Un dinosaure a 45 km/h: petjades a La Rioja revelen una de les espècies més ràpides

Un dinosaure de vora dos metres que devia pesar uns 6.000 quilos era capaç de córrer a 45 quilòmetres per hora.

Aquest és el càlcul que ha realitzat un equip encapçalat per Pablo Navarro-Lorbés, de la Universitat de La Rioja, a partir de petjades trobades a Igea, a la Rioja. L'estudi s'ha publicat a la revista Scientific Reports.

Calcular la velocitat a què es movien els dinosaures és d'una gran dificultat per als paleontòlegs. Hi ha dues maneres de calcular-ho. Una és a partir de les reconstruccions d'esquelets i músculs per calcular de quina forma es devien moure i amb quina rapidesa.

Una altra és a partir de les petjades que deixaven, per l'angle que formaven i la distància entre elles. Aquest és el sistema que han utilitzat els autors.

A Igea van trobar dues sèries de petjades, que van anomenar La Torre 6A-14 i La Torre 6B-1. La primera és una sèrie de cinc empremtes i la segona en té set. Corresponen al primer Cretaci, període que va començar fa 145 milions d'anys i va acabar fa 100,5 milions d'anys.

Els dinosaures eren teròpodes, nom que significa peu de bèstia. I no és estranya la denominació, perquè les seves petjades fan més de pam i mig i mostren tres dits acabats en urpes.

El que no han pogut determinar els investigadors és de quines espècies es tractava, però sí que devien ser de mida mitjana i molt àgils. Suggereixen que podrien ser de les famílies dels espinosaures o dels carcarodontosaures.

Dalt del podi dels teròpodes

Els càlculs indiquen que el teròpode que va deixar el rastre 6A-14 corria a una velocitat d'entre 23,4 i 37,1 km/h. El seu col·lega de 6B-1 era encara més ràpid i es desplaçava a una velocitat d'entre 31,7 i 44,6 km/h.

Els valors es troben entre els més alts calculats per a teròpodes. Només les supera el dinosaure que va deixar petjades al comtat de San Juan, a Utah, i estan gairebé al nivell del dinosaure que va córrer per F6 Ranch, a Texas.

Totes dues col·leccions de petjades són més antigues i corresponen al Juràssic. El teròpode de Utah devia córrer a entre 39 i 50 km/h i el de Texas a entre 34 i 43 km/h.

Per tant, el de La Rioja estaria al podi, però, a més, els científics han vist que, si bé el de 6A-14 devia mantenir una velocitat constant, el de 6B-1 l'anava canviant. Això suggereix que alhora que corria devia estar fent algun tipus de "maniobra".

Als dos dinosaures se'ls calcula una alçada fins el maluc d'entre 1,19 i 1,44 metres. Això permet suposar que devien estar al voltant dels dos metres d'alçada total.

Petits dinosaures més ràpids

A l'article, els autors comenten que assolir una velocitat elevada era molt difícil per a dinosaures amb molt de pes, de vora una tona o més. Per això, les velocitats més elevades que s'atribueixen a dinosaures solen ser d'espècies petites. Segons diversos autors, el petit compsognatus podia arribar als 64 km/h i el famós velociraptor assolia els 54 km/h.

L'excepció seria el terrorífic tiranosaure rex, que, si d'adult ja gairebé assolia uns notables 40 km/h, de jove es calcula que arribava als 50 km/h.

Una de les raons que dinosaures d'entre 100 i 1.000 quilos necessitessin aquesta rapidesa podia ser, segons els autors, que, a més de perseguir preses per caçar-les, també havien de fugir de predadors més grans. Tenien, per tant, una mida que els feia, alhora, caçadors de peces petites i víctimes de caçadors més grans.

Els teròpodes eren carnívors, però unes quantes famílies van evolucionar per esdevenir herbívors. I podem dir que, de teròpodes, encara n'hi ha entre nosaltres, perquè el subgrup dels celurosaures va donar lloc als ocells. I molts d'aquests avui superarien de llarg la velocitat que el seu avantpassat bípede podia assolir.