Era arrata-cauda

Era arrata-cauda sentie vergonha deth sòn aspècte e s'amagaue ena sua cauva. Es sòns amics audèths sagèren d'ajudar-lo, en tot aufrir-le es sues plumes mès polides. Era arrata-cauda, en lòc d'èster arregraït, venguec autorós e demorèc solet. Un dia aueren de besonh es plumes e les i demanèren. Quan se sentec sense plumes, vedec era realitat, e empenedit, s'amaguèc entà tostemp.

Insereix Tanca , desplega codi per inserir el vídeo. Un cop desplegat el text està  seleccionat ctrl+c o cmd+c per copiar, escape per sortir

Copia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:

Tancar