Almenys 13 morts en un bombardeig rus a Zaporíjia que destrueix un edifici d'apartaments

L'exèrcit rus ha bombardejat aquest dissabte a la nit de nou la ciutat de Zaporíjia. S'haurien llançat fins a deu míssils en una zona residencial, que han provocat la mort d'almenys 13 persones, una xifra que s'ha rebaixat després del primer recompte que ha fet l'alcalde interí de la ciutat, Anatolí Kurtev.

Kurtev ha informat que les bombes han danyat un edifici d'apartaments d'unes 10 plantes, una part del qual s'ha esfondrat totalment i també han quedat afectades carreteres. Els equips d'emergència busquen més víctimes sota la runa i rescaten persones atrapades.

"La informació sobre les víctimes s'està confirmant, però ja se sap que seran desenes de morts o ferits", ha dit el comandament central de l'exèrcit, que ha denunciat que "dia rere dia els ocupants russos colpegen cínicament els edificis residencials i la infraestructura civil".

Aquest atac té lloc només tres dies després de la destrucció d'un edifici residencial, dijous, en aquesta mateixa ciutat. S'hi van llançar set míssils, que van provocar la mort d'una persona. I fa 10 dies, en l'atac a un comboi humanitari, van morir almenys 25 persones.

Els bombardejos coincideixen amb el sabotatge al pont de l'estret de Kertx que uneix Rússia i Crimea. L'explosió d'un camió ha causat tres morts i ha destrossat parcialment aquesta via estratègica de comunicació.

Zaporíjia és una de les quatre regions que Rússia ha declarat ocupades i que considera annexionades.

El perill nuclear de la central

La ciutat de Zaporíjia és a uns 125 quilòmetres de la central nuclear més gran d'Europa, ara ocupada per Rússia. Kíiv i Moscou s'han culpat mútuament dels bombardejos a la instal·lació operada per Ucraïna, que ha danyat edificis i amenaça un accident nuclear catastròfic. 

La central es va aturar fa un mes, quan els bombardejos van comprometre la continuïtat del subministrament elèctric. Però els nuclis de la central necessiten refrigeració per evitar un accident nuclear, la qual cosa la va obligar a canviar a generadors d'emergència, segons van dir la companyia nuclear estatal d'Ucraïna i l'organisme de vigilància atòmica de les Nacions Unides.