Què ha passat entre el Nepal i el Tibet: les dues hipòtesis que expliquen la riuada mortal
Redacció
Els desastres naturals al Nepal no són una raresa. L'últim que va deixar víctimes mortals al país va ser fa just dos anys, el setembre del 2024, quan més d'un centenar de persones van morir a causa de les pluges torrencials, que van provocar inundacions i esllavissades sobtades.
La presidenta d'Amics del Nepal, Cristina Morales, ha explicat a 3CatInfo que les riuades en aquesta zona d'alta muntanya "són freqüents durant l'època dels monsons".
Precisament una riuada sobtada del riu Bhote Koshi, aquest dimecres, és el que ha deixat més de 150 morts i centenars de desapareguts als districtes nepalesos de Rasuwa i Nuwakot.
Què ho ha provocat?
De moment encara no se sap exactament què ha provocat la forta riuada que ha inundat desenes de pobles. El que s'ha descartat és que hagi estat causada per un terratrèmol, com es pensava en un inici.
Estudis posteriors han determinat que el que han detectat els sismògrafs ha estat una esllavissada.
Durant els pròxims dies s'haurà de determinar la causa. Una de les opcions que es contemplen és el desbordament d'un llac glacial, conegut internacionalment com a GLOF.
En aquest cas, material d'una glacera cau sobre un llac format on abans hi havia gel. El llac es desborda, cau arrossegant-ho tot riu avall i provoca una riuada:
L'altra opció és que una esllavissada hagi arrossegat pedres i roques muntanya avall fins a taponar el riu, cosa que hauria impedit que l'aigua continués el seu curs. L'aigua s'hi hauria anat acumulant fins que la pressió hauria estat tan gran que hauria rebentat i hauria provocat una riuada:
Tot plegat en una zona de gran valor natural i propera a les muntanyes més altes del planeta.
Fenòmens habituals en zones de glaceres
El professor del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona, Marc Oliva, ha explicat a 3CatInfo que aquests són fenòmens habituals de les àrees amb glaceres.
La zona engloba més de 3.500 quilòmetres de sistema muntanyós i, de fet, és conegut com a "tercer pol", després de l'Àrtic i l'Antàrtida, perquè concentra la reserva més important de glaceres.
A més, Oliva ha explicat que l'Himàlaia és una muntanya jove que encara està en creixement i on és habitual que hi hagi moviment sísmic i, en conseqüència, riuades i esllavissades.
"La placa índica s'està enfonsant en l'euroasiàtica i l'està aixecant; per això les muntanyes de la zona tenen molt de desnivell i encara s'estan formant", ha detallat Oliva.
"On hi ha glaceres hi ha risc, perquè l'aigua sòlida forma llacs en zones altes inestables", ha indicat el professor, que ha afegit que l'aigua pot caure amb força i arrasar el que troba al seu pas, com ha passat aquest dimecres.
Poca prevenció
Un dels mètodes preventius que els experts asseguren que permetria reduir el risc de pèrdua de vides humanes és el monitoratge amb satèl·lits.
La presidenta d'Amics del Nepal, Cristina Morales, diu que les infraestructures actuals a la zona són "precàries", que pràcticament no hi ha protocols i que el desastre desbordarà els efectius.
A més, Oliva assenyala la ubicació dels poblats, just en el punt baix de la vall i pròxims al riu, com una opció perillosa per resguardar-se d'aquestes riuades.
Un espai freqüentat per turistes
La ruta entre el Nepal i el Tibet és molt freqüentada pels amants de la muntanya i per pelegrins cap a la muntanya sagrada de Kailash, que atrau molts hindús. Per això la riuada d'aquest dimecres s'ha endut la vida majoritàriament de turistes.
"És l'únic pas fronterer amb accés per turistes entre els dos països", ha dit en declaracions a 3CatInfo Mar Furró, especialista en el Tibet a Tarannà Grup de Viatges. Després del desastre, aquesta agència de viatges està modificant la ruta dels turistes que hi ha a la zona perquè tornin cap a casa.
Una altra agència, Viatges Independents i Trekking, ja no envia turistes a aquest pas. El seu director, Joan Pla, explica que ja havien tingut males experiències a la zona "per inundacions" i han decidit "no tornar a córrer el risc".