Somalilàndia: l'únic país del món que només Israel reconeix
Somalilàndia, una regió del nord de Somàlia amb uns sis milions d'habitants que va declarar unilateralment la independència el 1991, té moneda, bandera, parlament, eleccions, exèrcit i una estabilitat inusual en una regió convulsa.
Però feia més de 30 anys que aquesta antiga colònia britànica lluitava sense èxit per ser reconeguda internacionalment. I ha trencat finalment l'aïllament diplomàtic.
Al desembre, Israel va anunciar per sorpresa que considera Somalilàndia com un estat sobirà i independent. Fins a dia d'avui, és l'únic país que ha fet el pas.
"Hem acordat avançar junts", assegurava el ministre d'Afers Estrangers d'Israel, Gideon Sa'ar, al gener, per primer cop de visita a Hargeisa, la capital de Somalilàndia.
Els dos països han acordat l'obertura d'ambaixades recíproques. S'estableixen relacions diplomàtiques. Però què més busca Israel amb el reconeixement? Ubicar a Somalilàndia una base militar? Enviar-hi palestins de Gaza? El reconeixement té a veure amb la rivalitat d'Israel amb l'Iran?
Una ubicació privilegiada per a Israel
No hi ha cap dubte entre els experts sobre el principal motiu del reconeixement: Somalilàndia té un emplaçament estratègic, amb accés al golf d'Aden i el mar Roig i a un dels corredors marítims més transitats i sensibles del planeta.
Per a Israel, també és una manera d'estar més a prop, a uns 300 quilòmetres, de la zona del Iemen controlada pel moviment armat dels houthis, aliats de l'Iran i defensors de la causa palestina en la guerra de Gaza, cosa que els ha portat a disparar drons i míssils els últims tres anys contra Israel.
S'especula amb la idea que Israel instal·li una base militar a Somalilàndia. "No hem vist que es comenci a construir res ni res per l'estil, però sens dubte forma part de les possibilitats", assegura l'analista del think tank International Crisis Group Omar Mahmood.
"Pels seus interessos de contrarestar els houthis, Israel necessitaria algun tipus de presència militar allà", sosté aquest analista. Somalilàndia, al seu torn, espera tancar un acord comercial amb Israel, a qui també ha ofert accés a les seves reserves de minerals.
Un reconeixement, de moment, únic
El president de Somalilàndia, Abdirahman Mohamed Abdullahi, espera un reconeixement de tots els països de l'ONU, però el desig està molt lluny de la realitat. Els experts no esperen, a priori, un efecte dòmino.
Somalilàndia ha pressionat sense èxit per obtenir el reconeixement dels EUA, que defensen la decisió d'Israel, però també la integritat de Somàlia. A més, Etiòpia i Kenya, els països amb qui té més relació a la Banya d'Àfrica, tampoc han fet el pas.
Els experts apunten al risc que Somalilàndia quedi sola. "Tot i que Somalilàndia ha obtingut el reconeixement d'Israel, això també l'ha aïllat en certa manera, perquè hi ha hagut diversos països que han reaccionat en contra, i per diverses raons. En alguns casos, no els agrada que Israel tingui un peu en aquesta zona del món, en d'altres estan donant suport a una Somàlia unida", apunta Mahmood.
El reconeixement d'Israel ha generat reaccions en bloc en contra: de la Unió Africana, la Lliga Àrab, la Xina, la UE, Turquia o Egipte.
El vincle amb Gaza
Què hi ha del cert en les informacions que Israel podria utilitzar Somalilàndia per reubicar-hi de forma forçosa palestins de Gaza? Els experts no ho veuen probable. I expliquen que, en un país musulmà, la guerra d'Israel a la Franja genera rebuig, malgrat el reconeixement.
"Somalilàndia ha tingut una llarga història de ser molt pro-Palestina. Això situa Somalilàndia una mica en una posició de peix que es mossega la cua: estan contents d'haver estat reconeguts, però es troben que la seva posició estratègica s'està utilitzant en contra seva", diu Hani Ibrahim, investigadora del think tank Royal United Services Institute, amb base a Nairobi.
Ara bé, Somalilàndia, en un gest polític d'acostament extra al govern israelià, no obrirà l'ambaixada a Tel-Aviv, com la majoria de països, sinó a Jerusalem, un estatus en disputa entre israelians i palestins.