S'ha de prohibir el mòbil fins als 16 anys? Arguments per a un debat que divideix famílies i experts
9 de cada 10 ciutadans creuen que s'hauria d'establir un límit als 16 anys per utilitzar les xarxes socials, segons el Centre d'Estudis d'Opinió i l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. Austràlia va ser pionera a l'hora de prohibir les xarxes socials fins als 16 anys, i el govern espanyol ha anunciat que prohibirà les xarxes socials als menors de 16 anys; animats pels experts i el moviment Adolescència Lliure de Mòbils.
Els mòbils han quedat fora dels centres educatius, però a les cases les pantalles continuen sent una batalla campal: mòbil sí o no, quanta estona i a quina edat? Segons dades de l'Unicef, el 78,3% de l'alumnat de primària està registrat en alguna xarxa social.
A "L'ofici d'educar" encarem el dilema: s'ha de prohibir el mòbil fins als 16 anys? Prohibir allibera d'un grapat de maldecaps o bé quan hi tinguin accés als 16 se sentiran desemparats?
Prohibir o no prohibir, aquesta és la confusió
"Estic completament d'acord amb la prohibició perquè he vist l'efecte nociu i devastador de les xarxes socials en els meus fills adolescents", ens confessa un pare que també és professor. Per un pare amb dos fills de 14 i 9 anys, la mesura és perfecta: "Fins i tot l'allargaria més enllà dels 16 anys, perquè si als adults ja ens costa entendre els perills de les xarxes, imaginem el que és amb tan sols 14 o 15 anys." Una altra mare també considera que és "una bona mesura".
No pot ser que tinguin tota la informació del món a les seves mans i tota la pressió estètica i social de les xarxes quan encara no tenen capacitat per gestionar-ho.
Per una altra mare, amb un fill de 14 anys: "Tots els amics del meu fill tenen mòbil, si l'hi prohibeixo se sent discriminat i es burlen d'ell. Abans dels 16 són massa petits i no saben on es posen, però als 16 ja són més responsables. S'han de prohibir només algunes coses, com les xarxes socials, no el whatsapp de classe ni el Gmail."
I per una altra mare, és un tema "delicat", en què cal fer alguna cosa segur, però no té tan clar que prohibir sigui la mesura encertada. La Berta té dos fills de 5 i 9 anys i la seva voluntat és no donar-los el mòbil fins als 16 anys: "Els pares cada vegada són més conscients de les addiccions que generen les pantalles i els perills de l'accés prematur, però no veig clar que totes les famílies ens plantem i acabem aguantant sense donar-los el mòbil fins als 16."
La Berta reconeix que els primers enganxats a les pantalles som els adults i que hem de preservar espais sagrats lliures de pantalles.
Els detractors de la prohibició del mòbil
El mòbil no s'ha de veure com un enemic, un problema, ni com una addicció inevitable, sinó com una "eina que forma part de la construcció de la identitat juvenil, la socialització i l'autonomia", defensa el psicòleg Jaume Funes, autor de "No sense el meu mòbil".
En lloc de parlar des de l'alarmisme i prohibir, prendre'ls el mòbil, l'educador proposa educar i acompanyar perquè aprenguin a viure amb el mòbil de manera saludable, crítica i autònoma.
Un adolescent ha de poder gestionar amb suport i acompanyament una eina bàsica que li permet connectar-se, relacionar-se i accedir al saber.
El psicòleg, a una família angoixada per si ha de donar o no el mòbil al seu fill adolescent, li diria que l'acompanyi en la descoberta del món digital de manera progressiva: "Prohibir és com l'argument de Vox per a l'educació afectiva: no vull que ningú expliqui la sexualitat al meu fill, ja l'hi explicaré jo. Però d'aquesta manera, deixes en la immensa solitud l'adolescent. Pensem què implica ser adolescent avui en dia, relacionar-se i viure, i que cada família decideixi què vol fer."
Posem normes i prohibicions als adolescents, "sense dedicar temps a discutir-los abans", lamenta Jaume Funes, en lloc de posar el focus en la responsabilitat de les tecnològiques: "Els adults som experts a regular els més febles, en lloc d'obligar TikTok que es carregui el seu algoritme, que defineix la identitat de l'adolescent ja a la tercera recerca, i així queda en mans del capitalisme digital que pretén explotar les seves necessitats."
I, malgrat això, entre un 80 i un 90% dels adolescents són capaços d'adulterar la seva identitat a les xarxes i hi són malgrat les prohibicions, assegura Funes, que proposa donar-los un missatge similar al de l'alcohol: "És una droga dura que com més triguis a provar-la millor, però com que sé que t'hi començaràs a relacionar, no et creguis el que et venguin, i has d'aprendre a relacionar-t'hi."
Ens hem de "posar a la pell dels joves", diu Jaume Funes, i passar temps amb ells per saber què hi fan i què els impacta de les seves vides digitals, encara que sigui cansat: "Un dia prohibir perquè ja no aguanto més, un altre t'ho prohibeixo i et dono explicacions i un altre et deixo fer i tu m'expliques. Fer que la realitat presencial i la realitat virtual siguin complementàries, no dos mons paral·lels, desconnectats."
Els arguments a favor de la prohibició
"Un jove als 16, als 17, fins i tot als 18 anys no té prou maduresa per fer-se càrrec d'un artefacte d'aquesta categoria, que és una eina per al món adult", adverteix el Dr. Francisco Villar, psicòleg infantil i juvenil del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, que afegeix que les famílies reclamen "claredat i orientació" en aquesta qüestió.
El mòbil és dolent per a ells perquè els exposes a molts perills! A partir d'aquí, decidiu si l'hi doneu, pensant què li preneu en fer-ho. Què estaria fent en lloc d'estar 4 o 6 hores davant de la pantalla?
De fet, Villar apunta que l'exposició prematura a les xarxes suposa "una limitació a la seva comunicació, fomenta els 'falsos amics' a xarxes, talla la reflexió interna i l'avorriment com a motor i accelera els processos de la infantesa".
"Fins als 6 anys no s'ha de donar cap pantalla, ho diuen les associacions mèdiques i el Col·legi de Pediatres, i ara el govern ho ha reforçat amb la prohibició fins als 16", reconeix satisfet el Dr. Francisco Villar.
La prohibició és educativa i per protegir els menors de les empreses tecnològiques amb aquest missatge, apunta Villar: "No podeu fer negoci amb aquestes personetes vulnerables. Científicament i penalment està acreditat --i ho sabeu-- que els algoritmes estan orientats a generar addicció i desbordar la seva capacitat adolescent."
No podem permetre als poderosos que s'aprofitin de la vulnerabilitat dels nostres nanos per prendre'ls la vida.
I s'ha de garantir que els seus referents, modeladors de la seva conducta, siguin de la seva comunitat: pares, docents, entrenadors, en lloc de "personatges de les xarxes que poden ser uns imbècils o una amenaça", lamenta el Dr. Francisco Villar
"Hi ha estudis que apunten que la pressió estètica a les xarxes a les dones de 25 a 35 anys els genera desig d'aprimar-se, mentre que en les noies de 14 a 16 anys pot comportar trastorns de la conducta alimentària, que s'han multiplicat per quatre, i hi ha nenes de només 9 anys intentant lluitar contra l'envelliment abans de ser joves", assegura.
"En cap cas hem de deixar que els adolescents es refugiïn dels seus malestars a les pantalles; a sobre, darrere sempre hi ha algú que s'està lucrant", lamenta Villar.
Més arguments per a la reflexió
"Prohibir i regular el mòbil i les xarxes socials és una norma necessària, però insuficient", assegura el psicòleg clínic José Ramon Ubieto, autor de "Soledades digitales": "No només perquè se la puguin saltar, sinó perquè s'ha de complementar amb l'alfabetització mediàtica, seguint uns principis --la desconnexió, la tolerància, el respecte a la diversitat--, i que no es perdin la conversa ni les alternatives presencials."
Les pantalles segresten l'atenció, dificulten la concentració acadèmica, el son i la convivència familiar, i en els casos de joves amb vulnerabilitat poden afavorir autolesions, ideacions suïcides, violències virtuals i conflictes familiars.
A consulta, el psicoanalista troba joves aïllats a les xarxes amb dificultats socials que es vinculen a través de videojocs o xarxes, però també un grup que creix: "Participen en comunitats misògines i xenòfobes, bombolles d'odi que són un refugi davant de la soledat a costa d'alimentar valors i principis d'odi contra les dones i els immigrants, i que troben un alleugeriment temporal a través de l'entreteniment."
A favor de legislar i prohibir dispositius tecnològics, xarxes i determinats videojocs fins als 16 anys es mostra Rafa Guerrero, doctor en Educació i psicoterapeuta i autor del llibre "Adictos a las pantallas": "El problema no està en el dispositiu mòbil, sinó en el que hi ha darrere, sota l'addicció hi ha una mancança, que pot ser un abús, abandonament, maltractament, secrets de família, triangulacions, dèficit afectiu, manipulació... I el menor troba una solució en el dispositiu tecnològic."
"Prohibir els mòbils fins als 16 implica pensar que a aquesta edat ja estaran preparats per gestionar-los", però dependrà de la maduresa de cada adolescent, afirma Aarón Fernández del Olmo, neuropsicòleg, autor d'"El cerebro hackeado": "Caldria fer una detecció i prevenció dels joves amb vulnerabilitat, que fins i tot als 16 o als 20 poden tenir problemes amb les xarxes socials."
"Deixar un nen molt petit davant d'una pantalla frena el seu desenvolupament sensorial", reconeix el neuropsicòleg: "La recerca ens diu que les pantalles estan desplaçant aprenentatges essencials per al neurodesenvolupament, com el llenguatge, la interacció o l'atenció, per exposar-los als mòbils de manera precoç i inadequada." Mentre que un ús cooperatiu i ben orientat pot ser un precursor d'un millor desenvolupament, reconeix el neuropsicòleg.
Pel que fa a retirar el mòbil, assegura que la clau és "negociar amb els adolescents", i proveir-los de conductes alternatives perquè deixin el mòbil. Explica el Dr. Francisco Villar, que té 5 fills, que ha observat que quan treus les pantalles, després del col·lapse inicial, "brota la vida, i ja no pots tornar enrere".