Què passa quan el món depèn dels servidors d'una empresa? Microsoft explica la caiguda global

La incidència que va fer caure Outlook i altres serveis de Microsoft va començar al juliol, però no es va desencadenar fins dijous 12 en una tempesta perfecta de problemes

Microsoft ja ha donat els detalls tècnics de per què milions de persones d'uns 70 països van marxar de cap de setmana sense haver pogut enviar els correus electrònics que tenien pendents, per resumir-ho de forma superficial. El problema va ser greu i va afectar també governs, hospitals, administracions públiques, forces de seguretat i molts altres serveis vitals.

En una de les pitjors caigudes de servei de la seva història, ni Outlook, ni el paquet Microsoft 365 (les versions en línia de Word, Excel, PowerPoint) ni molts altres productes van estar disponibles durant unes 18 hores seguides. 

La broma que corria més a internet era que Microsoft havia de rebatejar el seu paquet ofimàtic com a Microsoft 364, ja que molts van perdre el seu dia de feina:

El mem sobre Microsoft més repetit aquests dies: el logotip de Microsoft 365 modificat, amb el 5 ratllat i substituït per un 4 (@yuva213 a X)

Les estimacions sobre les pèrdues econòmiques que va provocar l'incident varien bastant i són difícils de calcular. Des dels 7.000 milions de dòlars que calcula Anderson Economic Group per la CNN, estimant un nombre d'afectats i hores de feina perdudes, als 700 milions de dòlars de Kovrr o els entre 100 i 350 milions de CyberCube, dues empreses que han calculat les pèrdues assegurades per pòlisses que inclouen aquests escenaris entre les clàusules. 

Per altre cantó, el president d'Anderson Economic Group calcula que els usuaris que reclamin podrien obligar Microsoft a reemborsar 800 milions de dòlars en quotes de subscripció. L'empresa ja s'ha disculpat diverses vegades en xarxes socials: 

Lamentem profundament l'afectació en tots els nostres clients i reconeixem l'impacte que això té en el seu negoci i operacions normals.

Una tempesta perfecta de problemes

Ara, en una anàlisi preliminar, però prou detallada, Microsoft ha explicat l'arrel de l'incident. Va començar el juliol d'aquest 2026, però l'empresa explica que fins a tres factors principals van coincidir en una tempesta perfecta de problemes que va desembocar en la caiguda dels seus serveis més populars:

  • El primer factor: el juliol es va aplicar una correcció de programari per als servidors de connexió dels serveis de Microsoft 365. L'aplicació contenia un defecte de codi que feia que els servidors "es veiessin desbordats i deixessin de funcionar en determinades condicions", especialment en escenaris d'alta càrrega de feina. 

    Aquest error va quedar latent i es va propagar per tota la xarxa de servidors sense fer saltar cap alarma. La correcció de programari defectuosa s'havia provat abans de desplegar-se, però les proves es van fer en maquinari més antic que el que fan servir els servidors actuals i va passar inadvertida durant tres mesos, sense provocar cap problema fins dijous passat. Quan les condicions van fer que es desencadenés, ja era massa tard. 

Interior d'un centre de dades (Unsplash)
  • El segon factor: un augment de càrrega de feina dels servidors va fer que el defecte s'activés. El trànsit que produeix Teams, el programa de missatgeria interna i videoconferències de Microsoft, va deixar de passar per una passarel·la de xarxa alternativa i va passar a la passarel·la principal, que també fa servir Exchange Online, el núvol per on passen els correus de l'Outlook, entre altres serveis.
     
  • El tercer factor: aproximadament el 14% de la capacitat dels servidors ja no estava disponible per "un problema no relacionat del dia anterior". Habitualment, el 86% de la capacitat restant hauria estat suficient per gestionar les càrregues normals.

La combinació dels tres factors, l'augment de la càrrega que havien de suportar els servidors i menys capacitat disponible, va desencadenar el defecte en el codi que havia passat inadvertit al juliol. 

Quan fallen els servidors, a més, la infraestructura redirigeix el trànsit de forma automàtica a servidors que funcionen bé. En aquest cas, l'augment de càrrega va desencadenar el mateix error en tots els servidors de connexió, la qual cosa va empitjorar la situació. Això va causar "una fallada en cascada de servidor a servidor a mesura que la mateixa quantitat de càrrega es distribuïa entre menys servidors". 

En el pitjor moment de l'incident, el 80% dels servidors de connexió van deixar de funcionar. 

La dependència del núvol: "És d'ells"

L'incident de dijous i bona part de divendres és un recordatori: el món és cada cop més dependent d'infraestructures que depenen d'un sol proveïdor, que no controla el sector públic ni disposa d'un gestor relativament accessible a qui exigir una rendició de comptes. Un error inadvertit i una cadena de problemes de sobrecàrrega van deixar sense poder treballar persones en més de 70 països, i no hi havia un número d'atenció telefònica a qui demanar explicacions.

No ha estat el primer cop que es viu un ciberincident així d'important. La pregunta, actualment, és quan tornarà a passar i a quina gran empresa tecnològica –i els seus clients– afectarà. Podem augmentar la nostra resiliència, de forma individual, o només cal exigir-la als proveïdors? Quin paper té l'administració pública quan la crisi la viu una infraestructura vital que no depèn d'un govern escollit democràticament?

Un ciberatac (empitjorat per l'ús de la IA), un problema de codi latent, una cadena d'infortunis tècnics, una caiguda elèctrica, etc., en un món tan connectat, en un moment de concentració de gegants tecnològics, ja no afecta uns quants milers de clients en una regió concreta: parlem d'escenaris que afecten milions de persones en pràcticament la meitat del planeta.

El problema empitjora quan una sola empresa controla de forma monopolística una infraestructura. Els canvis per precaució i la previsió costen, però els darrers anys de centralització ens han demostrat que el nostre kit d'emergència també ha de preveure les caigudes de serveis connectats a la xarxa.

El kit d'emergència hauria de preveure eines digitals que funcionen sense internet, més enllà de la ràdio a piles per informar-se (Reuters / Thilo Schmuelgen)

El mínim que li pot passar a Microsoft és que les empreses i els usuaris particulars comencin a reflexionar sobre com podrien seguir funcionant si l'empresa els torna a fallar. 

Les preguntes que s'hauria de fer qualsevol responsable d'una organització són de sentit comú:

  • Quines altres empreses ofereixen serveis similars que puguin funcionar com a alternativa? 
  • Existeixen solucions locals que permetin diversificar la nostra dependència?
  • Quines opcions fora de línia ens servirien per seguir funcionant en cas de fallada?
  • Podem reduir la nostra dependència a la connexió a internet? Cal que tot estigui connectat per funcionar?
  • És possible comptar amb servidors propis per no dependre del gegant de torn, amb un manteniment i sistemes de seguretat suficients per no convertir-ho en un nou punt de fallada i costos?
Els panys intel·ligents acostumen a tenir una alternativa física per poder obrir-los quan es queden sense electricitat o connexió a internet (Wikimedia Commons, CC 2.0)

En l'àmbit particular, la reflexió hauria de ser similar:

Guardem les fotos al núvol, no tenim pel·lícules ni videojocs físics, arrenquem el cotxe des d'una app i els nostres contactes els tenim guardats en una base de dades al núvol. No seria moment d'assegurar-nos que tenim un disc dur a casa que guarda els nostres records, que el nostre entreteniment no depèn d'un servidor extern, que el nostre cotxe també té una clau física que ens permeti engegar-lo o que exportem els nostres contactes en un arxiu que guardem en local o, fins i tot, en paper?

Fins ara, quan algú treia el cap pel balcó de casa i comprovava que tot el veïnat estava sense llum, la típica frase "és d'ells" ens donava certa tranquil·litat, vestida de resignació i paciència. 

Avui en dia, l'escenari és més inquietant. El veïnat paralitzat és immens i, les conseqüències, molt més greus. No hi ha espelmes ni mistos que valguin quan internet cau. Només queda pregar als déus del núvol, empreses gegantines per qui un veïnat és un número més dels milions que gestiona.