
Al descobert les històriques mines de Corçà per la sequera al pantà de Canelles
L'Ajuntament d'Àger, a la Noguera, vol aprofitar aquesta circumstància per convertir les mines, mentre es pugui, en un atractiu turístic
Redacció
16/03/2023 - 15.54 Actualitzat 16/03/2023 - 15.54
Les antigues galeries i els raïls per on passaven les vagonetes que transportaven el carbó que s'extreia de les antigues mines de Corçà, a Àger, han quedat al descobert. El motiu? La greu sequera que patim i que ha deixat el pantà de Canelles, el més gran de Catalunya, a només el 22% de la seva capacitat.
Al pantà s'hi arriba després de caminar una hora per corriols i passar enmig del bosc. Un cop aquí es descobreixen les mines de Corçà, o el que en queda, un patrimoni que la sequera ha deixat al descobert i que l'Ajuntament d'Àger, al qual pertany, vol donar a conèixer i convertir en un atractiu turístic més. Si més no, els anys de sequera.
Entre els anys 1940 i 1960, a la mina hi va treballar gent vinguda d'arreu d'Espanya, però la història de la mina de Corçà va acabar fa dècades, en part perquè es va construir el pantà de Canelles.
"És un patrimoni històric que tenim i val la pena que la gent el conegui, la gent hi va passar anys treballant i va ser un impacte econòmic per a la vall", assegura Gustavo Pérez, veí d'Àger.
I per facilitar l'arribada de turistes, l'Ajuntament té previst aquesta primavera, amb l'ajuda dels veïns, arranjar el camí vell de Mont-rebei, que passa just per damunt de la cota màxima del pantà. Això permetrà descobrir aquest patrimoni i també facilitar l'accés al congost.
Avui és notícia
Aprovada la reforma del lloguer de temporada i d'habitacions, que també tindran topall de preus
La policia escorcolla fa hores el laboratori de l'IRTA-CReSA, investigat pel brot de pesta porcina
La càrrega mental recau en elles: el triple de dones que d'homes planifiquen la llar i la cura dels fills
Desallotjats del B9 de Badalona passen la nit al ras en espera de solucions: "No tenim on anar"
La cimera dels diners russos: quan la UE s'hi juga molt més que el seu prestigi