Supermercats públics a Catalunya: "Són necessaris perquè molta gent no arriba a final de mes"

L'ONG Justícia Alimentària ha començat una campanya per demanar una llei estatal per a la creació d'una xarxa pública de supermercats

Omplir el cistell de la compra cada vegada és més car. Des del 2020 els preus s'han enfilat fins al 34%. La llet, l'oli i els ous encapçalen la llista de productes bàsics que més s'han encarit. Aquest estiu, segons FACUA, ho han fet entre l'1,5 i l'11% respecte a fa un any. 

Les famílies fan mans i mànigues per poder tenir la nevera plena i no renunciar a una dieta saludable. Però el context no els ho posa fàcil. A les portes dels supermercats, les queixes que ha recollit el programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio son recurrents: "Som una família de quatre i gastem 400 euros al mes sense comprar menjar de marca". 

Els consumidors recorden que "fa uns anys, amb 50 euros podies omplir el carro". Més d'una família explica que ara han de dosificar la compra de "carn o de peix" perquè "la destinen íntegrament per als fills".

Els estudis sobre el preu del cistell de la compra fets per l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) diuen que cada família catalana gasta, de mitjana, 475 euros al mes en alimentació. I a l'àrea metropolitana de Barcelona l'alimentació ja és la segona despesa familiar després de l'habitatge. Al conjunt de Catalunya, l'alimentació suposa un 16% dels costos domèstics, mentre que l'habitatge se situa en el 30%. 

Les hortalisses s'han encarit un 36% en cinc anys (iStock/ZeynepKaya)

Què és un supermercat públic? 

Als Estats Units, la inflació ja fa temps que repercuteix en el cistell de la compra. En l'última dècada, només a Nova York, els preus s'han enfilat un 56%. Per fer front a aquesta situació, fa uns mesos l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, va anunciar la creació de cinc supermercats públics a la ciutat que rebaixarien un 30% el preu d'alguns aliments. 

L'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani (EFE/Sarah Yenesel)

La idea és preparar un cistell bàsic de productes frescos com peix, carn, làctics o verdures dirigit a tots els ciutadans, independentment dels ingressos que tinguin. Els càlculs de l'Ajuntament de Nova York apunten que aquesta mesura permetria a cada família estalviar al voltant de 90 dòlars mensuals, el que equivaldria a uns 1.000 dòlars l'any. 

A l'estat espanyol, l'ONG Justícia Alimentària ha engegat una campanya per demanar una llei estatal per a la creació d'una xarxa pública de supermercats. La iniciativa compta amb el suport d'una seixantena d'entitats i organitzacions del tercer sector i ben aviat podria arribar al Congrés

Entre les que hi donen suport hi ha bancs d'aliments, cooperatives alimentàries, ONGs com Greenpeace i Ecologistes en Acció, universitats com l'Autònoma de Barcelona i centres especialitzats com l'IDRA. 

En declaracions al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, el director de Justícia Alimentària, Javier Guzmán, explica que la proposta de l'alcalde de Nova York no es nova perquè "sempre han existit infraestructures públiques alimentàries, mercats municipals i economats en diversos països del món". 

El que fa l'alcalde novaiorquès, diu Guzmán, "no es trencador, simplement recull el neguit actual". El director de Justícia Alimentària considera que les mesures preses per l'executiu espanyol en els últims anys per atenuar l'impacte dels preus no acaben amb el problema. 

Cal recordar la rebaixa extraordinària de l'IVA dels aliments bàsics per frenar l'impacte de la guerra d'Ucraïna el 2023 i altres mesures fiscals, com la reducció del preu de la benzina o la pròrroga en els descomptes dels transports públics. 

Com serien aquests supermercats? 

Per Justícia Alimentària, aquests supermercats s'haurien d'instal·lar en zones "on se sap que hi ha un dèficit alimentari molt important, on la gent no hi té accés". Javier Guzmán explica que han de ser establiments que fugin de la idea que es té dels "economats antics" deixant de banda la imatge del "supermercat estigmatitzant com a supermercats dels pobres". 

El director de Justícia Alimentària assegura que "es de sentit comú que l'administració es faci càrrec de garantir un dret tan important com és el de l'alimentació" perquè ara, recorda, "s'ha entrat en una era de preus molt alts, on només hi guanyen les grans empreses agroalimentàries i distribuïdores". 

Des de Justícia Alimentària afirmen que en els últims anys "han augmentat un 38% el seu marge de benefici en contra de la població i dels pagesos". De fet, l'entitat demana que el dret a l'alimentació s'inclogui a la Constitució espanyola i a l'Estatut, com es contempla el dret a l'educació, la sanitat o l'habitatge. 

Guzmán també afegeix que la creació d'una xarxa de supermercats públics no va contra el lliure mercat ni contra els negocis privats. Les organitzacions que representen les grans empreses de distribució alimentària han declinat fer declaracions al programa "Solidaris" al·legant problemes d'agenda. 

Economistes a favor i en contra 

Entre les veus que qüestionen la creació d'una xarxa de supermercats públics hi ha la de Javier Asensio, professor titular del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

En declaracions al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio, Asensio diu que a la capital catalana "no tindria sentit crear establiments públics perquè aquí, com sí que passa a Nova York, no hi ha un problema de falta de supermercats". També constata que a l'administració "no li pot sortir a compte invertir en aquesta estructura pública perquè els costos de distribució son massa elevats per assumir-los". 

Entre els posicionaments a favor del model públic hi ha el de Daniel Raventós, professor de la facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona que se suma als que defensen que, de la mateixa manera que hi ha hospitals o escoles públiques perquè son essencials, també s'hauria de poder tenir supermercats

Raventós assegura que la "gent no es lliure si no té l'existència material garantida". Per això és partidari d'intervenir a favor dels que "tenen un poder de negociació molt més petit que els grans poders privats". 

Què encareix el cistell de la compra? 

Des del 2020, a Catalunya el cistell s'ha encarit un 34%. L'últim any, l'IDRA, l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona, ha publicat dos informes que posen en context aquest augment de preus. 

L'estudi més recent analitza com funcionen les grans cadenes de subministrament alimentari a Catalunya i l'altre, quines són les causes de la pujada de preus.

Adrià Rodríguez, un dels investigadors, diu que la principal causa de l'augment del preu dels aliments "es un model alimentari cada cop més concentrat en grups molt reduïts d'empreses que tenen una enorme capacitat de fixar preus mentre la pagesia està cada cop més escanyada".

Per l'investigador, les crisis geopolítiques recurrents com el tancament de l'estret d'Ormuz a causa de la guerra a l'Iran "son detonants d'elements més de fons i més estructurals del sistema alimentari globalitzat". Això fa, assegura, que el sistema sigui molt més fràgil, menys resilient i més susceptible als canvis.