Alizzz: d'un taller de camions de Castelldefels als Grammy Llatins

Enginyer de telecomunicacions i programador a IBM, entre altres empreses, Cristian Quirante va decidir fa sis anys deixar aquestes feines i una molt bona estabilitat laboral, per dedicar-se a allò que veritablement li agradava, la música. I es penedeix de no haver-se tirat a la piscina abans.

Fa més de 10 anys, en tornar d'una estada a Berlín, va demanar al seu pare, que té un taller de reparació de camions en un polígon de Castelldefels, que li deixés instal·lar a l'altell del segon pis un estudi de so per produir la seva pròpia música. Des dels 16 anys que en feia, amb diverses bandes, però en aquell estudi, d'ambient poc propici i constants cops de martell i so de maquinària, va produir els seus propis EP's de música electrònica.

I un bon dia, van creuar-se pel seu camí i van fer estada a l'estudi figures que, poc després, dominarien el panorama de la música popular i urbana a Espanya. Com Rosalía, a qui va produir la cançó "Antes de morirme" (2016), de C. Tangana. A ell va produir-li també "Mala mujer" (2017) en aquest estudi una mica rudimentari.

"Amb C. Tangana m'he adonat del meu potencial"

Des de la seva primera producció amb C.Tangana, s'han convertit en un inseparable duet d'èxit espatarrant. Sobretot arran del disc "El madrileño", amb el qual han tocat el cel, amb gran reconeixement de crítica, públic i premis, com els tres Grammy Llatins que van recollir fa uns dies a Las Vegas.

"Els últims 5 o 6 anys m'han canviat la vida. Amb C. Tangana m'he adonat del meu potencial. Hem crescut alhora i hem viscut plegats la nostra explosió, ell com a artista i jo com a productor. No ens imaginem treballant per separat".

I junts han creat una mena de manifest creatiu infal·lible. Es tanquen a l'estudi, començant de zero, sense res establert. Tangana compon i ell produeix, però de forma conjunta, alhora i en un mateix dia. "Quan treballem plegats succeeixen misteris i energies que no sabria explicar. Sempre estem molt atents, perquè, de sobte, pot aparèixer un fil del qual val la pena estirar i pot acabar esdevenint una cançó interessant", explica. 

De l'èxit conjunt al seu primer disc

Ara, l'estudi ja està mig desballestat, amb la pandèmia se'l va endur quasi tot a casa seva, també a Castelldefels. Citem en Cristian allà i els records se li acumulen.

"Crec que encara no ho he paït tot plegat. Em segueixo sentint un noi de Castelldefels que encara s'està buscant la vida. Tinc la sensació de ser un productor humil, fill d'un pare que arregla camions i una mare carnissera. Bé, ara dona de fer feines", matisa.

I si fins ara ha estat d'alguna manera el cervell a l'ombra de C. Tangana i la nova música popular, produint per a d'altres i sent responsable del so d'alguns discos d'Aitana, Lola Índigo o DELLAFUENTE. Ara Alizzz fa un pas endavant, en solitari i amb cançons pròpies al flamant disc "Tiene que haber algo más", on també canta per primer cop.

Va sentir la necessitat de compondre ell mateix i recuperar la guitarra, que feia molt que no tocava. En la seva veu va trobar una sensibilitat especial, fràgil, que podia funcionar. Un fil d'aquells que sempre busca i del qual ha estirat els dos últims anys, trobant una gran finestra d'expressió i abocant a les cançons obsessions i inconformismes. Com la fugida, l'amor efímer i allò que l'emociona i el fa vulnerable.

"No té res a veure quan surt publicada una cançó meva o una que jo he produït per a algú. Tens un mur gran quan compons o produeixes per altres. Amb la teva música no existeix, tot ho has bolcat tu, les emocions són teves i ets plenament responsable del que fas, 100%".

Al disc "Tiene que haber algo más" (editat per Whoa / Warner) va molt més enllà de la música urbana i transita per guitarres i estils molt diversos que sempre l'han acompanyat, com el grunge, el pop o l'electrònica. I amb col·laboracions com la del mateix C. Tangana, Amaia, Rigoberta Bandini o Los Planetas, el seu grup favorit.

"Em considero una persona de l'establishment del pop i amb responsabilitat musical. Visc molt còmode a la frontera entre la música més popular i mainstream i la música d'avantguarda o underground, fent de vas conductor entre els dos mons".

Un homenatge a Alice in Chains

Es va batejar artísticament com a Alizzz en homenatge a la banda de grunge Alice in Chains. Buscava un nom andrògin, sense ensenyar la cara i despistant la gent. I, després d'haver provat ja l'aventura americana, i ara que serà pare, té clar que no es mourà de casa, del seu Castelldefels natal, reinvindicant diu, l'orgull de ser perifèria cultural de Barcelona.

"Aquí hi ha molta immigració, aquí van arribar els meus avis i aquí, al Baix Llobregat, succeeixen històries culturals molt interessants, que no sempre es reconeixen o tenen visibilitat".

I ho fa ja amb el seu propi estudi instal·lat a casa seva, amb un munt de premis com a aval, però – i això li dol- veient molt menys el seu pare des que va deixar aquell estudi de so originari, entre camions, i al seu costat. Allà on va començar aquesta història personal d'èxit. Com tantes altres històries tecnològiques i musicals d'èxit gestades dins d'un garatge.