"Bèsties fantàstiques i on trobar-les": el zoo de Hogwarts

Els animals són personatges sempre presents en l'univers de "Harry Potter". Tot bon seguidor de la nissaga de J.K. Rowling sap que per ser un mag com cal no n'hi ha prou amb tenir una vareta i aprendre a fer encanteris i sortilegis. Has de tenir una mascota que representi o que complementi la teva personalitat i els teus poders. Aquests animals, tant si són amics dels bruixots com si no, poden ser reals, com el mussol Hedwig, o bé fantàstics, com l'hipogrif Buckbeak.

El fet és que al llarg de tants llibres i pel·lícules, J. K. Rowling havia representat una fauna tan diversa i nombrosa que hi va trobar una excusa perfecta per fer "Bèsties fantàstiques i on trobar-les", que es pot considerar una mena de "spin-off" de la sèrie, perquè es basa en el mateix univers, però amb uns altres personatges.

"Bèsties fantàstiques" és, a més, una preqüela: es situa a la dècada dels anys 1920. Això és uns seixanta anys abans del naixement d'en Harry, però, com ja sabem, en aquesta època ja feia deu segles que Hogwarts es va fundar.

Espècies amenaçades

En la ficció, "Bèsties fantàstiques i on trobar-les" és un llibre històric, de lectura obligatòria a l'escola de bruixeria. És una mena de guia que descriu els animals sobrenaturals del seu univers. L'autor del llibre, Newt Scamander, ha anat a Nova York per assistir a un congrés de màgia, quan, misteriosament, algunes de les bèsties comencen a aparèixer. Se n'haurà de fer càrrec i protegir-les abans que hi hagi un desastre.

"Bèsties fantàstiques" ha generat una nova saga de pel·lícules, de la qual aquesta és la primera. Aporta diverses novetats respecte de l'imaginari de l'original, com el canvi d'època a un passat que sembla encara més llegendari, o el fet que la màgia perd una part del protagonisme davant d'un cert missatge de preocupació per la vida dels animals: molts d'ells són únics i ens fan pensar en espècies en perill d'extinció. A més, es troben desorientats en un escenari desconegut: una Nova York al màxim rendiment econòmic i industrial, ple de gratacels.  

Un altre èxit de la factoria Rowling

La pel·lícula es va estrenar el 2016 i la va dirigir David Yates, un coneixedor expert de l'univers creat per J. K. Rowling, que ja havia dirigit quatre de les pel·lícules de Harry Potter. D'altra banda, qui s'hi estrena és la mateixa escriptora, que per primera vegada es va ocupar de fer el guió cinematogràfic per a l'adaptació d'un dels seus llibre. Tot els va sortir tan bé com sempre, i la cinta va ser tot un èxit que va recaptar més de 700 milions d'euros a tot el món. Va quedar clar que els fans de Harry Potter tenien més gana d'aventures després del final de "Harry Potter i les relíquies de la Mort".

De Hogwarts a la Patum

La relació del món de la màgia amb l'antiguitat continua sent present en aquesta nova obra. A "Bèsties fantàstiques", Rowling troba inspiració en els bestiaris, uns llibres de l'Edat Mitjana que recollien i classificaven tota mena d'animals reals i mitològics.

L'objectiu d'aquests tractats era explicar el significat i el simbolisme que cadascuna d'aquestes bèsties tenia en la tradició i en la cultura, tant si apareixien en poemes, com si se'n parlava en llegendes o faules. Molts tenien la forma dels diccionaris o les enciclopèdies actuals, però també podien semblar històries de ficció. En la literatura catalana en tenim un cas molt original en "El llibre de les bèsties" de Ramon Llull, escrit al segle XIII.

Avui en dia, els bestiaris encara són un costum més popular del que ens pensem. Se'ns poden presentar com a cercaviles i processons a les festes majors dels nostres pobles, on apareixen representats molts animals fantàstics. D'on us penseu, doncs, que han sortit els dracs, la Cucafera, la Tarasca o les guites de la Patum?

No cal que aprenguem a fer màgia; les bèsties fantàstiques encara campen entre nosaltres.