historial criminal, el pas de Dino Marcelo Milller pel sistema penitenciari no ha servit per apartar-lo de la delinqüència. 

Condemnat per assassinat als anys 90, va sortir en llibertat el desembre del 2020. Poc després tornava a la presó per una condemna de 4 anys i 12 mesos de presó per robatoris violents, amb intimidació i lesions. Ara surt de la presó un altre cop en haver extingit la condemna, tot i no estar rehabilitat. 

La junta de tractament de la presó de Ponent conclou que hi ha un alt índex de reincidència, tot i que, segons fonts penitenciàries, va participar en algun tipus de programa formatiu. Un fet que no sempre assegura la rehabilitació, com explica a TV3 el professor de la UB expert en Psicologia de la Violència i Criminologia Antonio Andrés Pueyo, que assegura que "vivim en una societat que té unes normes, unes lleis, i quan s'apliquen al cent per cent encara queda aquest marge d'incertesa".

Sembla que els procediments habituals de rehabilitació no han funcionat perquè depenen molt de l'intern, en aquest cas d'aquesta persona. 

Segon fonts penitenciàries de la presó de Ponent, el comportament de Dino Marcelo Miller no ha estat conflictiu durant la condemna. Va treballar un temps a l'economat de la presó, la petita botiga que ven productes bàsics a interns.

Tot i que casos com aquest aixequen alarma social, segons experts en l'àmbit de rehabilitació, les taxes de reincidència actuals són de les més baixes dels últims anys. 8 de cada 10 presos que surten de la presó no tornen a delinquir. 

Quins son els factors de risc per tornar a delinquir i què es pot fer ara?

Factors personals, com trets de caràcter antisocial, la impulsivitat i problemes de salut mental, poden marcar la possibilitat que un pres torni a reincidir. També elements criminològics relacionats amb el seu entorn, com son l'aïllament, la falta d'oportunitats i de xarxa social que el pugui acompanyar. 

Uns elements que tots sumats poden dificultar la reinserció d'una persona que porta molts anys a la presó i que, prèviament, no hagi sortit de permisos o en tercer grau, per anar adaptant-se a la seva nova realitat. Així ho explica el professor Pueyo.

Els primers dos anys és quan el risc de reincidència té mes intensitat. És bo prevenir-nos i conèixer aquesta realitat, però es una mica inevitable que provoqui un augment de la percepció de la inseguretat.

Un seguiment policial discret de l'excarcerat és l'únic que es pot fer en aquests casos. Al març, el departament de Justícia va informar a la fiscalia de la situació davant de la sortida imminent d'aquest intern no rehabilitat de la presó de Ponent. Ara els Mossos li fan una vigilància no invasiva. Una mesura no regulada oficialment i no ordenada judicialment, que té certs límits perquè no pot afectar els seus moviments i es basa a conèixer les seves rutines i el seu lloc de residència, per mirar de que no torni a reincidir.

Què preveu la llei per aquest tipus de casos?

El Codi Penal inclou diverses possibilitats des de l'any 2010 per evitar aquestes situacions. 

Des de fa temps que en casos de delinqüents sexuals se'ls pot imposar en sentència una pena posterior a la presó d'obligat compliment. Es tracta de la llibertat vigilada --amb una duració d'entre 5 i 10 anys--, que preveu poder fer el seguiment d'un pres no rehabilitat amb l'obligació de presentar-se periòdicament al jutjat, o bé amb una polsera telemàtica instal·lada al turmell o el canell.

L'altra possibilitat és que en determinats delictes més greus, com l'assassinat d'un menor de 16 anys o crims terroristes, la llei preveu poder aplicar la presó permanent revisable, la pena màxima del Codi Penal, que suposa la revisió de la condemna de presó després d'haver complert entre 25 i 35 anys, en funció del delicte.