L'Uruguai esborra Cristiano Ronaldo i envia Portugal cap a casa (2-1)

Entre els dos països sumen poc més de catorze milions d'habitants, cinc menys dels que viuen només a la regió de Moscou. Un d'ells va ser el primer campió del món del futbol, el 1930; l'altre és el vigent campió europeu. A la gespa, els seus dos seleccionadors han alineat els màxims golejadors històrics de cada equip, Luis Suárez i Cristiano Ronaldo, campions continentals tant amb els seus clubs com amb les seves seleccions. Prou honors perquè tant l'Uruguai com Portugal justifiquessin la presència entre els vuit millors equips d'aquest Mundial, però en un vuitè de final, la història sol ser poc més que un element de context, una eina dels comentaristes per enriquir les seves retransmissions. Ha estat Uruguai qui s'ha classificat, i ho ha fet merescudament després de mostrar-se compacte com pocs equips en aquest Mundial, marmori en defensa i punxant en atac. Els de Tabárez, així, continuen tenint a l'abast repetir la semifinal de fa vuit anys a Sud-àfrica.

Óscar Tabárez no ha arriscat amb les seves parelles a l'eix de la defensa i a l'atac: Giménez- Godín, amb l'avantatge dels automatismes adquirits en la seva associació a l'Atlètic de Madrid, i Suárez-Cavani. Fernando Santos ha tornat a donar a Ronaldo, en punta, la companyia de Gonçalo Guedes, com ja va fer contra el Marroc i Espanya. Ha estat Portugal qui ha agafat la iniciativa en els primers compassos, amb dues aproximacions en els cinc primers minuts: un cop de cap forçat de Bernardo Silva després de traçar una diagonal (2') i un xut sec de Cristiano Ronaldo que ha blocat el fins avui imbatut Muslera (5'). Però s'ha fet necessari recordar, de seguida, el fructífer vincle entre els dos davanters charrúas, nascuts a la mateixa ciutat, Salto, amb tres setmanes de diferència. En el minut 7, com ha ocorregut en una tercera part dels 45 gols firmats per Edinson Cavani amb l'Uruguai, el davanter del PSG ha rematat una centrada de Luis Suárez. L'impacte ha estat amb la cara, però prou violent com perquè l'estirada de Rui Patrício fos inútil: 1 a 0.

L'Uruguai, tot i avançar-se aviat, ha tolerat que Portugal continués tenint la pilota, potser preveient la característica precipitació de Cristiano Ronaldo en algunes accions i confiant que disposaria d'opcions per tornar a esgarrapar, com així ha estat en una falta que Luis Suárez ha picat arran de terra obligant Rui Patrício a efectuar una intervenció de mèrit (22'). En canvi, un xut similar, que Ronaldo ha executat amb els pantalons còmicament apujats fins a l'entrecuix, ha mort en la barrera (32'). L'Uruguai, que no havia encaixat cap gol en partit oficial des del novembre, no ha concedit cap oportunitat rellevant durant els primers quaranta-cinc minuts i ha aconseguit que Cristiano no toqués cap pilota a l'àrea rival. Els sud-americans es replegaven sense complexos, de manera diàfana, ràpida i efectiva, traçant les habituals dues línies de quatre homes i apropant-les el màxim possible, amb un suport incondicional dels puntes, un sacrifici que va bé de comparar amb l'instint de supervivència dels països petits.

Que la primera acció de perill de la segona meitat fos un xut molt desviat de Raphaël Guerreiro, en una segona jugada després d'un córner (51'), denotava continuïtat de l'escenari del primer temps. Però Portugal ha penalitzat l'únic error clar dels charrúas en defensa des de l'inici del partit. A la sortida d'un córner, i després d'una centrada de Guerreiro, Godín ha permès que Pepe s'elevés davant seu per connectar un cop de cap net inabastable per a Muslera i convertir-se, als 35 anys i 124 dies, en el jugador de més edat que marca per a Portugal en un Mundial (1-1, 55').

Per uns minuts, el gol ha donat impuls a l'ofensiva dels lusitans, que fins llavors havien fet poc més que picar ferro fred. Encertadament, però, l'equip de Tabárez ha preferit defensar el seu aixopluc fins que la tempesta escampés, i el partit ha trigat només set minuts a tornar a tenir el color del cel serè i de l'elàstica charrúa. Joc directe: servei de Muslera, l'emprenyador Luis Suárez provoca l'error de Pepe en el rebuig, Bentancur recull a l'interior dret, veu sol Cavani a l'altre interior i aquest resol amb un preciós llançament de rosca al pal contrari (2-1, 62'). Dos llançaments a porta del davanter del PSG, dos gols, una síntesi del plantejament uruguaià: i aquest cop, els portuguesos no han sabut castigar la següent pífia sud-americana, una mala sortida de Muslera que Bernardo Silva ha resolt amb un llançament alt (69').

En l'últim quart, l'Uruguai ha hagut de superar l'obstacle de la lesió de Cavani, que, però, ha permès el debut en el present Mundial del davanter del Girona Cristhian Stuani. Possiblement, a la riba de l'Onyar, algú hagi pensat que, encara no quatre anys enrere, ningú imaginava que els locutors de tot el món esmentarien el nom del club blanc-i-vermell durant els vuitens de final d'un Mundial. Futbol, en diuen. El mateix esport que no sempre premia qui té més la pilota, qui completa més passades o qui més ocupa el camp rival, sinó qui millor interpreta el llibret redactat als entrenaments. Evidentment, els uruguaians han hagut de patir, però no han permès cap més ocasió portuguesa que no fos fruit de l'esperat atac-i-gol final. El Mundial s'ha quedat sense Messi ni Ronaldo, però conserva un tros d'equip.